Francesco Nuti (17 de maig de 1955 - 12 de juny de 2023) va ser un actor, director de cinema i guionista italià.Biografia a rizzolilibri.it
Biografia Nascut a Florència, Nuti va començar la seva carrera professional com a actor a finals dels anys setanta, quan va formar el grup de cabaret Giancattivi juntament amb Alessandro Benvenuti i Athina Cenci. El grup va participar en els programes de televisió Black Out i Non Stop per a RAI TV, i va rodar el seu primer llargmetratge, Ad ovest di Paperino (1981) , escrit i dirigit per Benvenuti.
L'any següent Nuti va abandonar el trio i va començar una carrera en solitari amb tres pel·lícules dirigides per Maurizio Ponzi: Madonna che silenzio c'è stasera (1982), Io, Chiara e lo Scuro (1982) i Son contento (1983). A partir de 1985, va començar a dirigir les seves pel·lícules, obtenint un èxit immediat amb les pel·lícules Casablanca, Casablanca i Tutta colpa del paradiso (1985), Stregati (1987), Caruso Pascoski (di padre polacco) (1988), Willy Signori e vengo da lontano (1989) i Donne con le gonne (1991). L'any 1988 també va participar al Festival de música de Sanremo amb la cançó "Sarà per te", gravada posteriorment per Mina. El 1992 va cantar amb Mietta "Lasciamoci respirare", escrit pel cantautor Biagio Antonacci.
La dècada de 1990 va ser, però, un període de decadència per al director toscà, amb pel·lícules sense èxit com OcchioPinocchio (1994), Il signor Quindicipalle (1998), Io amo Andrea (2000) i Caruso, zero in condotta (2001). En els anys següents, Nuti també va començar a patir depressió i alcoholisme, i fins i tot va intentar suïcidar-se.
Accident i incapacitat permanent El 2 de setembre de 2006, just abans de començar el rodatge d'una nova pel·lícula (que es titularia Olga e i fratellastri Billi), Nuti va ser ingressat a l'hospital Policlinico Umberto I de Roma, després d'un caiguda greu de les escales de casa seva. Article a Rai News website L'accident va causar a Nuti un hematoma subdural que li va provocar greus danys cerebrals, deixant-lo incapaç de parlar o moure's. Francesco Nuti torna TV dopo quatro anni, La Nazione En els anys següents, unes quantes aparicions públiques a la televisió italiana van mostrar públicament la seva condició de discapacitat, provocant tant una poderosa resposta emocional per part dels fans de Nuti com indignació pel que es va percebre com una explotació despietada del patiment de l'antic director. El 21 de setembre de 2016, una segona caiguda va provocar que Nuti tornés a ser hospitalitzat en estat crític. Francesco Nuti ricoverato dopo una caduta, è in gravi condizioni. tgcom.254, 22 de setembre de 2016 El juliol de 2017, la filla de Nuti, Ginevra, es va convertir en la tutora legal de Nuti després de la seva majoria d'edat La figlia di Francesco Nuti: "Ora che ho 18 anni sarò la tutrice di mio padre, Francesco Nuti. Ci siamo sempre parlati con gli occhi", Huffington Post, 25 de juliol de 2017 Nuti va morir el 12 de juny de 2023, als 68 anys.Morto Francesco Nuti, l'attore aveva 68 anni, La reppublica, 12 de juny de 2023
