Kissed és una [pel·lícula dramàtica romàntica/eròtica canadenca del 1996 dirigida i coescrita per Lynne Stopkewich, basada en el conte breu de Barbara Gowdy "We So Seldom Look on Love". Es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Toronto el 7 de setembre de 1996.
La pel·lícula és protagonitzada per Molly Parker com Sandra Larson, una dona jove la fixació de la qual per la mort la porta a estudiar embalsamament a una escola mortuori, on es veu atreta pels sentiments de necrofília. Peter Outerbridge també interpreta a Matt, un company d'estudiant que desenvolupa sentiments romàntics per la Sandra i, per tant, ha d'aprendre a acceptar les seves inclinacions sexuals.
Argument Des que Sandra Larson (Parker) recorda, ha estat fascinada per la mort. De petita, ballava amb els cadàvers d'animals a la nit, fregant-los al seu cos, abans de donar-los un funeral. Ella fa aquest ball davant de la seva única amiga, una noia anomenada Carol (Jessie Winter Mudie), que acaba amb la seva amistat poc després.
A la universitat, la Sandra estudia biologia, diseccionant acuradament els cossos d'animals petits, intentant evitar desfigurar-los. Troba feina a una funerària per estar més a prop dels cadàvers. El conserge de la funerària Jan (James Timmons) creu, com Sandra, que els cadàvers encara tenen una ànima. Mentre condueix el cotxe fúnebre amb un cos en un taüt a la part posterior a través d'un rentat de cotxes, la Sandra mira el cos i troba una llum brillant, i creu que l'ànima del cos és viva en algun lloc.
El Sr. Wallis ensenya Sandra a embalsamar. Comença a estudiar ciències mortuòries, on coneix un estudiant de medicina anomenat Matt (Peter Outerbridge) que també ha d'estudiar cadàvers per la seva carrera. Matt i Sandra tenen una cita, i Matt està intrigat per la fascinació per la mort de la Sandra. De tant en tant passen nits junts a l'apartament del soterrani de Matt, però la Sandra sempre surt per visites nocturnes al tanatori per celebrar els cadàvers d'homes joves amb cerimònies de ball que es transformen en necrofília.
Matt s'angoixa quan descobreix que està competint amb els cadàvers. Intenta, sense èxit, que la Sandra parli de la seva necrofília, així que comença a visitar-la al tanatori, cosa que la molesta. Matt ha d'anar a l'extrem per guanyar-se el cor de la Sandra, mentre lluita per triar entre els vius o els morts, amb resultats tràgics.
Repartiment Molly Parker com a Sandra Larson Natasha Morley com a jove Sandra Peter Outerbridge com a Matt Jay Brazeau com el Sr. Wallis, mortícien Jessie Winter Mudie com a Carol, la millor amiga de la jove Sandra James Timmons com a Jan, conserge mortuori Joe Maffei com a professor de biologia Robert Thurston com a detectiu Annabel Kershaw com la mare Larson Tim Dixon com el pare Larson, propietari de Larson's Flowers
Producció Concepte miniatura|"We So Seldom Look on Love", un conte de 1992 sobre un necròfil escrit per Barbara Gowdy (a la foto) ) va ser la principal inspiració de Lynne Stopkewich per a Kissed Originàriament, la directora Lynne Stopkewich no tenia cap interès particular en la mort o la necrofília. Tanmateix, una entrevista de Karen Greenlee, una jove dona de Califòrnia atrapada en un acte de necròfils amb un cadàver masculí a finals dels anys setanta, va cridar la seva atenció. Un altre motiu que la va atraure cap al tema va ser la lectura de "We So Seldom Look on Love", un conte de 1992 escrit per Barbara Gowdy, que va llegir a The Girl Wants to , una col·lecció d'eròtica femenina editada per Lynn Crosbie, mentre treballava en un altre guió cinematogràfic el febrer de 1994. La història curta, inspirada en el cas de Greenlee, va impactar Stopkewich per la seva originalitat i el seu to sense jutjar, i la va impressionar tant que va començar a afectar negativament el seu procés d'escriptura.
Després es va posar en contacte amb Gowdy, adquirint l'opció per a la història per una suma no revelada el maig de 1994. Stopkewich va descriure la seva versió com "una interpretació de la peça, no tant una traducció literal", i va dir que no va incloure alguns detalls a causa del baix pressupost de la pel·lícula. Principalment, va ometre detalls sobre la família del personatge principal i, en canvi, es va centrar en les seves experiències com a nen i adult jove. Stopkewich va afirmar que "We So Seldom Look on Love" era una història ideal per a una adaptació de baix pressupost perquè només comptava amb dos personatges principals i tenia poques ubicacions. El desitjat entorn semblant als anys setanta també va ajudar a reduir els costos de producció a causa del fet que les botigues de segona mà i els escenaris de venda de garatges eren més barats que un "aspecte contemporani".
En general, els necròfils solen presentar-se com a persones solteres amb un coeficient intel·lectual superior a la mitjana, una propensió a sistemes de creences atípics i que generalment treballen en ocupacions associades a la mort. Aquesta és la inspiració darrere del personatge principal de la pel·lícula, Sandra. Stopkewich va expressar que mai havia conegut un necròfil, ni va investigar el tema a fons. Només va visitar una funerària abans del rodatge, i va declarar que no era el seu objectiu fer de Sandra "un model de portaveu per a tots els necròfils". intentant "deixar de banda els meus propis judicis crítics i morals i permetre'm entrar realment al món dels personatges".
