Le raid merveilleux (títol en francès, en txec: Podivuhodný let; en català: El vol meravellós), H. 159, és un ballet per a dos clarinets, trombó i quartet de corda compost per Bohuslav Martinů i completat l'11 de setembre de 1927 per al Théâtre Béritza i que no es va arribar a produir per la fallida del teatre. Es va estrenar el 8 de gener de 1980 a Polička dirigida per Václav Nosek, després d'haver-se redescobert.
Dedicat als aviadors francesos Charles Nungesser i François Coli. Van desaparèixer en un intent de fer el primer vol transatlàntic sense escales de París a Nova York el 8 de maig de 1927.
Moviments Quadre 1: Un oiseau Quadre 2: Une hélice Quadre 3: Les cartes Quadre 4: Les réflecteurs et les affiches Quadre 5: La mer
Origen i context Martinů, en la seva recerca d’una dramatúrgia moderna i essencial, va revitalitzar formes teatrals antigues com el teatre popular barroc, els misteris i la commedia dell’arte, alhora que explorava noves possibilitats amb la ràdio, la televisió i el cinema. La seva òpera cinematogràfica Els tres desitjos, creada amb Georges Ribemont-Dessaignes, figura clau del moviment Dada i col·laborador també de Les larmes du couteau, exemplifica aquesta síntesi. En aquesta obra Martinů va experimentar amb procediments inusuals, com espectacles sense actors, on la narrativa i l’acció es desenvolupen únicament a través del moviment dels elements escènics.
El 15 d'agost de 1928, Georges Ribemont-Dessaignes va adreçar una carta a Bohuslav Martinů en la qual comentava: «He sentit que la senyora Béritza té finalment el seu propi teatre. Certament, tindreu alguna cosa que fer amb ella». Aquesta informació despertà un interès immediat en Martinů, especialment després que el festival de música contemporània de Baden-Baden hagués rebutjat la seva òpera Les larmes du couteau. El compositor contemplà la possibilitat que es pogués estrenar en el teatre de la senyora Béritza, potser en combinació amb la seva peça experimental sense actors Le raid merveilleux. No obstant això, el teatre avantguardista de la senyora Béritza va tenir una vida curta i dos anys després va tancar definitivament, perdent-se la partitura de Le raid merveilleux durant la liquidació. Molt temps després, la partitura va aparèixer a la Biblioteca Estatal de Berlín, presumiblement portada per Martinů juntament amb la de la seva òpera cinematogràfica Els tres desitjos. Durant la seva estada a Berlín, el compositor va interactuar amb figures musicals rellevants com Klemperer, Kleiber i Tietjen, com ho evidencia una carta des de Polička datada el 26 de juny de 1930, en la qual Martinů assenyala haver "arranjat moltes coses", tot i que la producció de Els tres desitjos no era viable en aquell moment. Com que altres teatres mostraven interès pel concepte de cinema-òpera, la partitura de Els tres desitjos circulà entre diversos teatres sense arribar a representar-se, mentre que la de Le raid merveilleux va romandre a Berlín.
Com moltes altres composicions de Martinů, aquesta obra es nodreix de fets contemporanis. El 8 de maig de 1927, els pilots francesos Charles Nungesser i François Coli van intentar creuar l'Atlàntic per aire, però van perdre la vida en l'intent. Malgrat aquest fracàs, els seus noms van caure en l'oblit quan Charles Lindbergh va completar amb èxit la travessia des de Nova York a París tretze dies després (20-21 de maig de 1927). Martinů va concebre aquesta peça com un homenatge a l’esperit humà: la valentia, l’afany de superació, la recerca del coneixement, la força de voluntat i la predisposició a assumir riscos extrems, més que un record memorial dels pilots morts. Anteriorment, havia dedicat a Lindbergh la seva composició La Bagarre.
En la segona meitat dels anys 20, Martinů, com molts altres compositors rellevants, es va deixar inspirar pel jazz, una moda musical que inundava Europa. Entre els anys 1926 i 1930, les composicions de Martinů van destacar per la seva naturalesa peculiar -va experimentar amb mitjans contemporanis com la ràdio, la televisió i el cinema- i pel seu estil musical agosarat. Aquesta simbiosi entre el jazz i diverses fórmules neoclàssiques les va aplicar al ballet i l'òpera.
Le raid merveilleux, subtitulat "ballet mécanique", explica el fracàs d'un intent realitzat per dos pilots francesos per travessar l'Atlàntic només unes setmanes abans que Charles Lindbergh ho aconseguís des de la direcció contrària.
Durant molts anys, es va pensar que el manuscrit original s'havia perdut fins que, a principis dels anys 90, Iša Popelka la va trobar a la Staatsbibliothek de Berlín. La peça estava incompleta i els darrers 19 compassos van ser afegits per Evžen Zámečník.
Anàlisi musical Le raid merveilleux és estructuralment un cicle de cinc moviments amb una organització rigorosa, en què les seccions inicial i final mantenen relacions temàtiques i expressives. La composició alterna contrastos dramàtics amb passatges meditatius; així, la segona i quarta part utilitzen tempos sorprenents, mentre que els moviments consecutius més lents despleguen una polifonia lliure amb gran mestria. Al moviment final, després d’acumular harmonies complexes, sovint basades en quintes pures, les veus recuperen la seva autonomia i trajectòria pròpia.
En el quart moviment, Martinů incorpora el seu distintiu sentit del poliritme, aplicant el motiu de la crida SOS sobre la representació musical d’un mar tempestuós. El senyal, amb una estructura rítmica irregular, es distribueix en 3/4 al llarg de sis variants, modulant dramàticament la tensió. La setena variant combina el senyal en tres nivells simultanis, generant un efecte de catàstrofe imminent. Alguns dels dibuixos del compositor reflecteixen la seva visió escènica: l’ocell simbolitza el vol, l’hèlix la tecnologia, el mapa la perspectiva des de l’avió, els cartells els mitjans de comunicació i el mar, transmetent visualment l’essència cinètica de l’acció.
Enregistrament 2004: Le Raid merveilleux; La Revue de cuisine; On tourne!. Christopher Hogwood dirigeix l'Orquestra Filharmònica Txeca amb el solista Daniel Wiesner. Segell discogràfic: Supraphon
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1927 Categoria:Ballets de la dècada del 1920 Categoria:Ballets de Bohuslav Martinů