La 14a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1988, va tenir lloc el 4 de març de 1989 al Théâtre de l'Empire.Cerimònia dels César 1989 al web de l'Acadèmia del Cinema Francès
Va ser presidida per Peter Ustinov i retransmesa a Antenne 2, presentada per Pierre Tchernia.
Presentadors i ponents Jeanne Moreau, presidenta de l'Académie des arts et techniques du cinéma Peter Ustinov, president de la cerimònia Jean-Pierre Aumont, Claudia Cardinale per la presentació del César a la millor actriu Michel Serrault per l'entrega del César d'honor a Bernard Blier Richard Bohringer per l'entrega del César al millor director Pierre Delanoë, Vanessa Paradis, Rheda per l'entrega del César a la millor banda sonora Jean-François Balmer per l'entrega del César a la millor primera obra Cyrielle Clair, Enrico Macias
Desenvolupament La gran triomfadora fou Camille Claudel de Bruno Nuytten que tenia dotze nominacions i en va guanyar cinc: millor pel·lícula, millor actriu, millors decorats, millor vestuari i millor fotografia. El moment més controvertit de la cerimònia el va protagonitzar Isabelle Adjani en recollir el premi a la millor actriu, qui va recitar uns versicles dEls versos satànics de Salman Rushdie defensant la llibertat d'expressió contra la fàtua llençada contra ell per l'aiatol·là Khomeini.Les prises de parole politiques les plus fortes des César a Les Inrockuptibles L'altra triomfadora fou La vie est un long fleuve tranquille d'Étienne Chatiliez, que de set nominacions en va guanyar quatre: millor actriu secundària, millor actriu revelació, millor guió i millor primera obra.
S'atorgaren dos César honorífics, un al director de pel·lícules d'animació Paul Grimault i l'altre a l'actor Bernard Blier. Aquest últim, malalt de càncer, apareix a l'escenari del Théâtre de l'Empire, molt afeblit i demacrat, arribant lentament. Pren la seva estatueta de les mans de Michel Serrault que té dificultats per contenir la seva emoció i les seves llàgrimes, intercanvia unes quantes paraules d'humor amb ell i després marxa.Michel Serrault remet un César à Bernard Blier en 1989 - Archive INA Va morir tres setmanes després, el 29 de març de 1989 a la clínica Val d'Or, a Saint-Cloud.
Belmondo i el seu rebuig al Cèsar Jean-Paul Belmondo va indicar tan bon punt es va anunciar la seva nominació que no estava interessat en el premi i va preferir que els vots anessin als seus companys. L'Académie el va ignorar i el va coronar millor actor per Itinéraire d'un enfant gâté però Belmondo mai no va anar a recollir el premi. Un dels motius que a vegades es donen per justificar aquesta negativa és la seva antipatia cap a l'escultor César, preferit al seu pare Paul Belmondo per dissenyar el trofeu.Gilles Durieux, Belmondo, Le Cherche-midi, 2009, pages 309-312Belmondo y Adjani, premios Cesar de 1988, EL País, 5 de març de 1989
Guanyadors i nominats Els guanyadors s'indiquen en negreta.
