miniatura|375x375px| Retrat de l'Evangelista Marcs de Garima 2, probablement el primer dels dos Evangelis de Garima . Els Evangelis de Garima són dos llibres en l'antic llenguatge Ge'ez de l'Evangeli etíop. Es creu que Garima 2, el primer dels dos, és el manuscrit il·luminat cristià complet més antic que ha sobreviscut. La tradició monàstica sosté que van ser composts prop de l'any 500, una data recolzada per anàlisis recents de datació per radiocarboni; mostres de Garima 2 van proposar una data de c. 390-570, mentre que la datació de les mostres de Garima 1 va proposar una data de c. 530-660.
Junts, els dos manuscrits són el testimoni principal de la versió etíop dels Evangelis i han estat aplicats com a textos de prova per a la creació d'edicions crítiques dels Evangelis etíops per Rochus Zuurmond (Evangeli de Marcs, 1989; Evangeli de Mateu, 2001) i Michael G Wechsler (Evangeli de Juan, 2005). Com a tal, es representen entre els primers testimonis versionals del primer tipus de text majoritari dels Evangelis, i són els manuscrits etíops supervivents més antics de qualsevol tipus coneguts pels erudits moderns. L'erudició occidental havia cregut prèviament que tots dos evangelis dataven de c. 1100 o posterior sobre la base d'anàlisi paleogràfica.El fragmento Quedlinburg Itala está datado entre los años 420 y 430.
Els Evangelis es troben al Monestir Abba Garima d'Etiòpia. No se sap que hagin sortit mai del monestir, encara que, com els voltants van ser ocupats per musulmans entre els segles IX i XIV, és possible que romanguessin amagats en una cova durant segles i després fossin redescoberts."Research uncovers lost African school of painting" Martin Bailey, The Art Newspaper, diciembre de 2013. Els Evangelis es van incloure al catàleg d'una exposició itinerant d'un museu americà entre 1993 i 1996: African Zion: the Sacred Art of Ethiopia, però que en realitat mai no van ser prestats per a l'exposició.
La tradició monàstica atribueix els llibres de l'evangeli a Sant Abba Garima, que es diu que va arribar a Etiòpia el 494.
Tradició Abba Garima és un dels Nou Sants, que tradicionalment es diu que va venir de ' Roma ' (sovint es pensa que es refereix a Síria), i que va cristianitzar les poblacions rurals del regne etíop antic d'Akxum al ; els monjos miren els Evangelis menys com a antiguitats significatives que com a relíquies sagrades d'Abba Garima. Segons la tradició, Abba Garima va escriure i il·lustrar els Evangelis complets en un únic dia: «Déu va aturar la posta del sol fins que el sant va completar la seva feina». Les proves definitives de radiocarboni han donat suport a la datació d'Abba Garima 2, el primer dels dos llibres, fins al , però d'altra banda, les investigacions recents, tendeixen a contraindicar molts aspectes del compte tradicional, proposant en canvi per als evangelis de Garima que és grec, no siríac, que la iconografia i la paleografia busquen fonts egípcies i no sirianes, i que la traducció de l'evangeli conservada als evangelis de Garima s'havia completat més d'un segle abans de les dates tradicionals dels Nou Sants. A més, el suposat origen sirià dels Nou Sants ja no es manté en els estudis més recents.Rochus Zuurmond and Curt Niccum, "The Ethiopic Version of the New Testament", en The Text of the New Testament in Contemporary Research 2nd edn, Bart D Ehrman y Michael W Holmes (eds.), Brill, 2013, p. 231-252
Manuscrits miniatura|250x250px| Dues pàgines il·luminades de Garima 1, probablement el darrer dels dos Evangelis de Garima. Hi ha dos manuscrits, Garima 1 i Garima 2, dels quals és dels quals és probable que Garima 2 sigui l'anterior. En treballs de referència anteriors, Garima 1 es designava Garima I, mentre que Garima 2 es designava Garima III. Abans de la restauració recent, un tercer llibre de l'evangeli, probablement del , s'havia vinculat amb Garima 2, i aquest evangeli posterior es va denominar Garima II.Donald M Davies,«The Dating of Ethiopic Manuscripts», Journal of Near Eastern Studies 46:4, 1987, p 293 . La restauració recent ha separat els tres llibres i s'ha repaginat a l'ordre i els volums originals, reubicant una sèrie de folis i miniatures que al llarg dels segles s'havien desplaçat entre els tres manuscrits.Lester Capon, «Extreme Bookbinding; A Fascinating Preservation Project in Ethiopia», Skin Deep 46, Autumn 2008
Garima 1 té 348 pàgines conservades, que s'obren amb onze taules de cànon il·luminades en arcades, seguides dels textos de l'Evangeli a Ge'ez; la llengua etíop del regne d'Aksum des dels segles IV al VII, que es va convertir i continua sent la llengua religiosa de l'Església etíop. Garima 2, també a Ge'ez, és una publicació de 322 pàgines escrita per un escriba diferent. Té disset pàgines il·luminades, que inclouen quatre bells retrats dels evangelistes que precedeixen els seus respectius evangelis, i un retrat separat d'Eusebio de Cesarea que precedeix les taules canòniques. Els retrats de Mateu, Lluc i Joan es presenten frontalment i a penes diferenciats; però el de Marcor ho presenta de perfil al tron episcopal d'Alexandria. Una altra pàgina il·luminada representa el Temple de Salomó, o potser la Font de la Vida, amb una escala de forma inusual única a la iconografia cristiana.Jacques Mercier, , Flyer for the Oxford Conference, Ethiopian Heritage Fund, noviembre de 2013.
