Leoš Janáček (Hukvaldy, Moràvia, 3 de juliol de 1854 - Ostrava, 12 d'agost de 1928) fou un compositor txec. Teòric musical, folklorista i professor, es va inspirar a Moràvia i altra música popular eslava per crear un estil musical original i modern. Principalment per les seves òperes és considerat un dels compositors més importants de l'inici del i juntament amb Antonín Dvořák i Bedřich Smetana, un dels compositors txecs més importants.
Fins al 1895, es va dedicar principalment a la recerca folklòrica i la seva primera producció musical va ser influïda pels contemporanis com ara Dvořák. A seixanta-dos anys, quan ja imaginava amb una certa resignació que el millor del seu talent havia quedat enrere i que la seva fama com a compositor mai sobrepassaria els límits de la seva província, va començar a conèixer de cop l'èxit que només concedien capitals com Praga o Viena. A partir de la reestrena el 1916 de Jenůfa al Teatre Nacional de Praga, la vida del compositor va canviar completament, sobretot quan s'afegeix un nou al·licient a la seva vida el juliol de 1917: al balneari de Luhačovice, al qual acudeix tots els estius, coneix a Kamila Stösslová, amb trenta-vuit anys menys que ell, casada i amb un fill, que es converteix en la seva «mussa per correspondència».
A partir de llavors comença una composició febril i fins al dia de la seva mort, cada obra nova de Janáček és una carta d'amor. De fet, les seves obres més famoses les va compondre durant els últims deu anys de la seva vida i a setanta anys es va erigir inesperadament en cap de la més jove generació innovadora. Per aquesta raó se'l considera un compositor del , tot i que tenia quaranta-set anys quan va començar el segle. La singularitat i originalitat de Leoš Janáček no va ser acceptada fins a la generació posterior a la seva mort.
Milan Kundera va dir: «Janáček va néixer el 1854 i tota la paradoxa és aquí. Aquest personatge de la música moderna és el de més edat dels grans romàntics: té quatre anys més que Puccini, sis més que Mahler, deu més que Strauss. Fins al tombant de segle no aconsegueix el seu propi estil. Als anys vint, les seves obres ocupen un lloc en els programes de concerts de música moderna al costat de Stravinski, Bartók o Hindemith, però té quaranta anys més que ells. Conservador solitari a la seva joventut, va ser innovador quan va ser vell. Però sempre va estar sol perquè tot i ser solidari amb els compositors joves, era diferent d'ells. Janáček va arribar al seu estil sense ells, la seva manera de fer té un altre caràcter, una altra gènesi, altres arrels».
Biografia Orígens familiars Els avantpassats dels Janáček havien residit a prop de Frýdek des del , on exercien l'ofici de teixidor. L'iniciador de la tradició musical de la família fou l'avi de Janáček, Jiří (17 d'abril de 1778 - 1848), que a més de la seva professió com a mestre també va treballar com a organista i va acabar com a professor a Albrechtičky. Jiří era un home de temperament enèrgic, un bon organista i constructor d'orgues, i un improvisador hàbil amb el seu instrument; també era cantant, tallista de fusta, enquadernador i mestre d'escola.
Jiří es va casar amb Anna Šajtar (Scheutter) (1781-1869), d'una família pagesa d'origen alemany, amb qui va tenir set fills. Els seus dos fills grans Josef (1801–1887), Jan (1810–1889), van ser assignats a la vocació sacerdotal; Anna va morir a la infància, les altres dues filles Johanna (1808-1890) i Žofie (1827-1854) es van casar i van viure a Albrechtičky; Jiří (el pare de Leoš, 4 d'octubre de 1815-1866) i Vincenc (1821–1901) van continuar la tradició de professors i músics de la família. Jiří va rebre primer una formació musical bàsica del seu pare i va ser considerat un organista destacat. Després va rebre seva primera formació musical a Velký Petrvald, on rebé classes de piano, d'orgue i de cant del mestre de cor local, Josef Richter. L'oncle de Janáček, Jan, que treballava de sacerdot a Znorovy (avui Vnorovy), era el parent més proper de Janáček quan era estudiant a Brno. Després de morir el pare de Janáček, el 8 de març de 1866, l'oncle Jan es va ocupar d'enviar-li roba i diners al monestir.