{| class=wikitable style="width="150%" |- | valign=top width="50%"|
Camille Claudel de Bruno Nuytten El gran blau de Luc Besson La Lectrice de Michel Deville L'os de Jean-Jacques Annaud La vie est un long fleuve tranquille d'Étienne Chatiliez | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Jean-Jacques Annaud per L'os Michel Deville per La Lectrice Claude Miller per La Petite Voleuse Luc Besson per El gran blau Claude Chabrol per Une affaire de femmes |- | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Jean-Paul Belmondo per Itinéraire d'un enfant gâté Richard Anconina per Itinéraire d'un enfant gâté Daniel Auteuil per Quelques jours avec moi Jean-Marc Barr per El gran blau Gérard Depardieu per Camille Claudel | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Isabelle Adjani per Camille Claudel Catherine Deneuve per Drôle d'endroit per une rencontre Charlotte Gainsbourg per La Petite Voleuse Isabelle Huppert per Une affaire de femmes Miou-Miou per La Lectrice |- | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Patrick Chesnais per La Lectrice Alain Cuny per Camille Claudel Patrick Bouchitey per La vie est un long fleuve tranquille Jean Reno per El gran blau Jean-Pierre Marielle per Quelques jours avec moi | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Hélène Vincent per La vie est un long fleuve tranquille Maria Casarès per La Lectrice Dominique Lavanant per Quelques jours avec moi Françoise Fabian per Tres entrades per al 26 Marie Trintignant per Une affaire de femmes |- | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Stéphane Freiss per Chouans ! Laurent Grévill per Camille Claudel Thomas Langmann per Les Années sandwiches François Négret per De bruit et de fureur | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Catherine Jacob per La vie est un long fleuve tranquille Clotilde de Bayser per L'Enfance de l'art Nathalie Cardone per Drôle d'endroit per une rencontre Ingrid Held per La Maison assassinée |- | valign=top width="50%"|
Out of Rosenheim de Percy Adlon Bird de Clint Eastwood Qui ha enredat en Roger Rabbit? de Robert Zemeckis Salaam Bombay! de Mira Nair | valign=top width="50%"|
La vie est un long fleuve tranquille d'Étienne Chatiliez Camille Claudel de Bruno Nuytten Chocolat de Claire Denis Drôle d'endroit per une rencontre de François Dupeyron |- | valign=top width="50%"|
Out of Rosenheim de Percy Adlon Veus distants de Terence Davies El festí de Banette de Gabriel Axel Pelle, el conqueridor de Bille August | valign=top width="50%"|
Étienne Chatiliez i Florence Quentin per La vie est un long fleuve tranquille Luc Béraud, François Truffaut, Claude de Givray i Annie Miller per La Petite Voleuse Michel Deville i Rosalinde Deville per La Lectrice François Dupeyron i Dominique Faysse per Drôle d'endroit per une rencontre |- | valign=top width="50%"|
Annie Miller, Luc Roux i Stéphane Bielikoff per La Petite Voleuse Christian Blondel per L'os Benjamin Baltimore per La Lectrice Andrzej Malinowski per El gran blau Anahi Leclerc, Daniel Palestrant per Les Saisons du plaisir | valign=top width="50%"|
miniatura|80px Éric Serra per El gran blau Francis Lai per Itinéraire d'un enfant gâté Gabriel Yared per Camille Claudel |- | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Pierre Lhomme per Camille Claudel Philippe Rousselot per L'os Carlo Varini per El gran blau | valign=top width="50%"|
Bernard Vézat per Camille Claudel Bernard Evein per Tres entrades per al 26 Thierry Leproust per La Lectrice |- | valign=top width="50%"|
Noëlle Boisson per L'os Raymonde Guyot per La Lectrice Joëlle Hache et Jeanne Kef per Camille Claudel | valign=top width="50%"|
François Groult, Gérard Lamps i Pierre Befve per El gran blau François Groult, Dominique Hennequin, Guillaume Sciama per Camille Claudel Bernard Le Roux, Laurent Quaglio, Claude Villand per L'os |- | valign=top width="50%"|
Dominique Borg per Camille Claudel Yvonne Sassinot de Nesle per Chouans ! Élisabeth Tavernier per La vie est un long fleuve tranquille | valign=top width="50%"|
L'Escalier chimérique de Daniel Guyonnet Le Travail du fer de Celia Canning, Néry Catineau La Princesse des diamants de Michel Ocelot |- | valign=top width="50%"|
Lamento de François Dupeyron Bing Bang d'Éric Woreth New York 1935 de Michèle Ferrand-Lafaye Une femme per l'hiver de Manuel Flèche | valign=top width="50%"|
Chet's romance de Bertrand Fèvre' Classified people de Yolande Zauberman Devant le mur de Daisy Lamothe |- | align=center colspan=2 valign=top width="50%"|
Paul Grimault Bernard Blier
Referències
Enllaços externs Web oficial 14ns Premis César a AlloCiné'' Premis César 1989 a Filmaffinity Résumé de la soirée des Césars, INA, 5 de març de 1989
Categoria:Cinema del 1989 Categoria:Premis César