Filmografia Com a actor Ad ovest di Paperino, dirigida per Alessandro Benvenuti (1981) Madonna che silenzio c'è stasera, dirigida per Maurizio Ponzi (1982) Io, Chiara e lo Scuro, dirigida per Maurizio Ponzi (1982) Son contento, dirigida per Maurizio Ponzi (1983) Sant'Analfabeta, episodi de Sogni e bisogni, dirigida per Sergio Citti (1985) - minisèrie TV Casablanca, Casablanca, dirigida per Francesco Nuti (1985) Tutta colpa del paradiso, dirigida per Francesco Nuti (1985) Stregati, dirigida per Francesco Nuti (1986) Caruso Pascoski (di padre polacco), dirigida per Francesco Nuti (1988) Willy Signori e vengo da lontano, dirigida per Francesco Nuti (1989) Donne con le gonne, dirigida per Francesco Nuti (1991) OcchioPinocchio, dirigida per Francesco Nuti (1994) Il signor Quindicipalle, dirigida per Francesco Nuti (1998) Io amo Andrea, dirigida per Francesco Nuti (2000) Caruso, zero in condotta, dirigida per Francesco Nuti (2001) Concorso di colpa, dirigida per Claudio Fragasso (2005)
Guionista Madonna che silenzio c'è stasera, dirigida per Maurizio Ponzi (1982) Io, Chiara e lo Scuro, dirigida per Maurizio Ponzi (1983) Son contento, dirigida per Maurizio Ponzi (1983)
Director i guionista Casablanca, Casablanca (1985) Tutta colpa del paradiso (1985) Stregati (1986) Caruso Pascoski (di padre polacco) (1988) Willy Signori e vengo da lontano (1989) Donne con le gonne (1991) OcchioPinocchio (1994) Il signor Quindicipalle (1998) Io amo Andrea (2000) Caruso, zero in condotta (2001)
Productor Maramao, dirigida per Giovanni Veronesi (1987) Benvenuti in casa Gori, dirigida per Alessandro Benvenuti (1990) Io amo Andrea, dirigida per Francesco Nuti (2000) Caruso, zero in condotta, dirigida per Francesco Nuti (2001)
Documental Nuti alla meta, dirigida per Adelmo Togliani (2003) Ti vogliamo bene Francesco Nuti, dirigida per Enio Drovandi (2021) Reconeixements David di Donatello 1983 – Millor actor protagonista per Io, Chiara e lo Scuro 1984 – Candidatura al millor actor protagonista per Son contento 1985 – Candidatura al Millor director novell per Casablanca, Casablanca 1985 – millor actor protagonista per Casablanca, Casablanca 1986 – Candidatura al millor actor protagonista per Tutta colpa del paradiso Nastro d'argento 1983 – millor actor protagonista per Io, Chiara e lo Scuro 1983 – Candidatura al millor argument per Io, Chiara e lo Scuro 1989 – Candidatura al millor director per Caruso Pascoski (di padre polacco) Ciak d'oro 1986 – Millor actor protagonista per Tutta colpa del paradiso EuropaCinema 2005 – Premi EuropaCinema especial "Bentornato Francesco" Globo d'oro 1984 – Millor actor revelació per Io, Chiara e lo Scuro 1985 – Candidatura a la millor opera prima per Casablanca, Casablanca Grolla d'oro 1983 – Millor actor novell per Io, Chiara e lo Scuro Premi Vittorio De Sica 1983 – Premi Vittorio De Sica, Sezione "cinema italiano"
Discografia Discografia solista Àlbum 1979 – Un giorno come tanti altri (City Record, C 1032, LP)
Compilacions 1989 – Tutte le canzoni dei film di Nuti (Cinevox, LP) 2006 – Starnuti (Sony BMG, CD) 2010 – Le note di Cecco (Sony BMG, CD)
Senzills 1982 – Madonna che silenzio c'è stasera/Puppe a pera (Lupus, LUN 4936, 7") 1983 – Son contento/Trocadero bar (CBS, A 3890, 7") 1988 – Sarà per te/Santo Domingo (Jusca, MRM 48001, 7") 1988 – Puppe a pera/Giulia (Cinevox, MDF 147, 7") 1991 – duet amb Roberto Vecchioni a Quelli belli come noi, contingut a l'album dr Roberto Vecchioni Per amore mio 1992 – duet amb Mietta a Lasciamoci respirare, contingut a l'album de Mietta Lasciamoci respirare
Discografia amb i Giancattivi 1978 – AA.VV. Non Stop (CGD, CGD 20111, LP) 1980 – AA.VV. Ridendo e scherzando che male ti fo (Record Bazaar, RB 250, LP)
Referències
Categoria:Actors de cinema italians Categoria:Morts el 2023 Categoria:Morts a Roma Categoria:Actors toscans Categoria:Cantants florentins Categoria:Directors de cinema toscans Categoria:Actors italians nascuts al segle XX Categoria:Actors italians morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1955