La 17a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1991, va tenir lloc el 22 de febrer de 1992 al Palau dels Congressos de París.Cerimònia dels César 1992 al web de l'Acadèmia del Cinema Francès
Va ser presidida per Michèle Morgan i retransmesa a Antenne 2, presentada per Frédéric Mitterrand.
Presentadors i ponents Jean-Loup Dabadie, president de l'Académie des arts et techniques du cinéma Michèle Morgan, presidenta de la cerimònia Frédéric Mitterrand, mestres de cerimònia Claudia Cardinale, per la presentació del César a la millor actriu Sabine Azéma, per la presentació del César a la millor actriu secundària Jean Rochefort, Mathilda May, per la presentació del César al millor director Roman Polanski, per la presentació del César d'honor a Sylvester Stallone Desenvolupament La gran guanyadora de la nit fou clarament Tots els matins del món d'Alain Corneau, que amb 11 nominacions va obtenir 7 premis: millor pel·lícula, millor director, millor actriu secundària, millor fotografia, millor so, millor vestuari i millor banda sonora, que va rebre el compositor català Jordi Savall i Bernadet.Jordi Savall gana el César a la mejor música de película, El País, 23 de febrer de 1992 D'altra banda, Delicatessen amb deu nominacions se'n va dur quatre premis: millor primera pel·lícula, millor guió, millor decorat i millor muntatge.La dix-septième Nuit des Césars a Le Monde
Un dels moments més recordats fou el discurs d'agraïment de Jeanne Moreau, guanyadora del César a la millor actriu, qui va dedicar el seu premi a les joves actrius també nominades, parlant de moments de crisi i de la necessitat de redistribuir els moments en què tot va bé. Va acabar el discurs justificant el que havia dit amb C’est ma soirée ce soir "(És la meva nit aquesta nit).Les 12 moments les plus forts de l'histoire des César, Les Inrockuptibles Finalment,els premis d'honor foren atorgats a Michèle Morgan i a l'estatunidenc Sylvester StalloneCésar 1992 : quand le cinéma français rivalisait avec Hollywood, Vanity Fair, 28 d'abril de 2019 i es va retre homenatge a l'actor canadenc Pierre Brasseur, que van acollir la seva vídua i els seus fills, també actors.Claude Brasseur avec sa femme et son fils, Alexandre Brasseur lors de la cérémonie des César en 1992. a photo.gala.fr
Guanyadors i nominats Els guanyadors s'indiquen en negreta.
Tots els matins del món d'Alain Corneau Merci la vie de Bertrand Blier La Belle Noiseuse de Jacques Rivette Van Gogh de Maurice Pialat | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Alain Corneau per Tots els matins del món André Téchiné per J'embrasse pas Jacques Rivette per La Belle Noiseuse Bertrand Blier per Merci la vie Maurice Pialat per Van Goghminiatura|100px Jacques Dutronc per Van Gogh Hippolyte Girardot per Hors la vie Gérard Jugnot per Une époque formidable Jean-Pierre Marielle per Tots els matins del món Michel Piccoli per La Belle Noiseuseminiatura|100px Jeanne Moreau per La Vieille qui marchait dans la mer Emmanuelle Béart per La Belle Noiseuse Juliette Binoche per Les Amants du Pont-Neuf Anouk Grinberg per Merci la vie Irène Jacob per La Double vie de Véroniqueminiatura|100px Jean Carmet per Merci la vie Jean-Claude Dreyfus per Delicatessen Ticky Holgado per Une époque formidable Bernard Le Coq per Van Gogh Gérard Séty per Van Goghminiatura|100px Anne Brochet per Tots els matins del món Hélène Vincent per J'embrasse pas Jane Birkin per La Belle Noiseuse Catherine Jacob per Merci la vie Valérie Lemercier per L'operació Corned-Beefminiatura|100px Manuel Blanc per J'embrasse pas Guillaume Depardieu per Tots els matins del món Laurent Grévill per L'Année de l'éveil Thomas Langmann per Paris s'éveille Chick Ortega per Une époque formidable...miniatura|100px Géraldine Pailhas, per La Neige et le Feu Marie-Laure Dougnac per Delicatessen Marie Gillain per El meu pare, el meu heroi Alexandra London per Van Gogh Elsa Zylberstein per Van Gogh Toto le héros de Jaco Van Dormael Alice de Woody Allen Ballant amb llops de Kevin Costner El silenci dels anyells de Jonathan Demme Thelma i Louise de Ridley Scott | valign=top width="50%"|
Delicatessen de Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet Les Arcandiers de Manuel Sanchez L'Autre de Bernard Giraudeau Fortune Express d'Olivier Schatzky Lune froide de Patrick Bouchitey |- | valign=top width="50%"|
miniatura|100px Jean-Pierre Jeunet, Marc Caro i Gilles Adrien per Delicatessen Bertrand Blier per Merci la vie Alain Corneau i Pascal Quignard per Tots els matins del món Maurice Pialat per Van Goghminiatura|80px Jordi Savall i Bernadet per Tots els matins del món Carlos D'Alessio per Delicatessen Jean-Claude Petit per Mayrig Zbigniew Preisner per La Double vie de Véronique Yves Angelo per Tots els matins del món Gilles Henry i Emmanuel Machuel per Van Gogh Darius Khondji per Delicatessen Jean-Philippe Carp i Miljen Kreka Kljakovic per Delicatessen Philippe Pallut i Katia Wyszkop per Van Gogh Michel Vandestien per Les Amants du Pont-Neuf Hervé Schneid per Delicatessen Claudine Merlin per Merci la vie Marie-Josèphe Yoyotte per Tots els matins del món Gérard Lamps, Pierre Gamet et Anne Le Campion per Tots els matins del món Vincent Arnardi, Jérôme Thiault per Delicatessen Jean-Pierre Duret, François Groult per Van Gogh Corinne Jorry per Tots els matins del món Édith Vespérini per Van Gogh Valérie Pozzo di Borgo per Delicatessen Le Porte-plume de Marie-Christine Perrodin Sculpture, sculptures de Jean-Loup Felicioli Michèle Morgan Sylvester Stallone a Pierre Brasseur en presència d'Odette Joyeux, de Claude Brasseur i d'Alexandre Brasseur
Referències
Enllaços externs Web oficial 17ns Premis César a AlloCiné Premis César 1992 a Filmaffinity Discursos dels guanyadors a Vimeo
Categoria:Cinema del 1992 Categoria:Premis César