Les miniatures tenen un estil àmpliament romà d'Orient i són estilísticament consistents amb la data del . Si bé el text certament va ser escrit a Etiòpia, alguns estudiosos com Marilyn Heldman, havien sostingut que les pàgines il·luminades podrien haver-se importat llistes per utilitzar des de l'antiga Síria o Egipte; mentre que Jacques Mercier ara argumenta que tant el text com les il·luminacions es van produir dins Etiòpia. Algunes de les il·lustracions es poden veure a Enquadernació extrema: un fascinant projecte de preservació a Etiòpia. per Lester Capon .
Els textos dels dos manuscrits difereixen de tal manera que Garima 1 no sembla baixar directament de Garima 2, la qual cosa implica que la traducció comuna de què deriven és probable que sigui molt abans; i que, per tant, la traducció de l'Evangeli etíop pot ser més antiga del que es creia anteriorment.
Cap dels manuscrits té colofó. Tot i així, a Garima II (el llibre de l'evangeli del anteriorment vinculat amb Garima 2) hi ha una nota històrica sobre dues fulles entromeses al final de l'Evangeli de Lluc, que es refereix a la reparació d'esglésies realitzada per un Rei Armeho. Armeho pot identificar-se amb el Rei Armah d'Akxum, que va emetre monedes entre 600 i 640. Getatchew Haile, en traduir les notes dels manuscrits, deixa oberta la possibilitat que aquesta nota es pugui atribuir al període del regnat del rei.
Les dues portades també són molt antigues; la de Garima 1 possiblement contemporània amb el manuscrit, la qual cosa que probablement en fa la portada de llibre més antiga encara adjunta al seu llibre al món (l'Evangeli de Sant Cuthbert del és el més antic d´Europa). És de coure daurat amb taulers de fusta i la decoració se centra en una gran creu. Els forats que poden haver estat configuracions per a gemmes ara són buits. La coberta per a Garima 2 és platejada i dels segles al .
Una església del per a dones peregrines a la vora del monestir és renovada per albergar els preciosos manuscrits. Té finestres petites, que ajudaran a prevenir la decoloració. S'estan inserint barres d'acer i l'edifici estarà protegit per guàrdies armats.
Opinió dels experts Els Evangelis de Garima es van conèixer fora d'Etiòpia el 1950, quan Beatrice Playne, una historiadora d'art britànica, va visitar el monestir. Com que a les dones no se'ls permet entrar al monestir, els monjos cortèsment van portar diversos manuscrits fora perquè els mirés. Va escriure que «hi havia diversos manuscrits il·luminats els títols ornamentals dels quals em semblaven d'estil sirià».Beatrice Playne, St. George for Ethiopia (Londres: Constable, 1954), p. 103. In a footnote, Playne adds that the ornamental headings "closely resembled the canonical headings in the Gospels of Rabula (Laurentian Library, Florencia)." A la dècada de 1960, el francès Jules Leroy va examinar els manuscrits i va proposar que es datessin devers 1100. Fins fa poc, pocs acadèmics externs havien vist els manuscrits.
Els dos Evangelis de Garima es van fer coneguts pels erudits bíblics a través de fotografies de microfilms recopilades per Donald M. Davies; els qui es van adonar que representaven un text molt més aviat que el de qualsevol altre manuscrit etíop supervivent. Va sortir amb els tres llibres de l'Evangeli de Garima (inclòs Garima II, després vinculat amb Garima 2) als segles . Seguint Davies, i i fent servir les seves fotografies, els Evangelis de Garima van formar el text de base utilitzat per Rochus Zuurmond quan va preparer un text crític per als Evangelis etíops; triant Garima 1 com el text de prova principal. Garima 1 i Garima 2 formen junts el text de classe 'Aa' de Zuurmond o Versio Antiqua, que afirma que és «un tipus que podria ser més o menys l'original», en el sentit que cap manuscrit etíop posterior no es podria considerar com una transmissió d'informació substancial sobre la traducció original, excepte aquells passatges on ni el text de Garima sobreviu o és llegible. Zuurmond va sortir amb els tres llibres de l'Evangeli de Garima més tard del que Davies havia fet «Al meu entendre, no es poden datar amb seguretat després del , però probablement siguin un o dos segles abans». En categoritzar el text presenciat a Garima 1 i Garima 2, Zuurmond afirma que té les característiques d'una «traducció lliure» que conserva la sintaxi i la gramàtica idiomàtica de Ge'ez; sovint traint una experiència limitada en gramàtica grega, vocabulari i ortografia. Manuscrits etíops posteriors -i després d'ells, totes les edicions impreses etíops anteriors- comunament descendeixen d'una extensa revisió duta a terme al , mitjançant la qual es van corregir els textos de l'Evangeli per transmetre versions més literals i precises de la terminologia i l'ordre de les paraules gregues, i també per conformar-se més estretament a les versions en àrab egipci. Eliminant aquests canvis posteriors, Zuurmond classifica els textos de Garima com a «bizantins primitius»; alhora que subratlla que, especialment a l'Evangeli de Joan, les seves lectures sovint semblen ser testimoni d'una versió del text majoritari que difereix de la versió posterior; «En aproximadament la meitat dels meus casos de mostra[en Juan] Eth va en contra de l'equivalent etíop del Text Majoritari Grec».Rochus Zuurmond, "The Ethiopic Version of the New Testament", in "The Text of the New Testament in Contemporary Research", Bart D Ehrman and Michael W Holmes eds, Eeerdmans, 1995, pp 142-156