Un antiarítmic és un fàrmac que modifica la velocitat i el ritme dels batecs del cor, i restaura el ritme sinusal normal. Entre aquests cal destacar la quinidina, la lidocaïna, la procaïnamida i el propanolol i derivats.
Classes d'antiarrítmics Antiarrítmics de la Classe I són bàsicament els que actuen blocant els canals del sodi del corrent ràpid d'entrada que despolaritza la cèl·lula miocardíaca a l'inici del potencial d'acció. Redueix la velocitat de conducció i l'excitabilitat cardíaques. A la vegada, els antiarítmics de classe I es poden subdividir en tres grups segons el temps que tarden a dissociar-se dels canals del sodi: Antiarítmics IA presenten una velocitat de dissociació intermèdia. Antiarítmics IB, velocitat de dissociació més ràpida. Antiarítmics IC, amb velocitat de dissociació més lenta. Antiarrítmics de la Classe II o beta-blocants. El més característic és el propanolol. Antiarrítmics de la Classe III. Bloquen els canals de potassi prologant la repolarització. L'exemple més representatiu és l'amiodarona Antiarrítmics de la Classe IV són els blocants dels canal de calci amb efecte lent com el diltiazem. Antiarrítmics de la Classe V, inclouen la digoxina i l'adenosina. Augmenten l'activitat del nervi vague en l'acció del sistema nerviós central de manera que decreix la conducció dels impulsos elèctrics.