Només la fi del món () és una obra de teatre francesa de 1990 de Jean-Luc Lagarce. Es tracta d'un personatge anomenat Louis que torna a la seva família per anunciar la seva malaltia terminal. Lagarce va escriure l'obra l'any 1990, quan es plantejava la seva pròpia mort. El 2008, la Comédie-Française va afegir l'obra al seu repertori. Va guanyar el Premi Molière 2008 al millor espectacle en un teatre nacional. El 2016 va ser adaptada al cinema amb el mateix títol per Xavier Dolan.
Argument Louis torna a casa de manera sorprenent i se'n va de sobte després que els membres de la família donen monòlegs de durada variable en què de vegades es repeteixen o violen la propia gramàtica La lluita dels personatges per comunicar en què de vegades intenten repetir el que volien dir és un tema de l'obra i s'il·lustra amb una escena en què Suzanne critica dos membres de la família per donar-se la mà com a desconeguts. Indicacions escèniques contradictòries mostren que l'obra està ambientada en "un diumenge", però també que cobreix gairebé un any.
Personatges Louis, personatge principal (34 anys) Suzanne, germana petita de Louis i Antoine (23 anys) Antoine, germà petit de Louis (32 anys) Catherine, dona d'Antoine (32 anys) La mare (61 anys) Estrena L'obra va ser adaptada a una posada en escena per François Berreur l'any 2007, amb el repartiment següent : Danièle Lebrun, Elizabeth Mazev, Clotilde Mollet, Hervé Pierre, Bruno Wolkowitch, i els assajos dels quals van ser objecte d'un vídeo del director Joël Curtz.
L'obra va entrar al repertori de la Comédie-Française el març de 2008, amb la direcció de Michel Raskine (premiada per la Molière al millor espectacle), i va donar lloc a noves actuacions durant la temporada 2009-2010 (repetició).
Samuel Theis també va dirigir Juste la fin du monde el 2011. L'espectacle va guanyar els premis de la SACD i de Théâtre 13 Jeunes metteurs en scènes.
El 2020 fou posada en escena per Félicité Chaton, assistida per Suzie Baret-Fabry, amb la col·laboració artística d'Angèle Peyrade.
Adaptació cinematogràfica El director canadenc Xavier Dolan va dir que quan va llegir originalment l'obra, es va sentir perdut i va citar el seu estil i la naturalesa agressiva dels personatges. Més tard la va rellegir i va dir: "Un dia, no sé què era, el vaig treure del prestatge i de sobte vaig entendre i apreciar aquest estil d'escriptura estrany i detallat."
Dolan va descriure l'extens treball necessari per adaptar l'obra teatral al cinema:
La pel·lícula de Dolan va guanyar el Gran Premi al 69è Festival Internacional de Cinema de Canes i altres honor.
Versió en català L'obra ha estat traduïda al català per Ramon Vila i posada en escena per Oriol Broggi el 12 d'octubre de 2020 a la Biblioteca de Catalunya, i protagonitzada per Muntsa Alcañiz, Clàudia Benito, Màrcia Cisteró, Sergi Torrecilla i David Vert.Un incòmode i dolorós retorn a ‘Només la fi del món’, llegir.catEl sida como metáfora del fin del mundo, El País, 12 de febrer de 2020
Referències
Enllaços externs
Categoria:Obres literàries del 1990 Categoria:Obres de teatre en francès Categoria:Mitjans de temàtica LGBT