La síndrome d'alienació parental o SAP és un constructe inventat per treure i silenciar la paraula de les criatures en els jutjats, quan aquestes verbalitzen maltractament i abús sexual per part del pare o de la figura que representa al pater familias.
La síndrome d'alienació parental no existeix, va ser inventada Richard Gardner, per persuadir i convèncer al sistema de protecció de menors, i que així els jutges i jutgesses deixin impunes els agressors, i es posi així el punt de mira sobre la mare de la criatura, que es qui vol protegir-la al màxim, i el sistema patriarcal és qui aplicant la síndrome està provocant aquesta violència institucional sobre la víctima. i llavors queda com que l'aplicació del SAP és violència institucional sobre la criatura i la seva mare.
Sempre apareix el SAP a nivell judicial en procediments civils de custodia i penals i aleshores s'arxiva la querella, ja que ho valoren com a un "conflicte entre progenitors", i treuen el punt de mira de la criatura i del maltractament que ha patit, per tant si no hi hi condemna penal, el nen i la nena ha de viure amb el progenitor pretesament abusador, construint un patró estructural tal com es pot veure en l'anàlisi a l'Estudi de Violència institucional contra les mares i la infància, amb l'aplicació de la síndrome d'alienació parental, creat per la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona amb el seu Grup d'investigació Antigona i l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València", per encàrrec del Ministeri d'Igualtat i la Delegació de Govern de Violència de Gènere.
Origen Aquesta síndrome és un constructe psicojurídic que comença a fer-se servir en els jutjats dels Estats Units, cap l'any 1985, quan es produeixen denúncies per violència sexual o violència masclista, en l'àmbit familiar. El seu autor va ser un psiquiatre forense estatunidenc, Richard Gardner, que formulà aquesta suposada síndrome amb una absència total de rigor científic.
El SAP i tot el seu constructe, manté que les criatures poden ser manipulades psicològicament per denunciar un dels progenitors. En els EUA sorgeix com a reacció als avenços aconseguits per les dones en les dècades dels anys 60 i 70, ja que entre els èxits d'aquestes dècades estava la visibilització de les violències i els abusos sexuals intrafamiliars, l'avortament i l'alliberació sexual.
L‘obra principal d'aquest autor és True and false accusations of child sex abuse, va anar publicant diversos llibres i al llarg de la seva obra queda explicada, pas per pas, de com cal crear una situació en què si la mare denuncia abús sexual, mai tingui credibilitat, formant amb aquesta ideologia els treballadors socials i psicòlegs per tal que un abusador surti impune d'una acusació penal, tot evitant així una condemna.
L'OMS i les principals societats mèdiques del món com l'Associació Americana de Psicologia, el Consell del Poder Judicial a Espanya, o l'Associació Espanyola de Neuropsiquiatria rebutgen aquesta síndrome ja que consideren que és un maltractament infantil que defensa les denúncies falses d'abús sexual, promogudes pel progenitor alienant, que cerca destruir els vincles de la criatura amb l'altre progenitor que sempre acostuma a ser la mare, que busca destruir els vincles de la criatura amb l'altre progenitor. Encara que Gardner a la seva definició de SAP, involucra a qualsevol dels dos progenitors, en quasi la totalitat dels casos, en un 90%, és la mare el progenitor alienant. Aquesta síndrome fa que la demanda per violència sexual paterna o la denúncia per violència masclista desaparegui de la investigació penal oberta als jutjats, i es faci servir en contra de les mares, que són les que demanden per protegir les seves criatures. S'invisibilitzen els drets de la infància, tot afirmant que les criatures són totalment mal·leable, que la mare implanta falses memòries a la nena, nen o jove, contra el pare, la instrumentalitza o manipula en el procediment judicial, i obstaculitza la relació paterna. La solució segons Gardner és la teràpia de l'amenaça que s'aplica quan hi ha un procés penal obert per la mare, o per un metge o psicòleg i passa als jutjats de família, una vegada arxivada la causa penal o en ple procés penal. S'amenaça amb apartat, i s'aparta de fet a l'infant del progenitor alineant és a dir de la mare, per donar la custodia al progenitor que la nena o nen rebutja, el pare. S'anul·la a l'infant de qualsevol presa de decisions, de qualsevol escolta i se'l la sotmet als drets del pater familias.
Això fa que el infants mai tinguin un seguiment psicològic i acabin traient a les mares en els procediments civil, la pàtria potestat de portar a la seva criatura a fer tractaments mèdics i psicològics, i acaben retirant totalment a les mares, la pàtria potestat, de manera que pare violent pot mantenir el silenci del nen o nena o adolescent.
Aquest síndrome s'aplica a diferents països com a França, Argentina, Portugal, Brasil, Israel, Grècia, Itàlia, Anglaterra, etc. L'ONU adverteix que el SAP s'aplica a tot el món per encobrir la violència de gènere i els abusos sexuals a menors.
Legalitat: punts rellevants La síndrome d'alienació parental, es una síndrome inexistent, un constructe inventat, que crea indefensió i discriminació a la víctima, i així en la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, va quedar aprovat que l'aplicació del SAP es Violència Institucional.
