miniatura|288px|Challans (1850/60), gravat de Thomas Drake. La segona batalla de Challans va tenir lloc el 7 d'abril de 1794 durant la guerra de Vendée. Acaba amb la victòria dels republicans que repel·leixen un atac dels Vendéans.

Preludi Després de la seva inesperada victòria a la batalla de Clouzeaux el 20 de març, Charette va començar a reconstruir les seves forces.Dumarcet 1998, p. 335-336. Segons Lucas de La Championnière, aleshores va enviar genets«a totes les parròquies amb l'ordre d'amenaçar de mort a qui no s'hi adherís i de matar immediatament el que semblava més amotinat per servir d'exemple als altres».Dumarcet 1998, p. 335-336.Lucas de La Championnière 1994, p. 85. El general en cap de l'exèrcit d'Occident, Turreau, no semblava preocupat per la supervivència del líder de Vendée.Dumarcet 1998, p. 335-336. El 5 d'abril va escriure al ministre de la Guerra Jean-Baptiste Bouchotte:"Charette ha viscut tant de fracàs que ja no conec cap exèrcit, no sé on és el seu partit, però quan reapareixerà si tanmateix reapareix, no perdré el temps perseguint-lo. Ara només hi ha dos cossos rebels a Vendée que mereixen una mica d'atenció, l'un comandat per Stofflet i l'altre per Marigny."Per la seva banda, el general republicà Jacques Dutruy va dirigir, durant el mes de març, diverses expedicions al pantà, des de la població de Challans.Chassin, t. IV, 1895, p. 309-310. Turreau, però, es va plantejar evacuar Challans i cremar el poble.Dumarcet 1998, p. 335-336.Chassin, t. IV, 1895, p. 309-310. Va enviar una carta en aquest sentit a l'adjudant general Boussard el 24 de març, però aquest es va oposar a aquesta idea en la resposta que li va enviar tres dies després.Dumarcet 1998, p. 335-336.Chassin, t. IV, 1895, p. 309-310.{Nota 1.}

Forces presents En el seu informe {Nota 2,} adreçat al Comitè de Seguretat Pública el mateix dia de la batalla, Melrand, agent nacional del districte, va augmentar la guarnició de Challans a 500 homes però va especificar que només 300 van lluitar, els altres havien quedat escampats pels aiguamolls.Savary, t. III, 1825, p. 377-378.Chassin, t. IV, 1895, p. 309-310. Charruau, receptor dels béns de Machecoul, esmenta, en una carta del 8 de maig, una guarnició de 900 republicans, reforçada per 300 homes al final de la lluita.Dumarcet 1998, p. 343 Aquesta guarnició està a les ordres del general de brigada Dutruy i de l'ajudant general Boussard.Dumarcet 1998, p. 335-336.

A les seves memòries {Nota 3,} l'oficial reialista Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière no dona xifres, però també indica que la guarnició republicana era «poca en nombre».Lucas de La Championnière 1994, p. 86. En el seu informe al general Turreau {Nota 4,} el general Dutruy especifica que la seva cavalleria només compta amb 18 homes forts.Savary, t. III, 1825, p. 377-378.

El nombre de Vendéens és estimat en 4.000 per Melrand1 i en 3.000 per Charruau.Dumarcet 1998, p. 343 L'autor reialista René Bittard des Portes estima que l'exèrcit de Charette en 1.500 homes durant l'atac.Dumarcet 1998, p. 343

Procés El 7 d'abril, l'exèrcit de Charette es va presentar davant Challans.Dumarcet 1998, p. 335-336.

Els Vendéans tenen inicialment l'avantatge però inexplicablement fugen.Gabory 2009, p. 394. Segons Lucas de La Championnière, els patriotes inicialment semblaven decidits a retirar-se a Sables-d'Olonne.Dumarcet 1998, p. 335-336.Lucas de La Championnière 1994, p. 86. Els habitants fan les maletes i l'artilleria s'aprofita.Lucas de La Championnière 1994, p. 86. Tanmateix, un caixó escortat per uns gendarmes va aparèixer, al nord, a la carretera de Nantes, darrere l'exèrcit de Vendée.Dumarcet 1998, p. 335-336.Lucas de La Championnière 1994, p. 86. Aquest petit reforç va ser suficient per provocar el pànic entre els pagesos, que es creien atrapats en el foc creuat.Dumarcet 1998, p. 335-336.Lucas de La Championnière 1994, p. 86.

Dutruy va perseguir els fugitius durant una llegua amb la seva feble cavalleria.Savary, t. III, 1825, p. 377-378.Dumarcet 1998, p. 335-336.Lucas de La Championnière 1994, p. 86. Torna a Challans al vespre.Savary, t. III, 1825, p. 377-378. Segons Dutruy i Charruau, la batalla va durar aproximadament vuit hores.Dumarcet 1998, p. 343Dumarcet 1998, p. 335-336. Charruau especifica que "si els bandolers haguessin pres Challans s'haurien apoderat d'un comboi de 80.000 cartutxos"Dumarcet 1998, p. 343

Aquesta victòria va valdre a l'adjudant general Boussard la seva promoció al grau de general de brigada el 10 d'abril.Chassin, t. IV, 1895, p. 309-310.

