La casa Pau Llord o Mercaders és un edifici situat als carrers dels Mercaders, 24 i del Tragí, 3 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Descripció Consta de planta baixa i quatre pisos, estructurat al voltant d'un celobert central i amb un jardí a la part posterior de la parcel·la. La façana del carrer dels Mercaders té cinc eixos verticals d'obertures —una de finestres i la resta de balcons amb llosana de ceràmica i barana de ferro forjat, de volada decreixent amb l'alçada—. El parament té un esgrafiat que imita carreus, excepte a l'últim pis, fruit d'una remunta posterior. La façana del carrer del Tragí, amb només dos eixos d'obertures, té planta baixa i pis.
Història miniatura|esquerra|Timpà de La Pietat a la catedral de Barcelona, obra de Michael Lochner miniatura|esquerra|Retrat de Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles miniatura|esquerra|Retrat de Josep de Margarit i de Biure miniatura|esquerra|Quarteró núm. 29b de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1484, els monjos del convent de Santa Caterina van establir en emfiteusi a l'escultor alemany Michael Lochner una casa a la cantonada del carrer dels Mercaders i l'actual de Massanet –abans Palma de Santa Caterina–, on aquest viuria i tindria el seu taller fins a la seva mort el 1490. A partir d'aquesta època, Joana d'Hostalric-Sabastida i Llull, el seu marit Guillem de Santcliment, cavaller, i el seu fill Joan de Requesens, òlim de Santcliment —alcaid de Salses com a successor del seu oncle Dimes de Requesens i Joan de Soler—, van reunir la propietat d'aquesta i altres finques de l'illa, que serien heretades pel seu fill Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles, comanador de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa i ambaixador de la corona espanyola a Praga, on va morir el 1608.AHPB, notari Antoni Roure, manual 535/58, f. 764-768, 17-10-1608. Inventari post mortem de Guillem Ramon de Santcliment.
Fou succeït per la seva neboda Felipa de Santcliment i Pujades, vídua de Pere de Clariana, que moriria un any després,AHPB, notari Antoni Roure, manual 535/58, f. 301-314v, 02-12-1609. Inventari post mortem de Felipa de Santcliment. llegant la major part de la propietat al seu cosí Pere Miquel Sala i de Santcliment, donzell de Ciutat de Mallorca. El 1622, el seu fill i hereu Francesc la va establir en emfiteusi a Rafael de Biure i de Montserrat (c. 1570-1634), baró d'Aguilar i senyor de Vallespinosa, Vallverd i de Preixens, amb l'obligació d'invertir-hi 500 lliures en el termini de dos anys.AHPB, notari Francesc Pons, manual 627/68 «Actas de las casas del carrer dels Mercaders propias de D.n Rafael de Biure», §300, 31-08-1622. L'any següent, Biure va demanar una llicència a la cúria del veguer per a fer-hi unes obres de consolidació a càrrec de dos mestres de cases, i el 1625 va adquirir al convent de Santa Caterina unes cases al voltant de la cantonada del carrer del Tragí, heretades de Felipa de Santcliment, per 560 lliures.AHPB, notari Pere Moret, manual 577/61, f. 31-44, 20-09-1625. El seu gendre Josep de Margarit i de Biure (1602-1685) acabaria de rehabilitar el conjunt per a convertir-lo en una sumptuosa mansió, digna del seu càrrec de governador general del Principat de Catalunya.
El 30 de setembre del 1652, davant la imminent capitulació de la ciutat, assetjada per les tropes reials comandades per Joan Josep d'Àustria, Josep de Margarit la va malvendre a carta de gràcia -excepte la part del carrer del Tragí- al pagès Agustí Saladriga, amb qui tenia un deute de 2.593 lliures per la compra de gra i el manlleu de diners per a la manutenció dels soldats que la defensaven, per 2.600 lliures, quan el valor estimat era de 6.000. Poc després, s'exilià a França, on seria ben rebut per Lluís XIV, que l'any següent li concedí el títol de marquès d'Aguilar. La casa fou confiscada pel procurador fiscal de la cort reial, però li seria retornada arran del Tractat dels Pirineus (1659). Tanmateix, el 1660, Maria Saladriga, filla d'Agustí i casada amb el mestre de cases Jeroni Santacana, va iniciar un litigi per a recuperar-la a la Reial Audiència, que el 1667 va dictar sentència al seu favor. Jaume de Margarit i de Biure, fill de Josep, hi va interposar un recurs de súplica, però va ser en va i la causa es va tancar a la mort del seu pare el 1685.
