Barbara Ann Loden (8 de juliol de 1932 o 1934 – 5 de setembre de 1980) fou una actriu de teatre i cinema, i també directora de cinema i teatre alternatiu.The Hollywood Reporter, Barbara Loden obituary, September 8, 1980. Richard Brody de The New Yorker la va descriure com "la contrapart femenina de John Cassavetes".

Nascuda i criada a Carolina del Nord, Loden començà la seua carrera de ben jove a Nova York, com a model i corista. Loden participà regularment en l'irreverent programa televisiu The Ernie Kovacs Television Show, a mitjan anys cinquanta, i va ser membra vitalícia del famós Actors Studio. També va participar en diversos projectes dirigits pel seu segon espòs, Elia Kazan, com ara en Esplendor a l'herba (1961). En 1964, la seua participació en la posada en escena de l'obra d'Arthur Miller, After the Fall, a Broadway, la va fer mereixedora d'un dels Premis Tony en la categoria de Millor Actriu.

En 1970 Loden va escriure, dirigir i protagonitzar Wanda, una visionària cinta independent que va rebre el Premi Internacional de la Crítica del Festival de Cinema de Venècia en 1970. Durant els anys setanta, continuà treballant com a directora de teatre alternatiu a Broadway, i també en produccions locals de teatre, a més de dirigir dos curtmetratges. En 1978, li van diagnosticar càncer de mama, a conseqüència del qual va morir dos anys després.

Vida i carrera 1932–1954: Infantesa i primers anys Loden va nàixer el 8 de juliol de 1932 o 1934 (depenent de les fonts) a Asheville, Carolina del Nord. Després del divorci dels seus pares, va ser criada pels avis materns, molt religiosos, a les Apalatxes, a Marion, Carolina del Nord. Loden descrivia la seua infantesa com un període de precarietat emocional. Diverses fonts la descriuen com una noia tímida, humil, atractiva i solitària.Burt A. Folkart, "'Dumb Blonde' Made One Brilliant Film", Los Angeles Times, September 8, 1980. Als 16 anys se'n va anar a Nova York, on començà a treballar com a model per a publicacions de detectius i romàntiques, i va gaudir d'un èxit moderat com a xica pin-up, model i ballarina, al famós Club Copacabana, abans d'estudiar en el reconegut Actors Studio. En aquells anys va arribar a jurar que detestava el cinema, perquè: "La gent en pantalla era perfecta i em feia sentir inferior".Burt A. Folkart, "'Dumb Blonde' Made One Brilliant Film", Los Angeles Times, September 8, 1980.

1955–1959: Primers treballs en teatre i televisió Loden va debutar en teatre a Nova York, el 1957, protagonitzant Compulsion, i amb papers en dues obres més: The Highest Tree, al costat de Robert Redford, i Night Circus amb Ben Gazzara. Durant aquells anys, gràcies al seu primer espòs, el productor televisiu i distribuïdor cinematogràfic Larry Joachim, es va unir a l'elenc de The Ernie Kovacs Show com a contrapunt de Kovacs. Loden i Joachim tingueren un fill, Marco.

1960–1966: Cinema i matrimoni amb Elia Kazan miniatura|Loden en Esplendor a l'herba (1961). En 1960, Loden va participar en Riu Salvatge, d'Elia Kazan, fent de secretària del personatge que interpretava Montgomery Clift. Però se la coneix més per la seua interpretació en Esplendor a l'herba (1961), també d'Elia Kazan, on encarnava la 'germana' de Warren Beatty.

Loden també va ser 'Maggie', un personatge basat en Marilyn Monroe, en la producció teatral que Kazan féu a partir de Després de la caiguda (1964), escrita per l'exespòs de Monroe, el dramaturg Arthur Miller. Loden va rebre el Tony a la Millor Actriu gràcies a aquesta interpretació, així com un premi d'Outer Circle.

Kazan, 23 anys major que Loden, es va convertir en el seu segon espòs el 1966, després de separar-se, ambdós, de les parelles respectives.Longworth, Karina. (April 17, 2017). "Barbara Loden (Dead Blondes, episode 12)," You Must Remember This podcast. Retrieved on July 30, 2017. Van tenir un fill, Leo, i el matrimoni, malgrat ser molt desigual, va durar fins a la mort d'ella, tot i que ja vivien separats i estaven considerant divorciar-se.Profile, imdb.com; accessed October 7, 2014.