Pèrdues En el seu informe a Turreau, el general Dutruy va anunciar que les pèrdues republicanes van ser de 29 morts i una trentena de ferits, mentre que estimava les baixes de Vendée en 200 morts.Savary, t. III, 1825, p. 377-378. Aquesta valoració va ser transmesa per Turreau al ministre de Guerra {Nota 5.} Charruau va fer una declaració similar de pèrdues en la seva carta del 8 de maig: 60 morts o ferits pels republicans i 200 vendéans morts.Dumarcet 1998, p. 343

Notes

{nota, 1.} <blockquote>El difunt general Haxo m'havia donat l'ordre d'excloure temporalment Challans, Garnache, Sallertaine i Soullans del foc com a llocs militars. Durant els dos mesos que porto a Challans, he dibuixat al meu voltant tot el gra possible per fer pa, que manegem i amb el qual alimentem diverses columnes. El barri, patriòtic, ens va recolzar bé, perquè necessitem molts carros, que ens proporcionava... No havent esgotat encara els recursos de Challans, havent-hi establerts forns, fleques, un tren de carros prou considerable per tenir-hi a almenys 40 carros ocupats per dia, durant quasi un mes, i fins i tot podent reunir-ne més de 200 en casos urgents, tenint fenc en abundància al nostre voltant, totes aquestes circumstàncies em fan demanar que em designeu pel nom si us ho sentiu, per ordre vostra, que Challans serà cremat.</blockquote>Chassin, t. IV, 1895, p. 309-310.Savary, t. III, 1825, p. 315-316.

{Nota, 2.} Sabreu que Charette va ser al capdavant d'almenys quatre mil bandolers per atacar Challans. Devem la nostra salvació només a la valentia de cinc-cents homes que formaven la nostra guarnició, dels quals amb prou feines van lluitar tres-cents. Totes les forces s'havien escampat al voltant del Marais, per envoltar-lo. El Challans calb era fàcil d'agafar, Charette se'n va informar, el va atacar, tot això és natural; però que els nostres generals van buidar aquest important lloc de Challans on hi havia municions de guerra en quantitats força grans, això no s'explica tan naturalment.

Quan fa uns dos mesos es va emprendre la conquesta de l'illa de Noirmoutier, els generals van cometre el mateix error en esgotar Machecoul. Charette va aprofitar l'ocasió per aprofitar-la, hi va trobar municions de guerra i aliment.

En fi, si no ens mataren al nostre càrrec, amb les nostres dones i els nostres fills, així com tots els bons ciutadans que encara té Challans, no estem en deute de la prudència dels nostres generals.

Un home lliure, vaig creure que podia fer aquestes reflexions. No tinc por de la mort, però no m'agradaria rebre-la de mans de bandolers, que intentarien fer-me cruel, com els va passar als meus companys que van caure en el seu poder.Savary, t. III, 1825, p. 377-378.Chassin, t. IV, 1895, p. 309-310.

{Nota, 3.} M. Charette va marxar sobre Challans; la guarnició era poca; els habitants, agafats de por, van fer les maletes per fugir a les Sables; l'artilleria va ser aprofitada per fer el mateix camí: en aquest moment va arribar una escorta dèbil de Nantes que conduïa un caixó. Els nostres soldats, creient-se atrapats entre dos focs, ja no veien que la victòria era certa; fugim i la cavalleria de Challans ens perseguia amb intrepidesa per l'espai d'una llegua.Lucas de La Championnière 1994, p. 86.

{Nota, 4.} Els meus germans d'armes acaben de vèncer els bandits des d'un costat on, certament, no els esperava. Tot i que he guanyat, la meva posició és una mica crítica. No puc continuar la meva expedició si el meu darrere està exposat així.

Charette, Savin i Baudry estaven al capdavant d'aquesta horda; Els vaig perseguir tant com vaig poder, tenint, en total, només divuit genets. La nostra pèrdua és de vint-i-nou homes i una trentena de ferits; la dels bandolers és d'uns dos-cents. Pel que fa als seus ferits, no sé res. No vaig tornar de la persecució fins a la nit.

Estic convençut que m'enviaràs una columna suficient per mantenir a ratlla l'enemic a Touvois durant la meva operació.

No tenint ningú, vaig tenir a prop meu Dufour, fins que em vas enviar les forces que t'he demanat i que, manades per qui coneix aquesta part, m'ajudaran a fer-ho bé. Estic esperant impacient la teva resposta.Savary, t. III, 1825, p. 377-378.

{Nota, 5.} Des de l'última carta que us vaig escriure, no he deixat de perseguir els bandolers i de treure'ls tants mitjans de subsistència com permeten els mals camins i l'escassetat de cotxes. Quan vaig perseguir a Charette fins al Bocage, no va voler atacar-me ni esperar-me. Presionat a les Landes de Bouay, va dividir el seu exèrcit en dues columnes que van fugir ràpidament, cadascuna pel seu compte. Una d'elles es va tancar entre Maine i Sèvre i allà va ser colpejada, com us vaig dir. Vaig continuar perseguint-lo i vaig destruir aquesta concentració buscant immediatament els boscos de Monbert i Touffou, on més de cinc-cents van ser assassinats en dos dies. Només vam tenir un home mort i dos ferits. No obstant això, Charette va romandre amagat, havent sacrificat la meitat del seu exèrcit per preservar l'altre. Una columna es disposava a buscar-lo al Bocage, quan de sobte va atacar Challans. Dutruy havia deixat lliure aquest lloc i el de Machecoul per a una expedició al Marais on s'organitzaven noves reunions. L'exèrcit de Charette va lluitar durant set hores amb una ferocitat que no és habitual; finalment es va trencar i es va llançar a la derrota completa. Charette va tenir dos-cents morts, no sabem el nombre dels seus ferits. Vam tenir vint-i-nou homes morts i una trentena de ferits. Charette, mentre es retirava, devia trobar una columna republicana darrere seu. Encara no tinc notícies d'aquesta trobada.Savary, t. III, 1825, p. 394.

Referències

Bibliografia Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. IV, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1895, 699 p. Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. () Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. « Bouquins », 2009, 1504 p. (). Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République française'', t. III, 1825, 588 p.

Categoria:Batalles de la revolta de La Vendée