El primer lloc de treball de Jiří Janáček com a ajudant docent va ser el 1831 a Neplachovice, a prop d'Opava. Els anys següents els va passar com a professor a Kateřinky també a prop d'Opava, a Jakartovice i Příbor, on es va casar a vint-i-tres anys amb Amálie Janáčková (de soltera Grulichová, 13 d'abril de 1819-1884), filla d'un sastre. Amálie i Jiří van tenir catorze fills, dels quals només nou van viure a l'edat adulta. Allà li fou confiat com a deixeble el jove Pavel Křížkovský (1820-1885) que, més endavant, destacaria com a compositor, impulsoria la música coral txeca moderna i, sobretot, seria mestre d'una influència decisiva sobre Leoš Janáček. El temps de l'estada a Příbor va significar un historial social relativament bo per a la jove família. Janáček, però, buscava feina com a professor independent, i així quan Josef Pekárek, un professor de Hukvaldy, va morir el 5 de juny de 1848, Jiří Janáček va sol·licitar aquest càrrec i se li va assignar en un decret del 26 de setembre de 1848. miniatura|Castell de Hukvaldy, localitat on va néixer Janáček miniatura|Amálie Janáčková (1819 - 1884), mare de Leoš Janáček miniatura|Casa natal de Leoš Janáček a Hukvaldy L'arribada el 1848 dels Janáček a Hukvaldy, a uns 8 km de Příbor i prop de la frontera silesopolonesa, canvia fonamentalment la seva vida. Van passar d'una confortable casa de poble a Příbor amb la seva gran família a una escola en ruïnes de Hukvaldy, que també contenia un apartament per al professor. L'escola havia sigut una antiga casa pairal reconstruïda el 1816 que no era prou adequada per a una escola.
Hukvaldy era un poble establert al principi del segle XVIII al peu del castell de Hukvaldy. Els nobles oficials van decidir construir nous edificis més accessibles que el castell, que va quedar en ruïnes després que la majoria dels buròcrates s'hi traslladessin i el castell fos deteriorat per un incendi el 1762. A més, fins al 1848, Hukvaldy havia format part dels dominis feudals de l'arquebisbat d'Olomouc —Olmütz—, cosa que comportava una pressió constant de càrregues, limitacions i obligacions pròpies d'aquell règim senyorial. Quan Jiří Janáček va arribar, Hukvaldy passava per dificultats econòmiques, exacerbades per desastres naturals com una calamarsa el maig de 1847 i una mala collita a la dècada de 1850. Aquestes dificultats, juntament amb les condicions salarials desfavorables i el mal estat de l'Escola Hukvaldy, van causar moltes preocupacions a Jiří Janáček. El mestre d'escola ocupava un lloc prominent en la societat de l'època. A part del sacerdot, solia ser l'únic membre educat del poble. Però el mestre d'escola a Hukvaldy no tenia un sou fix i havia de confiar en els ingressos de qui podien pagar una quota escolar o donar menjar per omplir el rebost. A més, el salari de mestre de l'escola de Hukvaldy estava entre els pitjors de la regió. En aquestes condicions, cinc dels nens nascuts a Hukvaldy van morir ja de petits.
Primers anys (1854-1865) Leoš Janáček, fill de Jiří i Amálie, va néixer a Hukvaldy, Moràvia, un poblet situat a les ruïnes d'un castell del mateix nom que llavors tenia 573 habitants i que formava part de l'Imperi austríac, i on s'havien mudat el 1848. Abans, a Příbor, la parella havia tingut quatre fills més: Viktorie, que es va traslladar després amb la seva família als Estats Units i finalment va tornar a Hukvaldy amb el seu marit (22 desembre 1838 - 18 febrer 1894), Eleonore (22 juliol 1840 - 12 febrer 1919), Josef Adolfín (19 març 1842 - 14 març 1931), Karel Jiří (6 gener 1844 - 10 novembre 1919) i Bedřich Vincenc, que va viure després a Àustria (7 març 1846 - 8 gener 1918) (1846). A Hukvaldy van néixer František (6 octubre 1849 - 13 desembre 1849), Rozálie Kateřina (18 desembre 1850 - 18 abril 1868) va morir de tifus a Příbor, Jiří (17 desembre 1852 - 17 desembre 1852), Leo Eugen (3 juliol 1854 - 12 agost 1928), František Josef (24 setembre 1856 - 20 desembre 1908) i Josef (22 d'agost de 1858 - 4 de febrer de 1941), que després van passar gran part de la seva vida a Rússia, i Adolf (11 maig 1861 – 17 maig 1861) i Marie (3 setembre 1863 – 9 setembre 1863).
