El 197 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Ceteg i Rufus (o, més rarament, any 557 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «197 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.
Esdeveniments Antic Egipte Ptolemeu V Epífanes perd les possessions que Egipte encara conservava a l'Àsia Menor (la costa de Lícia i de Pamfília, Samos i algunes illes) que passen a mans dels selèucides. Algunes ciutats gregues (Esmirna i Làmpsac), es declaren lliures, acollint-se a la declaració romana que restaura la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de Cinoscèfales.Polibi. Història, XVIII, 37
Àsia Menor Inici del regnat d'Èumenes II de Pèrgam a la mort del seu pare Àtal I, que continua la política filo-romana del seu antecessor.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 30-34
Antiga Grècia Tit Quinti Flaminí avança per la Ftiòtida i s'enfronta a Filip V de Macedònia en la batalla de Cinoscèfales, una de les batalles de la Segona Guerra Macedònica. Al principi semblava que la victòria era per a Filip V, però l'exèrcit romà reacciona i venç als macedonis. Segons Polibi, en la batalla moren 8.000 macedonis i 5.000 són fets presoners. Els romans només perden 700 homes.Polibi. Història, XVIII, 19-27
Antiga Roma Aquest any són elegits cònsols Gai Corneli Ceteg i Quint Minuci Rufus.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 7 Ceteg, derrota els ínsubres i els cenomans en una batalla vora el riu Mincius, on va ser capturat el cartaginès Hamílcar, que després va participar com a captiu en la celebració del triomf del cònsol.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 30 Rufus venç els ilvats, una tribu lígur i després és enviat a fer la guerra als bois, però no aconsegueix els honors del triomf i el celebra de manera privada al Mont Albà.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXI, 30; XXXII, 22-23
Hispània Creació de la Hispania Citerior. La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis és una de les dues províncies en què es divideix Hispània després de la conquesta romana. La governen procònsols elegits extra ordinem.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVIII, 38 Revolta ibera de 197 aC La transformació del territori en província provoca canvis administratius i fiscals, i la imposició del stipendium no l'accepten les tribus locals. Esclata una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania per l'espoli a que els sotmeten. En marxar Escipió l'Africà després de les seves campanyes hispàniques, els caps ibèrics que l'havien recolzat, i que mantenen una certa estructura política i capacitat de reacció, consideren el fet una injustícia.
Necrològiques Àtal I de Pèrgam. Assisteix a una assemblea a Tebes per separar als beocis de l'aliança amb Macedònia. Pateix una apoplexia i el porten a Pèrgam on mor amb 72 anys, després de 44 de regnat.Polibi. Història, XXII, 2 A la revolta dels ibers mor el pretor Gai Semproni Tudità que tenia la Hispània Citerior com a província. En un enfrontament, pateix fortes pèrdues i queda ferit. Mor d'aquesta ferida poc temps després.Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIII, 25
Referències
Categoria:Segle II aC