El príncep Leopold Estèfan Carles Antoni Gustau Eduard Tàsil de Hohenzollern-Sigmaringen (Krauchenwies, 22 de setembre de 1835 - Berlín, 8 de juny de 1905) va ser el cap de la branca Hohenzollern-Sigmaringen, de la Casa de Hohenzollern i va tenir un paper important en la política del poder europeu.
Biografia Els seus pares eren Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i Josepa de Baden. Leopold va ser el pare del futur Ferran I de Romania i el seu germà Carles va ser Rei de Romania.
Després de la Revolució de 1868 contra Isabel II d'Espanya, Leopold va ser candidat a ocupar el tron d'Espanya, a proposta del general Prim. Aquesta oferta va ser recolzada pel primer ministre prussià Otto von Bismarck, però rebutjada per l'Emperador Napoleó III de França.
Quan es va difondre a Espanya la noticia de que Leopold era candidat a la corona, se'l va començar a anomenar Leopoldo Olé-Olé si me eligen ja que pels espanyols pronunciar aquest cognom alemany era molt difícil.
Leopold va ser forçat a declinar la oferta del tron espanyol, i degut a la demanda insistent del govern francès i a l'incident del telegrama d'Ems el resultat va ser la guerra francoprussiana de 1870, que va significar la caiguda del règim del Segon Imperi i la arribada de la Tercera República Francesa.
Matrimoni i fills El 1861 el príncep Leopold es va casar amb la Infanta Antònia de Portugal, filla de Maria II de Portugal i de, Ferran II. Varen tenir tres fills: Príncep Guillem (1864-1927), que el va succeir com a Príncep de Hohenzollern. Príncep Ferran (1865-1927), més tard Rei de Romania. Príncep Carles Antoni (1868-1919).
Avantpassats
Referències
Categoria:Militars prussians Categoria:Morts a Berlín Categoria:Casa de Hohenzollern Categoria:Polítics de Baden-Württemberg Categoria:Polítics prussians Categoria:Militars de Baden-Württemberg Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics alemanys morts al segle XX