1967–1980: Direcció de cinema i teatre El 1966, mentre estava de safari amb Kazan, Harry Schuster, un amic comú, va oferir 100.000 dòlars a Loden perquè fes una pel·lícula. Animada per la idea, Loden va escriure el guió de Wanda. Tanmateix, l'argument, una reflexió existencial sobre una dona sumida en la pobresa del comtat carboner de Pennsilvània, no va atraure l'atenció de directors que s'afegiren al projecte, ni tan sols el seu marit, Kazan,Longworth, Karina. (March 17, 2011). "One-Hit Wanda", LA Weekly. Retrieved on July 30, 2017. així que Loden va decidir dirigir-la ella mateixa, amb la col·laboració del cinematògraf i editor Nicholas T. Proferes.

Wanda és un retrat semi-autobiogràfic d'una "passiva i desconnectada esposa d'un miner que acaba relacionant-se amb un pocavergonya". Innovadora en l'estil, que recorda el cinéma vérité, va ser una de les poques cintes estatunidenques dirigides per dones projectades a les sales de cinema durant aquest període. La pel·lícula va ser l'únic film estatunidenc acceptat per a competir pel Premi de la Crítica en el Festival de Cinema de Venècia en 1970, un guardó que va guanyar. I també es va presentar en el Festival de Cinema de Cannes en 1971.

En 2010, amb el suport de Gucci, el film va ser restaurat pel UCLA Film & Television Archive i projectat al Museu d'Art Modern de Manhattan.

Mort En 1978, quan li diagnosticaren càncer de mama, Loden estava a punt de dirigir una pel·lícula sobre El despertar, de Kate Chopin; però els tractaments per combatre el càncer li impediren dur a terme el projecte. Va morir a l'Hospital Mount Sinai a la ciutat de Nova York el 5 de setembre de 1980.

Llegat En 2012, es va publicar Supplément à la vie de Barbara Loden, de l'autora francesa Nathalie Léger. El llibre, que pren com a inspiració Wanda i la biografia de la mateixa Loden, combina realitat i ficció. El 2016 va ser traduït a l'anglès: Suite for Barbara Loden.

Filmografia AnyTítolPaperNotes1960Wild RiverBetty Jackson1961Splendor in the GrassGinny Stamper1968The SwimmerEscenes eliminades1968Fade InJeanPel·lícula per a televisió1970WandaWanda GoronskiTambé directora i guionista1975The Frontier ExperienceDelilah FowlerCurt; també directora i guionista1975The Boy Who Liked DeerCurt; directora i productora AnyTítolPaperNotes1955–1957The Ernie Kovacs XouAparicions regulars1962Alcoa PremiereBetty JohnsonEpisodi: "The Boy Who Wasn't Wanted"1962Naked CityPenny SonnersEpisodi: "Torment Him Much and Hold Him Long"1966CBS Playhouse: The Glass MenagerieLa seua filla

Teatre AñoTítuloPapelNotas1957CompulsionBit partBroadway1958Night CircusCoprotagonizada amb Ben Gazzara1959Look After Lulu!GabyBroadway; dirigida per Noël Coward1959The Highest TreeBroadway; coprotagonizada per Robert Redford1960The Long DreamWhite GirlBroadway1964–1965After the FallMaggieBroadway; Tony Award a Millor Actriu1964But for Whom CharlieSheila MaloneyBroadway1964The ChangelingBeatriceBroadway1968Winter JourneyBroadway1968The Country GirlBroadway1969Home is the HeroOff-Broadway; directora1975The Love Death Plays of William IngeOff-Broadway; directora1976BerchtesgadenActriu; directora1980Come Back to the Five and Dime, Jimmy Dean, Jimmy DeanMona

Premis i distincions Festival Internacional de Cinema de Venècia

AnyCategoriaPel·lículaResultat1970Premi FIPRESCI -Millor pel·lícula extraguésWanda

Referències

Fonts esmentades

Fonts suggerides Reynaud, Bérénice, "For Wanda", en The Last Great American Picture Xou, Thomas Elsaesser, Alexander Horwath and Noel King, eds. Amsterdam: Amsterdam University Press, 2004, pàg. 223–47. Léger, Nathalie, Suite for Barbara Loden

Categoria:Guanyadors del Premi Tony Categoria:Morts de càncer de mama a l'estat de Nova York Categoria:Actors de cinema de Carolina del Nord Categoria:Actors de teatre estatunidencs Categoria:Actors de sèries de televisió de Carolina del Nord Categoria:Alumnes d'Actors Studio Categoria:Morts a Manhattan Categoria:Persones d'Asheville (Carolina del Nord) Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX