Can Oleo és una casa senyorial de Palma d'origen gòtic. Actualment l'edifici és propietat de la Universitat de les Illes Balears, que ho ha cedit al Govern per 20 anys.
Història Aquest edifici remunta els seus orígens en una casa que, al , pertanyia a la família Tomàs, que es dedicava a armar naus corsàries. L'any 1443 l'adquirí Pere Vivot i Pacs; es tractava encara d'una propietat modesta. Cap a 1489, el seu fill Ramon l'engrandí amb la compra de tres propietats adjacents, una de les quals era la que havia estat la primera impremta de Mallorca, de Bartomeu Caldentell i Nicolau Calafat, on s'havia imprès el Tractatus de regulis mandatorum de Jean Gerson, primera obra impresa a l'illa. Ramon Vivot emprengué la construcció d'una residència senyorial, de la qual daten el pati i l'escala gòtica actuals.
Al llarg del , s'anaren succeint les reformes d'embelliment de la casa, fet que cal relacionar amb el fet que els Vivot anaren guanyant importància: a final de segle, Pere de Vivot i de Pacs arribà a ser procurador reial de Felip II. Al , els Vivot s'extingiren, i es refongueren en els Sureda, que heretaren la casa.
Al , els Sureda de Vivot perderen la propietat de la casa, que anà d'una família a una altra i, al 1798, era de Mateu Estade i Bibiloni. A la seva mort, passà a la seva filla, casada amb el menorquí Francesc Oleo i Carrió, i així la casa passà als Oleo, que li donaren el seu nom actual. Francesc Oleo era metge de professió, i hom li atribueix la introducció del vaccí contra la pigota de Jenner i la seva intervenció contra l'epidèmia de pesta a Artà el maig de 1820.
A final del , el casal ja era reconegut pels viatgers i erudits que visitaven Palma, i la seva escala esdevengué una icona de l'arquitectura gòtica de la ciutat. Paral·lelament, però, la casa anà patint reformes que n'alteraren la fisonomia, i particularment la intervenció que en modificà la tipologia, d'habitatge unifamiliar a edifici plurifamiliar.
El 1937, la Societat Arqueològica Lul·liana s'instal·là a Can Oleo, i posteriorment la titularitat passà a la Junta de Construccions de l'Estat i, finalment, al Ministeri d'Educació l'any 1976. L'edifici entrà en estat d'abandonament, i, una vegada transferida la titularitat a la Universitat de les Illes Balears, es convocà un concurs (2001) i començaren les obres de rehabilitació (2005), que s'allargaren fins al 2011.
Descripció La façana té un parament llis, senzill i desornamentat, com és habitual en les cases senyorials mallorquines, on destaquen més les dimensions de l'edifici i la seva sobrietat que no pas l'ornamentació. El pati es conserva com un espai gòtic, amb una gran escala una excel·lent barana de pedra amb deu plafons i rosetons circulars de calat ogival. Al vestíbul, a l'arc, hi ha una columna que, a la dreta, presenta un capitell en forma de roda de campana que conté una frase enigmàtica: “Sirven sus voces a Dios y mi lengua para vos”.
Referències
Oleo Categoria:Universitat de les Illes Balears