esquerra|miniatura|Fricativa post-alveolar (palato-alveolar) Una consonant palato-alveolar, o més breument una palato-alveolar, designa, en fonètica articulatòria, una consonant el lloc d'articulació de la qual és a la unió entre els alvèols de la mandíbula superior i el paladar dur (consonant postalveolar). Es fa amb una llengua convexa i inflada en forma de cúpula, menys pròxima al paladar que per a una consonant palato-alveolar (per tant, amb un grau de palatalització més baix).
El català té les fricatives palato-alveolars [ ʃ ] (a la inicial de “ xarrup ") i [ ʒ ] (a la inicial de " jota ").
Palato-alveolars de l'API L'alfabet fonètic internacional enumera els següents palato-alveolars: API Descripció Exemple Llengua Ortografia API Significat ʃ Fricativa palato-alveolar sorda català xarrup [' ʃ a] ʒ Fricativa palato-alveolar sonora català jota [' ʒ ] t͡ʃ africada palato-alveolar sorda anglès church [' t͡ʃ ɜ ː t͡ʃ ] Església d͡ʒ Africada palato-alveolar sonora Anglès gin [ d͡ʒ ɪ n] ginebra ʃʼ Consonant fricativa ejectiva palato-alveolar
Bibliografia Peter Ladefoged et Ian Maddieson, The Sounds of the World's Languages, Oxford, Blackwell, coll. « Phonological theory », 1996, XXI-425 p., 25 cm (ISBN 0-631-19814-8, 978-0-631-19814-7, 0-631-19815-6 i 978-0-631-19815-4, OCLC 489691681, LCCN 94049209)
Vegeu també Punt d'articulació
Categoria:Consonants