miniatura|Jersei de la selecció, 1999 miniatura|La dansa maori haka La Selecció de rugbi de Nova Zelanda, coneguda com a «All Blacks» per l'uniforme completament negre, és considerada com una de les millors del món. El rugbí és considerat esport nacional a Nova Zelanda. Ha guanyat la Copa del Món de Rugbi en tres ocasions (1987, 2011 i 2015), a les dues primeres va ser amfitriona, i deu vegades el Torneig de les Tres Nacions. És la selecció que n'ha aconseguit més (10 de 16 participacions). El 2014, la selecció era al primer lloc del rànquing internacional. Tenen el rècord de més assajos aconseguits de la història del rugbi i és l'única selecció que té un balanç guanyador amb tots els rivals que ha afrontat. Des de l'inici són l'equip que s'ha mantingut més temps al número 1 del rànquing mundial per sobre totes les seleccions juntes.

Al llarg de la seva història han guanyat un 75% dels partits que han jugat des de 1903, i durant més de cent anys només cinc seleccions que han estat entre els vint millors del rànquing internacional del rugbi han derrotat els all blacks. Van ser nomenats Equip de l'Any per la International Rugby Board (IRB) els anys 2005, 2006, 2008 i el 2010. Quinze jugadors han estat inclosos al Saló de la fama del rugbi internacional. Dos jugadors de l'equip actual han guanyat quatre vegades el premi al Millor jugador de l'any atorgat per l'International Rugby Board, Daniel Carter (2005) i Richie McCaw (2006, 2009, 2010); aquest últim nomenat 7 cops en els darrers nou anys.

L'equip va competir per primera vegada el 1884 contra el Comtat de Cumberland, Nova Gal·les del Sud, i va jugar un primer matx d'assaig el 1903, amb una victòria contra Austràlia. Després va continuar amb una gira per l'hemisferi nord el 1905, on ja portaven l'equipació de color negre.

Abans de cada partit, l'equip representa una dansa guerrera tradicional maori, el haka. El haka tradicional és la Ka Mate d'Et Rauparaha, tot i que des de 2005 es representa ocasionalment Kapa o Pango, una versió modificada de el haka All Black de 1924, Kia Whaka-ngawari.

El maig de 2017 fou guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries dels Esports.

L'equipació La samarreta de la selecció de Nova Zelanda és completament negra, amb el logotip d'Adidas (a l'esquerra) i la clàssica fulla de falguera de color argent (a la dreta) al front, tot i que de vegades inclou una breu franja blanca al coll. Als inicis, vers el 1884 i amb motiu de la primera gira internacional a Austràlia era conformada per un jersei de color blau fosc amb la falguera daurada a l'esquerra. El 1893, després de l'assemblea anual, la federació decidí que l'uniforme fos un jersei negre amb la fulla de falguera argentada i pantalons negres. A fotos de l'època també els poden veure amb pantalons blancs.

Adidas, el seu patrocinador té un contracte amb la NZRFU (la federació de rugbi neozelandesa) des de 2002 per un valor de $200 milions per nou anys de durada, amb la condició que els all blacks mantinguin el seu record històric de guanyar 3 de cada 4 partits jugats. Nike, el seu principal competidor també els va cercar en el seu moment, però es va decantar finalment per Tiger Woods.

Segons les xifres extra-oficials transcendides el 2002 la NZRFU ingressava uns $50 milions anuals en drets televisius; fent dels all blacks (a falta de confirmació) unes de la primeres, si no la primera marca comercial en font d'ingressos de promoció de tota Nova Zelanda.

El haka Entre els molts numerosos hakas de totes les tribus maorís que hi ha arreu de Nova Zelanda, el més conegut per ser representat pels All Blacks abans de cada partit és el "Ka Mate", compost al pel cap guerrer maorí "Te Rauparaha". Els primers registres de hakas amb la selecció neozelandesa han estat el 1884 durant una gira a Nova Gal·les del Sud, Austràlia.

