és una sèrie manga japonesa escrita i il·lustrada per Osamu Tezuka. Aquest manga segueix les aventures de la Safir, una nena que va néixer per error amb un cor blau de nen i un cor rosa de nena. Fa veure que és un príncep per evitar que el malvat duc Delorinum hereti el tron de Silverland. El personatge principal es va inspirar en el grup de teatre musical exclusivament femení Takarazuka Revue, en el qual dones interpreten papers tant femenins com masculins.
La història va ser encarregada per un editor de la revista de Kodansha Shōjo Club que volia que Tezuka produís un manga dirigit a un públic femení que pogués reproduir l'èxit de les seves antigues històries dirigides a nens. Aleshores, l'autor va crear Chopy i la princesa, publicat per primer cop en aquesta revista entre 1953 i 1956. La popularitat del manga va donar lloc a una sèrie de ràdio el 1955, tres serialitzacions més entre 1958 i 1968 i una sèrie d'anime de 52 episodis produïda Mushi Production que es va emetre a Fuji TV de 1967 a 1968. També ha influït en diversos musicals escènics des de la dècada de 1980 i ha inspirat remakes de l'obra d'altres autors.
Chopy i la princesa, una de les obres més famoses de Tezuka i considerada en gran manera un clàssic, ha tingut molta influència en la indústria del manga i l'anime. La seva representació dels rols de gènere és interpretada de manera ambigua per la crítica; alguns afirmen que té ideals profeministes i altres pensen que expressa els ideals misògins de la societat japonesa dels anys 50 i 60. No obstant això, començaria una tradició d'heroïnes andrògines i establiria diverses tendències en el gènere shōjo. De fet, es considera una de les primeres obres d'aquest gènere centrades en la narrativa i que retrata una superheroïna femenina.
A Catalunya la sèrie es va estrenar en català al Circuit Català de TVE-2 el 3 d'octubre de 1987. Més endavant, el 19 de gener de 1991, es va estrenar a TV3 en format pel·lícula amb el nom de La princesa justiciera.La princesa justiciera sembla el títol més estès, tot i que l'ésAdir té com a forma principal Les aventures de Xopi i la princesa, i algun diari recull la forma Les aventures d'en Xopi i la princesa.
Argument L'anime està ambientat en un món basat en els contes de fades europeus medievals. Chopy i la princesa és la història de la Safir, que ha de fer veure que és un home perquè pugui heretar el tron de Silverland, ja que les dones no són elegibles per fer-ho. Quan neix, el seu pare, el Rei, anuncia que el seu nadó és un nen en lloc d'una nena. La raó d'això és que el següent en la línia al tron, el duc Delorinum és un home malvat que reprimiria el poble si el seu fill, Plastic, esdevingués rei. Delorinum i el seu sequaç, el Baró Nilon, sovint tramen prendre el regne i intenten demostrar que la Safir és en realitat una noia. La Safir pot mantenir la façana perquè, quan va néixer, va rebre el cor blau d'un nen així com el cor rosa d'una nena. Per això, Déu va enviar en Chopy, un àngel jove en formació, a la Terra per recuperar el cor addicional de la Safir. La Safir no li permetrà que li prengui el cor, però.
Producció i estil esquerra|miniatura|262x262px|Les actuacions de Takarazuka Revue van ser la principal influència de Tezuka per crear Chopy i la princesa Durant la dècada de 1950, Osamu Tezuka ja era popular per haver escrit Leo, el lleó (1950) i Astro Boy (1952). A finals de 1952, l'editor de Shōjo Club va preguntar Tezuka si seria capaç de crear una obra semblant a les seves anteriors però dirigida a les noies. Tezuka va acceptar i la seva primera idea va ser transposar el grup de teatre musical Takarazuka Revue al manga. "L'estètica de Takarazuka es veu clarament a Chopy i la princesa", argumenta Natsu Onoda Power, al seu llibre God of Comics.
