Mentui és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.

Està situat a la part occidental del terme municipal, a prop i al sud-est de la Pobleta de Bellveí i a l'oest de Cabestany.

Mentui compta amb l'església de Sant Antoni Abat. El 2013 tenia 4 habitants.Dades de població a www.municat.gencat.cat.

Etimologia Segons Joan Coromines, Mentui pertany al nombrós grup de topònims preromans, iberobascs, de les comarques pallareses i pirinenques en general. En aquest s'explica per la suma de dues arrels: mendi (muntanya) i oi (adjectiu relacionat amb abundància). Lloc molt muntanyós seria una interpretació plausible del topònim.Coromines 1995.

Geografia El poble de Mentui L'accés al poble es produeix per una pista que arriba de Montcortès passat l'estany homònim. A l'entrada i en front trobem l'església i una edificació de grans dimensions: la Casa Rei.Fitxa descriptiva de Casa Rei a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Les cases del pobleMontaña 2004.

Casa Cabalé Casa Codina

Casa Peret Casa Perutxo

Casa Rafel La Rectoria

Casa Rei

Història Edat moderna En el fogatge del 1553, Mentui declara 2 focs laics. Edat contemporània Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Mentuy. S'hi pot llegir que el poble està situat en una elevació, on és combatut pels vents de l'oest. El clima hi és fresc, propens a refredats. Tenia en aquell moment 3 cases i l'església, dedicada a la Mare de Déu del Roser, sufragània de la de Peracalç. El territori és de mala qualitat i de secà; hi ha pedreres de guix.

S'hi collia blat, ordi, patates i poca herba, s'hi criaven ovelles i vaques i mules i hi havia caça de conills i perdius. La població era de 2 veïns (caps de casa) i 13 ànimes (habitants).Madoz 1848.

Demografia Les dades del 1553 són 2 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Fills il·lustres de Mentui Nasqué a Mentui Joaquim Rei i Esteve, fill de Casa Rei, que dedicà la seva vida a les lleis. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera i, un cop desapareguda, passà a la Universitat de Barcelona, on arribà a ser rector entre 1845 i 1850.

Comunicacions Una pista veïnal en bon estat duu de Mentui a Moncortès en 2,5 quilòmetres. La carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Mentui.

Actualitat Avui en dia en el poble de Mentui continuen vivint una família, que són el resultat de la unió de dues cases d'aquest poble Casa Perutxo i Casa Cabalé, la qual consta de 4 persones.

Notes

Referències

Bibliografia

MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XI, pàg. 380. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico, 1848. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. .

Enllaços externs Mentui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Mentui