Jiří fill, el pare de Leoš, va rebre una educació musical bàsica del seu pare i era autodidacte, tot i que era considerat un bon organista. Com a professor, va ensenyar música al jove Pavel Křížkovský, que el 1845 va ingressar a l'Orde de Sant Agustí al nucli antic de Brno, on va esdevenir un famós compositor i director del cor. Allà seria més endavant el primer gran mestre de Leoš. Més tard, Jiří va ensenyar als seus mateixos fills a tocar el piano, orgue i cordes. La mare de Janáček, Amálie, també tenia talent per a la música i cantava i tocava la guitarra i l'orgue. miniatura|esquerra|Orgue de l'església de Sant Maximilià El seu pare, Jiří, era un home robust de cabells negres, la mare Amálie, una noia petita i rossa. Leoš havia heretat els atapeïts cabells negres del seu pare, la petita figura de la seva mare i una relació enorme amb la música de tots dos. A casa, de l'educació musical de Leoš en tenia cura el seu pare, que era molt estricte. De petit, Leoš ja havia tocat moltes de les sonates de Beethoven. miniatura|Església de Rychaltice, on la família Janáček sovint assistia com a músics Però hi va haver experiències més alegres. Les funcions dels mestres rurals aleshores també incloïen la preocupació pel funcionament de la música a l'església. Leoš era un nen dotat per la música i va mostrar aviat el seu talent en el cant. Però l'església de Sant Maximilià de Hukvaldy era petita i el pare de Janáček només va poder encabir uns quants músics a la coral. Per això va treballar amb el rector Jan Valentin Hladík, un mestre del poble veí de Rychaltice, on hi havia una església més gran amb bells orgues i instruments barrocs. Per a això, Jiří Janáček i els seus fills van ajudar en la coral Rychaltický. El petit Leoš estava especialment encantat per les timbales, instrument per al qual tenia una passió compositiva. Les timbales serien importants en la música de Janáček, usats per a efectes estructurals, com per exemple a Kàtia Kabànova i a la Sinfonietta.
Abadia de Sant Tomàs (1865-1869) La infantesa de Janáček va acabar bruscament el 1865, quan, amb onze anys, el seu pare, ja malalt, decidí enviar-lo com a intern a l'escola de la fundació de l'Abadia de Sant Tomàs de Brno, a uns 150 km de Hukvaldy. El monestir, dirigit pels agustins, era un centre intel·lectual destacat de Moràvia i tenia presència a Brno des del . Janáček hi ingressà com a alumne becat: la beca li cobria tant la manutenció com l'educació musical que rebia al monestir.
Aquesta decisió garantia al jove Leoš una formació musical que la família, afectada per dificultats econòmiques i per la malaltia del pare, difícilment hauria pogut proporcionar-li. Si Jiří Janáček hagués volgut orientar-lo simplement cap a la carrera de mestre, hauria pogut enviar-lo a Příbor, molt més a prop de casa. L'elecció de Brno responia, en canvi, a la voluntat que rebés una preparació musical completa. El pare havia dubtat entre Kroměříž i Brno, però finalment s'imposà la seva relació amb Pavel Křížkovský, compositor coral bohemi, col·leccionista de cançons populars i responsable de la fundació brunesa.
miniatura|esquerra|L'Abadia de Sant Tomàs de Brno, on Janáček va estar internat des dels onze fins als quinze anys, i on realitzà els primers estudis musicals