Més endavant, el 1889, un equip de futbol amb molts jugadors d'ascendència maori conegut com l'Equip de Nadius de Nova Zelanda fan una gira per les Illes Britàniques als quals se'ls permetria representar el seu haka vestits en indumentària tradicional, llavors la resta s'hi afegia. Va començar a fer-se ressò als mitjans de comunicació anglesos des del 1900 quan un diari va escriure un article sobre alguns soldats neozelandesos participant en la guerra dels boers en l'actual Sud-àfrica (aleshores Nova Zelanda encara era colònia britànica) on se'ls sentia cridar càntics maoris.

Durant el seu primer partit oficial a Austràlia l'agost de 1903 la selecció de rugbi de Nova Zelanda va representar per primera vegada el haka "Tena Koe Kangaroo". El 1905 durant la gira britànica van representar el haka «Ka Mate» en un partit davant Escòcia. La setmana següent, davant el País de Gal·les, amb el desconcert i el poc coneixement del haka, el públic gal·lès junt al seu equip van respondre cantant el seu himne nacional.

Uns anys després, el 1916 un equip de l'exèrcit neozelandès jugà a Cardiff i va quedar imprès en el programa que el haka «Ka Mate» es representava com acompanyament abans dels partits que jugaven les seleccions de rugbi de Nova Zelanda a l'estranger. A la gira del 1924 per les Illes Britàniques, França i Canadà, l'equip va representar el haka «Ko Niu Tireni» compost per dos aficionats que acompanyaven l'equip i va ser portat al terreny de joc per George Nepia, considerat com el primer jugador estrella dels All Blacks. Tot i així, en dues oportunitats no se'n va representar cap. Llavors, la premsa va deixar de banda l'aspecte esportiu i va criticar durament que no s'havia representat cap haka.

En qualsevol cas, els hakes no sempre es representaven abans dels partits. Per exemple, a la gira del 1936 no se'n va representar cap, encara que sí que se'n van organitzar en alguns actes de societat. En les primeres dècades rarament se'n representaven com a local; és a dir a Nova Zelanda; com per exemple durant la visita dels Springbroks a Wellington el 1921. Amb el temps i el reclam per part del públic dels rivals, va adquirir protagonisme. Avui en dia ja és obligatori degut als drets televisius.

El 28 d'agost 2005 abans d'un partit corresponent al torneig de Tres Nacions a Carisbrook de manera inesperada van representar un nou haka, el «Kapa o Pango»; portat al terreny en aquesta ocasió per una altra superestrella dels All Blacks el mític Tana Umaga. Destaca per una agressivitat més accentuada i acaba amb el gest del degollament. Els All Blacks van guanyar el partit però la representació del «Kapa o Pango» va generar una polèmica. Els dies després, el haka amb el gest del degollament va aixecar molta polseguera dins i fora de Nova Zelanda. Derek Llardelli, un notable compositor de Hakes, i el seu creador, es va defensar al·legant que aquest gest era molt típic de les tribus Ngati Porou. amb la popularització dels All Blacks van alternar diferents Hakes, dels quals «Ka Mate» el més popular. Al Tres Nacions del 2010 l'equip tornà a representar el «Kapa O Pango» davant de Sud-àfrica; aquesta vegada sens el polèmic gest del degollament que va ser suprimit el 2007 després de la crítica de moltes federacions de països i la premsa internacional.

Molt s'ha discutit en l'àmbit de l'esport professional si allò de permetre una representació extra-esportiva no es pot considerar un avantatge afegit a l'hora de competir. El cas és que al llarg de la seva història el haka ha estat envoltat tant de polèmiques com de seguidors; en diferents partits, sobretot de copa del món, molts jugadors han optat per "menysprear" la representació del haka (sobretot amb exercicis de preescalfament) entre ells, l'australià David Campese a la semifinal del 1991, o la "donada d'esquena" fent una pinya en cercle de l'equip italià durant la fase de grups del mundial de 2007. De vegades, fins i tot han estat a punt de barallar-se amb algú de l'equip rival, com en la final del Mundial del 1995.

En 1999 a Sydney, amb un estadi ple de més de 100.000 persones van respondre al haka des de la grada cantant "Waltzing Matilda" (una cançó de folk molt arrelada a la cultura australiana).

