El Futbol Club Barcelona (), sovint abreujat FC Barcelona, simplement Barcelona, o amb l'acrònim FCB (), i popularment conegut com a Barça (), és una entitat esportiva professional barcelonina, la més important de Catalunya i dels Països Catalans, una de les més populars d'Espanya i del món pel que fa a projecció i massa social, i un dels símbols de Catalunya més reconeguts internacionalment. És una entitat que actualment té equips de primera línia internacional en molts esports diferents, tot i que és més coneguda pel seu esport fundacional, el futbol professional, tant masculí com femení, que juguen a la primera divisió del futbol espanyol.
Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol amb el nom de Foot-ball Club Barcelona per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper. L'entitat es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903. És el club de futbol més antic de Barcelona, el segon de Catalunya i dels Països Catalans, el quart club de futbol professional actiu més antic de l'estat espanyol, i degà dels clubs de futbol en actiu dels Països Catalans després de desaparèixer el Palamós Foot-ball Club.
A diferència de la majoria dels clubs esportius professionals a tot el món, el FC Barcelona no és una societat anònima esportiva, és a dir, que la propietat del club recau en els seus 150.317 socis (a 31 de maig de 2023), essent el vuitè club de futbol amb més socis del món, després del Schalke 04 i seguit per l'Sporting portuguès, i també l'onzè club esportiu, després del Melbourne Cricket Club i seguit per l'Sporting. Té l'estadi més gran d'Europa, el Camp Nou.
El club és també sobrenomenat Blaugrana () pels seus colors blau i grana. Els seus seguidors són coneguts com a culers, i a 2022 té 1.264 penyes repartides per tot el món. El club sempre ha estat associat amb el catalanisme, i amb tasques de solidaritat i ajuda social a infants desfavorits realitzades arreu del món, per això el lema "Més que un club". La Fundació Futbol Club Barcelona, establerta el 1994 i que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club, impulsa els seus programes i projectes socials.
Segons les estadístiques que realitza l'IFFHS, el FC Barcelona va ser el millor equip de futbol masculí europeu i mundial de la primera i segona dècada del , i lidera el rànquing global del segle amb 5427 punts amb una diferència de 388 punts sobre el segon classificat (Reial Madrid). És a més l'equip de futbol els jugadors del qual més vegades han figurat als podis del FIFA World Player (19) i de la Pilota d'Or (34). El seu màxim rival és el Reial Madrid Club de Futbol en rivalitat amb transcendència mundial als partits coneguts com a el clàssic, tot i que també manté una gran rivalitat amb el Reial Club Deportiu Espanyol en els partits coneguts com a derbi barceloní. A principis del , i amb l'impuls que ha ores la Champions League, s'han establert altres rivalitats amb clubs europeus com el Manchester City FC o el PSG.
Nou ex-jugadors del club han estat inclosos en el Saló de la Fama del Futbol Internacional, un projecte dedicat a preservar la memòria de personatges rellevants de la història del futbol. Entre ells hi ha Johan Cruyff, Diego Maradona, Ricard Zamora, Luís Figo, Ronaldo Nazário, Hristo Stoítxkov, Pep Guardiola i Ronaldinho de Assis, als quals s'uneix Ladislau Kubala com a «degà», o d'especial transcendència.
Va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i de l'Associació Europea de Clubs, i és un dels tres clubs que sempre ha jugat a la Primera Divisió juntament amb el Reial Madrid i l'Athletic Club. Ha estat el primer campió històric de la competició, és el seu segon club amb més títols, i té el rècord de la màxima puntuació en una sola edició. L'equip masculí de futbol és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen, a 2025, 29 títols de primera divisió, 32 títols de Copa del Rei de futbol, 16 Supercopes d'Espanya, 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs. És el tercer club amb més títols internacionals (20), per darrere del Reial Madrid, amb 31; i l'Al-Ahly, amb 26. És, per tant, l'equip espanyol amb més títols estatals i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món.
A 2025, el primer equip masculí de futbol ha guanyat 97 títols oficials, cosa que el converteix en el primer equip amb més títols dels Països Catalans i el segon de l'estat espanyol. El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15; junt amb el FC Bayern de Múnic, l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada, i junt amb el FC Bayern de Múnic i el Paris Saint-Germain FC, l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els sis títols més importants (tres d'internacionals i tres d'estatals).
Històricament, el club va tenir diverses èpoques daurades, però algunes han destacat més que altres: modernament, per exemple, l'etapa d'entrenador de Johan Cruyff (1988-1996), en la qual es va forjar l'anomenat Dream Team, un equip que va guanyar quatre lligues, una copa, tres supercopes d'Espanya, una recopa, una supercopa d'Europa i una Copa d'Europa. Aquest equip va comptar amb figures com Johan Cruyff, Quini, Schuster, Diego Armando Maradona, Ronald Koeman, Hristo Stoítxkov, Romário i Ronaldo; i una altra sota la batuta de l'entrenador Pep Guardiola, amb un equip liderat per Leo Messi, Xavi i Iniesta, guanyador entre 2009 i 2012 de tres lligues, dues copes del Rei, tres supercopes d'Espanya, dues supercopes d'Europa, dos títols de Champions i dues copes Mundial de Clubs. Aquests anys també va despuntar l'equip femení del F.C. Barcelona, amb figures com Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí.