Arran dels setges de 1697 i de 1713-1714 la gran finca va quedar gairebé inhabitable, i el canonge de Vic Ignasi Palau i Saladriga, nebot de Maria Saladriga, la dividiria en parcel·les per a establir-les a diferents emfiteutes, culminant el 1740 amb la més gran, al carrer dels Mercaders, que va passar a mans del fuster Jaume Ferrés i al sabater Francesc Surrollés. El 1746, Domènec de Margarit i de Negrell, comte de Montagut i net de Josep, va reobrir la causa i el 1748 va signar una concòrdia amb Teresa Palau, germana i hereva d'Ignasi i casada amb Josep Sunyer, pagès de Valldeperes, per la qual es van repartir els censos, posant així fi al litigi.AHPB, notari Fèlix Campllonch, manual 1.020/38, f. 267-279v, 20-07-1748.
El 1802, el fuster Jaume Ferrés i Costa va subestablir la seva propietat ―descrita com una casa amb cinc portals, tres botigues i un jardí al darrere― al corredor reial de canvis Pau Llord i Ribes (†1842), que el 1805 va demanar permís per a enderrocar-ne el frontis —on hi havia unes gàrgoles— fins al nivell del primer pis i reconstruir-lo amb tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Joan Oliver. Tanmateix, el seu veí Eloi Borrelles, mestre de cases i propietari de la casa de la cantonada, va obtenir del prior del convent de Santa Caterina la cessió del dret de prelació o fadiga sobre una parcel·la que incloïa part de la casa de LlordAHPB, notari Josep Guerau Sayrols, manual 1.114/31, f. 176v-177v, 22-07-1805. i hi va interposar un interdicte d'obra nova, oposant-se a la cessió de terreny per a eixamplar el carrer imposada per l'Ajuntament, contra qui Llord tenia un litigi. Finalment, el 1807 Borrelles li va cedir els seus drets a canvi d'una indemnització.AHPB, notari Josep Guerau Sayrols, manual 1.114/33, f. 208-209, 28-07-1807.
El 1808 i 1812, Llord va ampliar la propietat amb l'adquisició de sengles cases al carrer del Tragí, i el 1818 va presentar un projecte de reforma de la façana del mestre de cases Jaume Flaquer, però l'any següent va presentar-ne un altre de reconstrucció del mateix autor. El 1829, va demanar un nou permís per a pintar la balustrada del jardí, i el 1832 adquirí una casa al carrer de la Palma de Santa Caterina que provenia de la finca original, quedant-se'n una part i fent agnició de bona fe de la resta al seu veí Pere Blancafort, fabricant de mitges de seda de teler.
El 1855, els hereus de confiança de Pau Llord vengueren la propietat per 23.600 lliures al també corredor de canvis Antoni Tusquets i Comaduran-Delaforge, que el 1858 va encarregar al mestre d'obres Joan Soler i Cortina la remunta d'un quart pis a la crugia paral·lela al celobert central. A la seva mort el 1864, fou succeït pel seu fill Antoni Tusquets i Maignon (†1913), també corredor de canvis i germà del músic Esteve i del pintor Ramon Tusquets i Maignon.
A la dècada del 1990, la casa fou adquirida per la parella d'arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, que la rehabilitaren per a establir-hi la seva residència.
Notes
Referències
Vegeu també Casa Padellàs Vil·la Florida Casa Vendrell (Barcelona) Casa Fradera Can Tusquets Casa Francesc Tusquets Casa Ferran-Tusquets Mercat de Santa Caterina
Bibliografia
Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera Categoria:Edificis de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera