El 129 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com lAny del Consolat de Tudità i Aquil·li o també any 625 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «129 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.
Esdeveniments Imperi Part Fraates II de Pàrtia inicia una ofensiva a Mesopotàmia i derrota i mata a Antíoc VII en la batalla d'Ecbàtana. El seu fill Seleuc cau presoner.
Antiga Grècia Clitòmac de Cartago, segons Diògenes Laerci, succeeix a Carnèades al capdavant de l'Acadèmia a la mort del mestre.Diògenes Laerci. Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres, IV, 67
República Romana Gai Semproni Tudità i Mani Aquil·li són elegits cònsols.Gai Vel·lei Patèrcul, Història de Roma II, 4, 5 Les disputes provocades per la llei agrària de Tiberi Semproni Grac, que per la seva aplicació s'havien nomenat triumvirs, obliguen a traspassar la seva implementació al cònsol Tudità. S'ha de decidir sobre les terres d'estrangers aliats a Roma, que una comissió dels Gracs havia annexat per a fer-ne ús com a terres de conreu. Però Tudità, conscient de les grans dificultats que el tema presenta, evita prendre cap decisió al·legant que ha d'anar a Il·líria per fer la guerra.Apià. Guerres civils, I, 80
Il·líria Semproni Tudità fa la guerra als iapods, primer sense gaire èxit però els derrota, per l'habilitat del seu legat Dècim Juni Brut Galaic que ja havia obtingut glòria a Hispània anteriorment.Titus Livi, Periochae LIXApià, Illyrica 10 A la tornada a Roma celebra un triomf. Immortalitza les seves victòries sobre els iapods i els istris amb una inscripció en una estàtuaPlini el Vell, Naturalis Historia, III, 129 i amb una dedicatòria al déu fluvial Timavus a la ciutat d'Aquileia, que està escrita en versos saturnins i de la que se'n van trobar dos fragments el 1906.Catàleg CIL:Corpus Inscriptionum Latinarum, I² 652
Àsia Menor Mani Aquil·li posa fi a la guerra contra Aristònic de Pèrgam que ja quasi havia liquidat el seu predecessor Perpenna. Porta Aristònic a Roma, i l'exhibeix en el triomf que li decreta el Senat. Aristònic, després, és decapitat. En tornar a Roma, és acusat per Publi Corneli Lèntul d'una mala administració a la seva província, però en surt absolt després d'haver subornat els jutges.Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, II, 20Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXXVI, 4
Necrològiques Antíoc VII Sidetes (mort en combat). Pateix una emboscada del rei Fraates II de Pàrtia i mor en la batalla d'Ecbàtana, Carnèades, filòsof grec (data aproximada). Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor. Segons PlutarcPlutarc. Vides paral·leles: Ròmul, II, 27, 4 mor a casa seva després de sopar, però no se sap com va ser. Alguns diuen que de mort natural, altres que es suïcida amb verí, i altres que els seus enemics entren a la casa a la nit i l'ofeguen al llit.
Referències
Categoria:Segle II aC