El mateix es repetí a Anglaterra el 2010, aquest cop tot l'estadi cantant "Swing Low, Sweet Chariot" (una altra cançó fortament arrelada a la cultura anglesa) van "ofegar" la representació del haka.

En la majoria del casos, tret del 2007, el resultat ha estat desfavorable pels All Blacks, la qual cosa reforça l'opinió de molts jugadors i tècnics que el consideren un avantatge, i critiquen que per la seva consideració cultural no pugui ser respost. Per entendre això, cal dir que el haka abans d'un partit pot semblar molt vistós des de la grada, però pels All Blacks és una eina d'intimidació que executen amb tota la intencionalitat.

El 2005, els All Blacks van acordar amb la unió de rugbi del País de Gal·les repetir les seqüències originals d'un polèmic partit jugat un segle enrere, allò comprenia les representacions del haka després del "God Defend New Zealand" (himne nacional neozelandès) i abans del "Hen Wlad fy Nhadau" (l'himne del País de Gal·les). Per un altre partit de l'any següent la federació Gal·lesa va demanar un altre cop que es tornés a repetir les representacions la qual cosa no va agradar a l'equip per considerar que allò pretenia fer servir l'himne gal·lès com una "resposta" al haka. llavors l'equip neozelandès en un acte sense precedents va optar per representar el haka als vestidors. La grada va reprovar el fet escridassant mentre veien el haka pels monitors externs.

Una altra crítica al haka és la discutida concepció, sobretot dins l'ètnia maori, que només pot ser representada per homes (com a guerrers). En resposta a això grups de lluita per la igualtat de Nova Zelanda han representat Hakas mixtos o "només per dones".

Història L'arribada del rugbi a Nova Zelanda El Rugby Football va ser introduït a Nova Zelanda per Charles Monro a finals de 1860;. Monro va descobrir l'esport al mateix temps de completar els seus estudis al Col·legi de Crist, Finchley, Anglaterra. El joc de rugbi per primera vegada a Nova Zelanda va tenir lloc al maig de 1870 a Nelson entre el Nelson del club i el Col·legi Nelson. La primera unió federativa es va formar l'any 1879, a Canterbury.

Dos anys més tard la primera selecció surt de gira a l'estranger, concretament a Nova Gal·les del Sud, Austràlia. Nova Zelanda va jugar i guanyar vuit partits.

L'any 1892 va veure la llum la formació de la New Zealand Rugby Football Union; la NZRU avui en dia.

Durant la seva primera gira per Gran Bretanya en 1905 un representant de l'equip de Nova Zelanda, als que aleshores es referien com "els originals" ja comença a anomenar-los "all blacks", segons sembla, després que un diari anglès hagués comès un error tipogràfic al definir el seu joc com si juguessin tots en la posició de"all (full) backs" (arriers). l'única derrota d'aquesta gira va ser 3-0 a Cardiff, País de Gal·les en un partit disputadíssim que ha entrat en la cultura popular dels dos països a causa de la controvèrsia sobre un assaig anul·lat, el qual hagués deixat un empat final 3-3.

La rivalitat de Nova Zelanda amb Sud-àfrica va començar el 1921, quan els Springboks (com es coneix l'equip de Sud-àfrica) va encetar una gira per Nova Zelanda amb una sèrie de test matches van acabar en empat. Nova Zelanda per la seva banda, va viatjar després a Sud-àfrica per primera vegada el 1928 i aquesta sèrie també van acabar en empat.

La gira del 1976 dels All Blacks a Sud-àfrica va generar molta controvèrsia i va donar lloc al boicot dels Jocs Olímpics d'Estiu d'aquell any per part de 33 nacions africanes després que el COI es va negar a sancionar l'equip per jugar partits amb la Sud-àfrica de l'apartheid. seguidament la gira de 1981 de Sud-àfrica a Nova Zelanda igualment va provocar protestes locals per la mateixa raó. el 1985 la gira a Sud-àfrica va ser cancel·lada després que la NZRU argumentara que la gira violava els acords de la seva constitució.

Comencen els mundials