A on a l'article 4. Modificació de l'article 5 de la Llei 5/2008 que queda redactat de la manera següent:
Per entendre que no es pot donar veracitat a questa síndrome, per les greus conseqüències s'ha creat "La llei Estatal coneguda com la LOPIVI": LO 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància y la adolescència en front a la violència, a aquesta llei s'ha de tenir en compte que hi ha dues ocasions en les quals el text s'hi refereix:
En el Títol I sobre els drets dels nens, nenes i adolescents davant a la violència, l'article 11 descriu aquest dret de les víctimes han de ser escoltades en el següent sentit:
En segon lloc, el Títol III de la LO 8/21 regula la sensibilizació, prevenció i detecció precoç. En el seu Capítol III destinat a l'àmbit familiar inclou un article 26 que aborda la prevenció en l'àmbit familiar en els següents termes:
Conseqüències de l'aplicació de la síndrome Aquesta violència està aplicada per agents governamentals, jurídics i funcionaris on no compleixen les seves funcions, incloent normes, protocols, pràctiques i ideologia misògina sense cap objectivitat amb prejudicis cap a les dones, i els seus fills, aquests agents, al·legant que tant la criatura com la mare, estan mentint, davant la situació de violència per fer mal al pare.
Richard Gardner, sostenia que moltes dones davant una situació de divorci, renten el cervell a l'infant per a què digui el que la mare vol. Aquestes persones que l'apliquen treballen dins de les institucions; jutjats, serveis socials, hospitals, psicòlegs, treballadors socials, tots fan un ús del seu poder, fent molt mal a la vida dels ciutadans afectats i reforcen els seus mecanismes establerts de dominació, vulnerant els drets d'aquests nens i les seves mares. La ideologia d'aquestes persones es completament masclista, plena de biaixos de gènere, utilitzant les seves eines de poder i càstig deixant a les mares sense les custodies del seus fills (seguint la "teoria de l'amenaça", segons Richard Gardner, provocant arrancaments), i veuen els seus fills o filles en punts de trobada dues vegades al mes, perquè s'inverteix la idea que la maltractadora psicològica és la mare, sense cap tipus d'argumentació ni seguiment psicològic o psiquiàtric de la mare, ni de cap de les criatures, sense cap objectivitat, i sempre, sense tenir la presumpció d'innocència. Elaboren informes que no són prudents davant les conseqüències tan greus que pot provocar la separació brutal de una criatura amb la seva mare. I la justícia finalment acaba deixant a l'infant en mans del potencial maltractador aïllant-lo del seu únic vincle de protecció que té, que és la mare, la única que el creu i l'escolta. Llavors qui viu en una presó és l'infant, com a càstig per expressar les seves vivències de maltractament.
Desacreditació professional Aquesta síndrome està desacreditada científicament i no està aprovada pel Poder Judicial d'Espanya, per l'Associació Americana de Psiquiatria, per l'OMS, ni per l'Associació de Neuropsiquiatria espanyola. El Consell Estatal de Traballadors Socials espanyol també es posiciona en contra la SAP.
La situació és tan greu que dintre del Dret Internacional, a l'ONU, la relatora especial de les Nacions Unides sobre la violència contra la dona, les seves causes i les seves conseqüències, Reem Alsalem exposa que de manera urgent s'ha de prohibir l'aplicació d'aquesta síndrome inexistent. I la delegada de Govern de Violència de Gènere a l'Estat Espanyol, Victoria Rossell Aguilar, a través d'un estudi a diferents Universitats a Espanya, dona dades de com aquesta síndrome esta afectant a les dones i als infants i crea discriminació i violència institucional.
També la fiscal de sala contra la Violència sobre la Dona, Teresa Peramato Martín, manifesta que aquesta síndrome es maltractament a la infància, a la Trobada Internacional Feminista el 25 de febrer a Madrid, organitzat pel Ministeri d' Igualtat, on va afirmar:
La fiscalia general de l'Estat, a través de la Fiscal de Sala, es va pronunciar al novembre del 2022, amb unes Conclusions d'un seminari de fiscals de violència de gènere, exposant el perill de l'aplicació del SAP.
Aquest síndrome inventat forma part dels biaixos i estereotips de gènere en el camp psicojurídic, tal com es constata en els últims anys, organismes internacionals com l'Organització de Nacions Unides, i el grup de treball sobre la discriminació contra les dones i nenes de Nacions Unides, la Convenció sobre l'eliminació de totes les seves formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, sigles en anglès), la Relatora Especial sobre la Violència contra la Dona de Nacions Unides, el Grup d'Expertes en la Lluita contra la Violència de les Dones i la Violència Domèstica (GREVIO) i el Comitè d'Expertes del Mecanisme de Seguiment de la Convenció de Belém do Pará (MESECVI) del Sistema Interamericano. Aquest reconeixement de la vulneració dels Drets Humans per part d'aquestes instàncies internacionals, que suposa l'aplicació del SAP, ve d'una lluita profunda i de militància directa de moltes mares, professionals del camp de la psiquiatria, psicologia, pediatria, medicina, treball social, advocacia activista, etc., però abans de res de la valentia d'una infància que es rebel·la davant l'incest i alça la seva veu.
A Catalunya al 2020, diferents diputades es van pronunciar que dintre del sistema públic de la salut i judicial, s'estava aplicant aquesta síndrome.
Així podem dir que la Síndrome d'alienació parental no existeix, va ser inventada per persuadir al sistema de protecció de menors, per això està instaurat als jutjats, i és recolzada moltes vegades pels tècnics dels equips psicosocials, fent que els jutges i jutgesses deixin impunes als agressors, i es posi així el punt de mira sobre la mare del nen, que es qui vol protegir al màxim a la seva criatura. I el sistema patriarcal es el que aplicant la síndrome esta provocant aquesta violència institucional sobre la víctima.
Mecanismes, evolució i actuacions