Joan Francesc Rossell (Barcelona?, c. 1555 - Barcelona?, c. 1643) va ser un metge i polític català, conseller en cap de Barcelona.
Poc després de doctorar-se en Medicina (1579), comença a treballar a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, i aviat obté el títol de catedràtic de l'Estudi General de Barcelona (1586), convertint-se –en opinió de J.H. Eliott— en el metge més eminent de la seva època a Catalunya. La seva vàlua professional li permet ingressar a la Junta Sanitària del Consell de Cent pel bienni 1597-98, fet que li obra les portes a l'activitat política.
És autor de les obres Ad sex libros Galeni De differentiis et causis morborum & symptomatum commentarij (1627) i El verdadero conocimiento de la pesta, sus causes, señales, preservación y curación (1632).
És membre del Consell de Cent en quatre ocasions. La primera experiència a la institució barcelonina (1599-1600) acaba bruscament, quan es descobreix que havia falsificat el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona). Per culpa d'aquest escàndol passa una dècada sense responsabilitats institucions.
Francesc Amorós assenyala que retorna a l'escenari polític com a conseller segon de la ciutat de Barcelona (1609-10); clavari de la ciutat (1614-17); ambaixador, juntament amb el seu fill Pere Joan Rossell, a la cort de Felip III de Castella (1616-17); de nou clavari de la ciutat (1621-23); conseller en cap (1623-24); síndic a les Corts Generals del 1626 i 1632 pel Braç Reial; i novament conseller en cap de Barcelona (1638-39).
L’última referència documental de Joan Francesc Rossell data de 28 de juliol de 1643. Segons Amorós, llavors tindria gairebé noranta anys.
Obres Ad sex libros Galeni De differentiis et causis morborum & symptomatum commentarij El verdadero conocimiento de la pesta, sus causes, señales, preservación y curación
Referències
Categoria:Consellers en cap de Barcelona Categoria:Nascuts al segle XVI Categoria:Morts al segle XVII