El seu objectiu era explorar el "món interior" de Sandra centrant-se en les experiències vitals que tenia en comú amb el personatge, com créixer als suburbis, enterrar animals morts, amagar objectes secrets sota el llit, ballar disco, enfrontar-se a la mare després. la primera menstruació, tractant qüestions de sexe i mort, la primera cita i la primera experiència sexual. Presentant-la a través de flashbacks quan era jove noia, Stopkewich volia crear simpatia pel personatge per tal de fer que les seves passions tabú i socialment inadequades fossin més acceptables per l'audiència. Finalment, Stopkewich va descriure l'enfocament de la pel·lícula com a "molt amable". d'un dolç viatge emocional amb aquesta maduresa d'aquesta jove".
Desenvolupament Stopkewich va començar Kissed mentre estudiava cinema a la Universitat de la Colúmbia Britànica (UBC); el primer esborrany va ser escrit per ella el juliol de 1994, i es va mostrar com el seu projecte de tesi sota el títol Wide Awake: That Necrophile Movie per obtenir un títol de Màster en Belles Arts el 1996. Com a tal, la pel·lícula es va autofinançar, Stopkewich va utilitzar principalment els equips de la UBC i diversos membres de la tripulació eren estudiants de cinema. Altres membres de la tripulació eren cineastes nouvinguts com Bruce Sweeney (que va debutar amb Live Bait el 1995) com operador de so, Gregory Wild (Highway of Heartache, 1994) contribueix a la direcció d'art, i el seu company John Pozer com a Foley. Stopkewich va reunir diners i experiència amb pel·lícules de baix pressupost treballant com a dissenyador de producció de les dues primeres pel·lícules de Pozer The Grocer's Wife (1991) i The Michelle Apartments (1995). El sindicat d'actors canadencs ACTRA va oferir un ajornament del 50% d'escala com a part d'un acord amb UBC. Després de rebre una subvenció de 3.400 dòlars del departament de cinema de la UBC, Stopkewich va invertir 36.000 dòlars dels seus propis diners per un total d'entre 80 i 100.000 $ recaptats amb l'ajuda del coproductor Dean English, Pozer, familiars i amics. La principal productora de Kissed, Boneyard Film, una empresa amb seu a Vancouver participada per Stopkewich, Pozer, i English va acumular 400.000 dòlars en deute durant la producció de la pel·lícula, mentre que la mateixa Stopkewich tenia un deute de 30.000 dòlars el 1996.
A causa d'una oportunitat de vuit setmanes per utilitzar l'equip amb descompte, Stopkewich va escriure el primer esborrany en només una setmana per començar el rodatge. Després que Stopkewich i Angus Frazer reescriguessin el guió l'agost de 1994, la fotografia principal va trigar cinc setmanes entre setembre i octubre. Per reduir costos durant el rodatge, Stopkewich va tenir la idea d'utilitzar l'oficina de producció de la companyia com a plató de pel·lícula; després de pintar i decorar, es va convertir tant en l'interior de la funerària com en l'apartament del soterrani de Matt. La suma inicial de diners va permetre rodar la pel·lícula, però no va ser suficient per desenvolupar l'estoc de pel·lícula, de manera que el Kissed es va haver de concloure al desembre, quan el National Film Board of Canada va oferir les seves instal·lacions per processar i imprimir els rushes.
A causa d'això, durant la primera setmana de rodatge, només es van processar preses seleccionades per garantir que la filmació fos bona. El 1995, després d'acabar l'edició en una màquina Steenbeck al soterrani de la mare de Pozer, l'equip de producció va sol·licitar una suvenció al Canada Council Media Arts, que va suposar una suma de 47-47.500 $. La gravació de so es va fer entre novembre de 1995 i març de 1996. L'ús de la biblioteca musical de Nettwerk Records i l'edició de so digital de Western Post Productions es va fer amb un cost diferit. Finalment, Stopkewich va obtenir 25.000 dòlars de Telefilm Canada per a la finalització i entre 45.000 i 162.000 dòlars de British Columbia Film per adaptar-lo al format de 35 mm a DuArt Film and Video per abril de 1996.
Càsting i personatges Per al paper principal, Stopkewich originalment volia triar una dona rossa, ja que la història original la descrivia com "un tipus de personatge Doris Day". Tenia dificultats per trobar una actriu així. i estava "buscant desesperadament algú per fer aquest paper" ja que la pel·lícula ja estava en preproducció. Per casualitat, l'actriu principal Molly Parker era amiga del director de fotografia de la pel·lícula Gregory Middleton i volia conèixer Stopkewich perquè mai havia vist una directora dona. Després de llegir el guió, Parker es va interessar pel paper i el va interpretar a Stopkewich, que va quedar impressionada i la va seleccionar. L'agost de 1994, es van seleccionar tots els altres papers principals, Peter Outerbridge i Jay Brazeau. Per part d'Outerbridge com a Matt, Stopkewich va apreciar l'ajuda de Fraser ja que la història va ser escrita i dirigida des del punt de vista d'una dona. El personatge de Matt es va convertir en un contrapès en un món centrat en la dona i les revisions constatades de Fraser van ser essencials per crear un "Mat de dimensions completes". Ella el va batejar com l'advocat del diable, "sobretot pel que fa als personatges masculins".
Temes i anàlisi Sexualitat i gènere