El matafrares (Hesperis matronalis), també coneguda com a juliana vera o viola matronal, és una planta fanerògama herbàcia pertanyent a la família Brassicaceae.Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871. miniatura|Il·lustració miniatura|Vista de la planta miniatura|Inflorescència miniatura|Il·lustració en Flora Batava
Característiques Hesperis matronalis ateny 1 m o més d'altura, amb múltiples tiges piloses en posició vertical. Normalment, el primer any de creixement produeix un gran fullatge, i la florida té lloc el segon any. Les plantes solen ser biennals, però algunes varietats poden ser perennes de curta durada. Les plantes tenen flors vistoses de començament de primavera fins a mitjan primavera. Les fulles, de forma lanceolada, van disposades alternativament en les tiges; en general, tenen molt pocs pecíols o cap i tenen vores dentades. El fullatge és de pèls curts en el feix i el revés de les fulles, la qual cosa la fa una mica aspre al tacte. Les fulles poden arribar a tenir 12 cm de llarg i més de 4 cm d'ample. Al principi de la primavera es desenvolupa un dens fullatge inferior; durant la floració, la part inferior de les tiges sol restar desproveïda de branques i fullatge, mentre que en la part superior de la planta es fan una poques branques que acaben en inflorescències.
Les flors, abundants i fragants, formen grans i vistosos raïms terminals que poden tenir fins a 30 cm d'altura. Quan les tiges van carregades de flors i fruits poden arribar a doblegar-se sota el seu pes. Les flors tenen 2 cm de diàmetre i quatre pètals, amb colors que varien del blanc o el rosat a diferents tons de lila i morat; fins i tot hi ha varietats amb flors de colors mixtes. Les flors tenen sis estams disposats en dos grups; els 4 més pròxims als ovaris són més llargs que els dos oposats. Els quatre sèpals són erectes i formen una espècie de tub al voltant dels pètals, i tenen una color semblant a la d'aquests.
Algunes plantes poden florir fins a agost, però el clima calent escurça prou la durada de la floració. Les llavors es formen en un fruit prim en forma de beina de 5-14 cm de llarg, que conté dues fileres de llavors separades.
Taxonomia Hesperis matronalis va ser descrita per Carl Von Linné i publicat en Species Plantarum 2: 663. 1753.
Etimologia Hesperis: nom genèric que deriva del terme grec que designa la nit, i probablement li va ser donat perquè l'aroma de les seves flors és més acusada a la nit.
matronalis: epítet latíno que significa "de Matronalia"En Epítetos Botánicos
Varietats acceptades Hesperis matronalis subsp. adzharica Cullen Hesperis matronalis subsp. candida (Kit.) Hegi & Em.Schmid Hesperis matronalis subsp. cladotricha (Borbás) Hayek Hesperis matronalis subsp. nivea Kulcz. Hesperis matronalis subsp. voronovii (N.Busch) P.W.Ball
Sinonímia Antoniana sylvestris Bubani Crucifera matronalis E.H.L.Krause Deilosma inodorum Fuss Deilosma matronale Andrz. ex DC. Deilosma niveum Fuss Deilosma runcinatum Fuss Deilosma sibirica Andrz. ex DC. Hesperis adenosepala Borbás Hesperis alba J.S. Muell. Hesperis albiflora Schur Hesperis bituminosa Willd. Hesperis euganea Marsili ex Ten. Hesperis heterophylla Ten. Hesperis hortensis Pers. ex Steud. Hesperis leucantha Schur Hesperis oblongipetala Borbás ex Murr Hesperis oreophila Kitag. Hesperis pontica Zapał. Hesperis pseudonivea Tzvelev Hesperis sabauda Rouy & Foucaud Hesperis sibirica L. Hesperis sibirica var. alba Georgi Hesperis umbrosa Herbich Hesperis unguinosa Schrank Viola matronalis Garsault
Referències
Categoria:Flors Categoria:Brassicàcies