Nascut a Osaka, Tezuka va viure a la ciutat Takarazuka entre els cinc i els vint-i-quatre anys, i com que tenia una mare que era fan de Revue, en veia sovint actuacions durant la seva infància i joventut. Tezuka va agafar d'inspiració els vestits, els decorats i les cançons de Takarazuka, així com la seva representació de gènere i la seva política sexual per crear Chopy i la princesa. La Safir es basa en el dansō no reijin ("bellesa amb vestit masculí") de Takarazuka, i en Fran segueix el model d'una de les actrius principals, Yachiyo Kasugano. Nobuko Otowa que feia de Puck a la versió de Takarazuka d'El somni d'una nit d'estiu va influir en el personatge de Chopy.
La tècnica d'animació de les primeres pel·lícules de Disney va influir en l'estil artístic de Tezuka, especialment en la seva manera de dibuixar els trets i els ulls dels nens petits. Els ulls molt grossos també es van inspirar en les actuacions de Takarazuka. El color i la maquetació van estar influenciats per la pel·lícula The Tales of Hoffmann. Alguns aspectes de Chopy i la princesa també recorden al seu manga shōjo anterior, Kiseki no Mori no Monogatari, en el qual sortien homes amb barret de plomes i mallot blanc, així com històries centrades en aventures. També va ser influenciat per la literatura occidental, el cristianisme, la mitologia grega i els contes de fades europeus, per això s'ha descrit com un "pastitx de la cultura pop psicodèlic". Els crítics hi han notat influències de La Ventafocs, Fantasia, Pinotxo, La Bella Dorment, Blancaneu, Betty Boop, El capità Blood, Dràcula, Cupido i Psique, Hamlet, L'aprenent de bruixot, El llac dels cignes, La Pimpinella Escarlata, i Guillem Tell.
Temes Diversos crítics han interpretat de moltes maneres possibles sobre la presència de l'ambigüitat de gènere i l'androgínia a Chopy i la princesa. Patrick Drazen, autor del llibre Anime Explosion!, va afirmar que l'androgínia de la sèrie és "enganyosa", ja que aborda el gènere en lloc del sexe, i més "específicament, les expectatives de rol de gènere". Philip Brophy de Tezuka's Gekiga: Behind the Mask of Manga ho va resumir així: "Amb la seva visió de la masculinitat i la feminitat dins d'un mateix cos va ser capaç de representar el conflicte dins del cos d'un mateix sexe a causa la pressió social, per tant, encarna literalment la recerca de la identitat i l'agència subjectiva". Ed Sizemore de Manga Worth Reading diu que la idea central de Tezuka critica "la falsa dicotomia que la societat crea entre homes i dones". Rebecca Silverman d'Anime News Network (ANN) i Sheena McNeil de Sequential Tart van escriure que Tezuka hi va posar postures feministes i Chris Mautner, de The Comics Journal, va destacar la presència de Friebe, una espadatxina "intrèpida", com una altra representació de dones en una posició no subordinada (en contrast amb la representació habitual).
D'altra banda, Silverman afirma que mostra estereotips de gènere i "alguns dels ideals més misògins del Japó dels anys 60", com s'exemplifica pel fet que el cor del seu nen li dona força física. Mautner també hi troba "una mica" de masclisme a l'obra i hi posa d'exemple el fet que perd la seva habilitat de fer anar l'espasa quan no té el cor nen. Drazen i Mautner destaquen que el manga trenca amb algunes expectatives de gènere, però no les abandona, ja que la Safir es casa amb en Fran al final. Power afirma que amb aquesta actitud, la Safir demostra que "la seva veritable felicitat prové d'estar en un paper femení tradicional". Per a Paul Gravett, demostra que "al final no era cap rebel feminista" i va escriure a Manga: Sixty Years of Japanese Comics que Tezuka "va crear un món exquisit d'indecisió". Power conclou que "La imatge de la Safir devia enviar missatges complexos, sinó conflictius" als lectors. Aquests conflictes van portar a Brophy a dir que "pot ser més precís descriure la seva caracterització com a esquizofrènica en lloc d'andrògina".