És també una de les societats esportives més prestigioses del món, que disposa de seccions professionals masculina i femenina de futbol, i masculines de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, i nou seccions no professionals d'hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol masculí i femení, rugbi, bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení. Així mateix, els medallistes olímpics que han representat l'entitat blaugrana han conquerit dotze ors, vint-i-vuit plates i trenta-dos bronzes a les diferents disciplines esportives.Revista Oficial FC Barcelona num 34, Agost 2012, pag 40 i 41 És el segon club europeu amb més Copes d'Europa (48), després del CSKA Moscou. La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení. És el primer club europeu a ser campió continental a la branca masculina i femenina, i el primer a assolir un triplet amb totes dues. És també el primer club a tenir a tres jugadors del mateix equip al podi de la Pilota d'Or tant masculí (2010) com femení (2024).
El club té un segon equip masculí professional, el Futbol Club Barcelona B, i un de femení professional, el Futbol Club Barcelona (femení), i alhora té dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el nombre més gran possible de jugadors del planter.
Història
Etimologia El club que porta el nom de la ciutat de Barcelona, durant la seva història ha rebut les denominacions següents: Foot-ball Club Barcelona (1899-1941) Club de Fútbol Barcelona (1941-1973) Futbol Club Barcelona (1973-present)
1899-1920: Els primers anys
miniatura|Fotografia de Joan Gamper el 1910
El 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, juntament amb un grup d'esportistes, funden el FC Barcelona al Gimnàs Solé. Entre els dotze fundadors del club hi havia sis catalans, tres suïssos, dos anglesos i un alemany. El nom original escollit fou Foot-ball Club Barcelona, en anglès, com era habitual arreu d'Eurooa a l'època, i es va designar el suís Walter Wild com a primer president del club. El 5 de gener de 1903 s'inscrigué en el registre d'associacions.
A finals de la seva primera dècada va aconseguir els seus primers títols, Copa Macaya, Copa Barcelona, tres Campionats de Catalunya, una Copa d'Espanya i una Copa dels Pirineus.
Durant els anys 1910 el club va fer un gran salt, tant esportiu com social: va guanyar quatre Campionats de Catalunya, dues Copes d'Espanya i tres Copes dels Pirineus, i va arribar als 3000 associats, convertint-se ja en una de les societats més populars de Catalunya. L'equip jugava els seus partits en un camp situat al carrer Indústria de Barcelona, actual carrer de París. La imatge dels aficionats blaugrana asseguts d'esquena sobre la tanca del camp és l'origen de la denominació de culers amb què són coneguts popularment els aficionats blaugranes. També el 1915, el club va crear la seva primera secció poliesportiva, la d'atletisme.
1920-1930: Primera època daurada
miniatura|Primer equip de la temporada 1928-1929.
Els anys vint representen el Barça de l'edat d'or. Es va passar de 3.000 a 11.000 socis i, el 1922, es va estrenar el primer gran estadi del club, el Camp de les Corts, amb capacitat per a 20.000 espectadors. Van ser anys en què el club va guanyar quatre Copes d'Espanya i, el 1929, la primera Lliga espanyola de la història. Durant aquesta dècada el Barça va crear les seves seccions de bàsquet, rugbi i hoquei herba.
El 14 de juny de 1925, el públic barcelonista al Camp de les Corts xiula l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera tanca l'estadi i el president Gamper ha de dimitir.
Aquest període acaba amb el suïcidi de Gamper el 30 de juliol del 1930, a causa de la depressió provocada per problemes personals i econòmics.
1931-1939: Davallada, II República i Guerra Civil: el president Suñol afusellat Posteriorment, coincidint amb l'adveniment de la Segona República, es va produir un descens del nombre de socis que es va agreujar amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. Aquell any, a més, el president del club Josep Sunyol, era assassinat per les tropes franquistes. En la seva memòria, des del 9 de maig d 2015, la Llotja Presidencial del Camp Nou porta el nom de ‘Llotja President Sunyol. El club va acabar la dècada amb només 2.500 socis.
1940-1950: La difícil postguerra Durant els anys 40, el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva. El president Enrique Piñeyro, designat el 1940, i proper del poder franquista, hispanitza el nom del club, Club de Fútbol Barcelona, i modifica l'escut, on els quatre pals vermells de la bandera de Catalunya són reduïts a dos pals, en un intent d'imitar la bandera espanyola. A poc a poc l'equip es va refent, conquerint tres lligues espanyoles, una Copa d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón i una Copa Llatina. Encara que en la temporada 1941-1942 salva la promoció de descens a segona divisió acabant en l'dotzena posició, el pitjor de l'equip en el campionat de Lliga; i després del vergonyós 11 a 1 que el Barça va encaixar a Chamartín, en la tornada de la semifinal de Copa jugada el 13 de juny de 1943, va endossar el golejada més gran en la història del Clàssic. El cinquantè aniversari és celebrat amb alegria, amb un escut sobre el qual la bandera catalana és finalment restablerta.
1951-1958: Cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano
miniatura|Kubala l'any 1953