miniatura|358x358px| Mapa de les parròquies de Galícia i límits municipals. A Galícia hi ha 313 municipis: 93 a la província de la Corunya, 67 a la de Lugo, 92 a la d'Ourense i 61 a la de Pontevedra. Des de 1989 estan associats a la Federació Gallega de Municipis i Províncies.Galicia se queda con 313 concellos tras aprobar la fusión de Cerdedo-Cotobade
El municipi més poblat és el de Vigo amb 292.986 habitants i el menys poblat és Negueira de Muñiz amb 219 habitants l'any 2016. El municipi més gran és el de Fonsagrada amb una superfície de 438,4 km² i el més petit el de Mondariz-Balneario amb 2,3 km². La Corunya és el municipi amb la densitat de població més alta amb 6.449,32 hab/km² i Vilariño de Conso és el que té una densitat de població més baixa amb 2,92 hab/km² l'any 2016. miniatura|300x300px| Mapa dels municipis de Galícia per població (cens del 2010). alt=Mapa dos concellos de Galicia coa poboación de 2021|miniatura|309x309px| Mapa dels municipis de Galícia per població (cens de 2021).
Història En general, l'actual organització dels ajuntaments obeeix al projecte d'organització territorial d'Espanya de 1822, confirmat aleshores en la divisió territorial de 1833. Es va abandonar l'estructura de l'antic règim i es va adoptar el model francèsde províncies i ajuntaments.II Festival científico do CSIC na Pobra do Brollón, conmemorando o bicentenario do concello
Amb el temps, alguns pobles i ciutats s'annexionen a municipis veïns: Vigo absorbeix els municipis de Bouzas (1904), Teis i Lavadores (1941); La Corunya el municipi d'Oza l'any 1912; Ourense va absorbir Canedo el 1943; Santiago de Compostel·la s'annexionà Conxo (1925) i A Enfesta (1962); Pontevedra va absorbir Alba (1868), Salcedo i Mourente, Xeve (1944) i Ponte Sampaio (1960); Ferrol va incloure Serantes el 1940; Vilagarcía de Arousa va afegir O Carril i Vilaxoán el 1913; Celanova s'annexionà Vilanova dos Infantes (1927) i Acevedo do Río (1967), i el 1927 el municipi de Moreiras es va integrar al de Xinzo de Limia.
El 1836 el municipi de Rianxo absorbí els d'Asados i Taragoña. L'any 1837 s'uneixen a Tabeirós els municipis de Coutos de Vega i Oca, Viso, Codeseda i Vea i apareix el municipi de Cereixo, amb seu a Pernaviva, però el 1841 el municipi canvia de nom pel de a Estrada quan es trasllada la capital. L'any 1845 es van unir els ajuntaments de Conforto i Miranda, en el nou ajuntament de Vilaoudriz. L'any 1853 el consistori de Silleda va prendre aquest nom en traslladar-se a aquesta població com a capital de Chapa. Entre 1840 i 1874 el consell d'Incio va tenir la seva capital a Rendar, amb aquest nom. El 1904 el municipi de Setados esdevingué la capital de Neves
L'any 1916, un Reial Decret va provocar el canvi de nom de quinze municipis gallecs, per evitar l'homonímia amb d'altres de tot l'Estat espanyol. És el cas d'Oza (Oza dos Ríos), Paderne (Paderne de Allariz), Vilameá (Vilameá de Ramirás), Antas (Antas de Ulla), Campo (Campo Lameiro), Cea (San Cristovo de Cea), Malpica (Malpica de Bergantiños), Monforte (Monforte de Lemos), Salceda (Salceda de Caselas), Viana (Viana do Bolo), Acevedo (Acevedo do Río), Nogales (As Nogais), Salvaterra (Salvaterra de Miño), Vilamartín (Vilamartín de Valdeorras) i Vilanova dos Infantes (Vilanova).
El 1924 es va establir Mondariz-Balneario com a municipi propi, després d'independitzar-se de Mondariz. Fins al 1925 el municipi de Proba de Burón comprenia els actuals municipis de Fonsagrada i Negueira de Muñiz. En aquest mateix any, Pontecesures es va independitzar de Valga i Rábade es va separar de Begonte. L'any 1926 es va crear el municipi de Ramirás quan Freás de Eiras es va fusionar amb Vilameá de Ramirás.
El 1944 el municipi de Carbia va passar a denominar-se Vila de Cruces, quan la capital es va traslladar a aquest lloc, i el 1945 el municipi de Trasparga va passar a denominar-se Guitiriz. L'any 1950 el municipi de Vilameá va canviar el seu nom pel de Puente Nuevo, i es va fusionar el 1963 amb Vilaoudriz sota el nom de Pontenova. El 1952 Riobarba va passar a ser conegut com Vicedo i des del 1983 El Vicedo. El 1960 el municipi de Val do Dubra va prendre aquest nom quan la capital s'hi va traslladar des de Buxán. L'any 1974 Neira de Xusá va passar a anomenar-se Baralla.
El juliol de 1982 les parròquies de Goente, Bermui, Espiñaredo, San Pedro de Eume, Ribadeume, A Faeira i Seoane, van passar del terme de la Capela al de les Pontes de García Rodríguez.
L'any 1988 el municipi de Cariño es va separar d'Ortigueira, l'any 1995 Burela es va separar de Cervo i l'any 1997 l'Illa d'Arousa es va independitzar de Vilanova de Arousa. L'any 2012, els ajuntaments d'Oza dos Ríos i Cesuras van iniciar un procés de fusió, que va culminar el juny de 2013 amb la creació de l'ajuntament d'Oza Cesuras. El 22 de setembre de 2016 es va crear el municipi de Cerdedo-Cotobade, format per la fusió dels municipis de Cerdedo i Cotobade.DECRETO 134/2016, do 22 de setembro, polo que se aproba a fusión voluntaria dos municipios de Cerdedo e Cotobade e se constitúe o municipio de Cerdedo-Cotobade., DOG nº 197, de 17 de outubro de 2016.
Llista de municipis MunicipiHabitants (2017)Superfície