Snow Wildsmith d'ICv2 diu que la sèrie té "personatges joves [que] no volen cenyir-se als papers que els seus pares els han proscrit i la majoria de les dones estan cansades que els diguin que són del sexe feble". Mautner escriu que "si hi ha un tema central a Chopy i la princesa, no és el dels rols sexuals sinó les expectatives dels pares i el deure filial". Drazen també exposa que la sèrie tracta "d'un altre parell d'antítesis clàssicament japoneses: el deure i el desig". Drazen diu que "a ella no li molesta el seu deure" d'haver de ser un nen i passar-s'ho bé, però que "només viu en privat els seus desitjos femenins". Mautner n'expressa una visió semblant, afirmant que encara que li agrada ser un nen "té un fort desig de satisfer el seu costat femení".
Publicació Hi ha hagut quatre serialitzacions de manga de Chopy i la princesa al Japó. Es va serialitzar per primer cop de gener de 1953 a gener de 1956 a la revista de Kodansha Shōjo Club, i tot seguit se'n van publicar tres volums tankōbon entre el 30 de desembre de 1954 i el 25 de juny de 1958. Després va tenir diverses reedicions; se'n van publicar dos volums l'11 d'octubre i el 13 de novembre de 1979 a la línia Obres manga completes d'Osamu Tezuka; el 17 d'abril de 1995 a la línia KC Grand Collection, i el 12 de novembre de 1999 a la línia Manga Bunko. El 2004, Geneon Universal Entertainment va publicar-ne una edició kanzenban que va ser republicada per Fukkan.com el 2012. També se'n va publicar en una edició de tres volums el 13 de gener de 2009, seguida d'una "capsa especial" el 14 de gener de 2009, i en una edició dObres bunko completes d'Osamu Tezuka el 10 de febrer de 2011.
La segona serialització, que continuava la versió de Shōjo Club, va publicar-se a la revista Nakayoshi de gener de 1958 fins a juny de 1958. Se li va canviar el títol pel d' a la publicació en format de llibre, però va conservar-ne el nom original en la serialització. Es va recollir en volum tankōbon per primera vegada amb l'editorial Suzuka Shuppan i es va publicar el 15 de maig de 1960, posteriorment reeditat per Mushi Pro Shōji el 15 de juliol de 1971. Kodansha el va publicar en diferents línies i formats; el 28 de juliol de 1978 a la línia Obres manga completes d'Osamu Tezuka; el 4 de juny de 1995 a la línia Gran Col·lecció KC; el 12 de novembre de 1999 a la línia Manga Bunko; i el 12 de maig de 2010 a la línia Obres bunko completes d'Osamu Tezuka.
La tercera serialització va ser una revisió de la versió de Shōjo Club, que es va publicar entre gener de 1963 i octubre de 1966 a la revista Nakayoshi, i Kodansha la va recollir en cinc volums tankōbon entre el 15 d'agost de 1964 i el 15 de juny de 1966. Després va tenir diverses reedicions i reedicions; Shogakukan va publicar-ne tres volums van ser publicats en format de butxaca entre el 10 de març i el 10 de maig de 1969; se'n van publicar tres volums entre el 13 de juny de 1977 i l'11 de gener de 1978 a la línia Obres manga completes d'Osamu Tezukas de Kodansha; Holp Shuppan la va publicar el juny de 1982; el 14 de desembre de 1994 es va publicar a la línia Gran Col·lecció KC; el 9 d'octubre de 1999 a la línia Manga Bunko; i el 9 d'octubre de 2009 a la línia Obres bunko completes d'Osamu Tezuka. Una edició Kanzen Fukkoku-ban, juntament amb una "capsa especial", es va publicar el 29 de maig de 2009.
La quarta serialització va ser una història de ciència-ficció escrita originalment per Tezuka, amb dibuixos fets per Kitano Hideaki. Es va serialitzar a la revista Shōjo Friend el 1967, mentre se n'emetia l'anime per televisió. Kodansha va recollir-ne els capítols en dos volums publicats el 3 de maig de 1967 i el 3 de juny de 1967. Pel que fa a la sèrie d'anime, el mateix Tezuka va admetre que va ser "un fracàs comercial, una versió mal concebuda".
Adaptació d'anime