Said Nursi ( ; ; romanitzat Seîdê Nursî; 1877 - 23 de març de 1960), també escrit Said-i Nursî o Said-i Kurdî, i conegut comunament amb els honorífics Bediüzzaman (que significa "meravella dels temps") i Üstad (que significa "mestre") entre els seus seguidors, va ser un teòleg musulmà sunnita kurd. Els seus llibres es recullen sota el nom de Risale-i Nur ("Lletres de la llum divina"), un cos de comentaris alcorànics de més de sis mil pàgines.Gerhard Böwering, Patricia Crone, Mahan Mirza, The Princeton Encyclopedia of Islamic Political Thought, p. 482. Ian S. Markham; Suendam Birinci; Suendam Birinci Pirim (2011). Creient que la ciència i la lògica modernes eren el camí del futur, va defensar l'ensenyament de les ciències religioses a les escoles seculars i les ciències modernes a les escoles religioses.Said Nursi, Munazarat, p. 86 "The religious sciences are the light of the conscience; the modern sciences are the light of the mind; only on the combining of the two does the truth emerge. The students’ aspiration will take flight with those two wings. When they are parted, it gives rise to bigotry in the one, and skepticism and trickery in the other."
Nursi va inspirar un moviment religiósOmer Taspinar, Kurdish Nationalism and Political Islam in Turkey: Kemalist Identity in Transition (Middle East Studies: History, Politics & Law), p. 228. Serif Mardin, Religion and Social Change in Modern Turkey: The Case of Bediuzzaman Said Nursi, p. 23. que ha tingut un paper vital en el renaixement de l'islam a Turquia i que ara compta amb diversos milions de seguidors a tot el món.Şükran Vahide, Islam in Modern Turkey: An Intellectual Biography of Bediuzzaman Said Nursi, p. 425. Els seus seguidors sovint són coneguts com el "moviment Nurcu" o el "Nur cemaati". En una publicació de 2008, es va estimar que els adeptes de Nurcu a tot el món eren d'entre 5 i 9 milions, amb uns 5.500 dershanes o sales d'estudi on els adeptes llegeixen col·lectivament els escrits de Nursi. Molta part del coneixement que tenim de ça seva vida són exègesis pròpies o dels seus seguidors.
Primers anys de vida Said Nursi va néixer al poble kurd de Nurs, prop de Hizan, al Bitlis Vilayet de l'Imperi Otomà. El seu pare Mirza i la seva mare Nuriye eren tots dos Ahl al-Bayt (llinatge del profeta islàmic Mahoma).
Va començar la seva educació islàmica als nou anys, després d'admirar el seu germà gran que estudiava ciències islàmiques. Said va estudiar a les madrases del seu poble natal i més tard a les de l'est de Turquia. A vegades no congeniava amb els altres alumnes de la madrasa. Després d'un esdeveniment on 4 estudiants el van atacar alhora, va preguntar al xeic de la madrasa si el podien atacar 2 a 1 en comptes de 4 a 1. Al xeic li va agradar aquesta actitud valenta de Said i va decretar que ningú el podia tocar. Després d'aquest esdeveniment se'l coneixia com "l'alumne del xeic".
Va canviar d'una madrasa a una altra per la seva dignitat i la seva intolerància amb els altres (ja fos estudiant o professor). La llegenda explica que era molt intel·ligent i, fos el llibre que fos, el podia entendre en menys de 24 hores per molt difícil que fos el tema. Va ser capaç d'entendre 200 pàgines de llibres com "Jam-al Jawami", "Sharhul-Mawakif", "Ibnul-Hagar" en menys de 24 hores llegint-los sol. Per centrar-se en els seus estudis durant aquests anys va iniciar una dieta molt estricta i baixa en calories coneguda com a riyazat. Després d'un temps va passar a una dieta vegana total i va deixar de menjar pa.
Al cap d'un temps va anar a Sirvan, on es trobava el seu germà gran, el mullah Abdullah. El mullah Abdullah li va esmentar que va estudiar el llibre "Sharh-i-Samsi" durant la seva absència. Said va respondre que va estudiar 80 llibres. El mullah Abdullah no s'ho podia creure i va fer preguntes aleatòries d'aquells llibres. Said va poder respondre totes les preguntes del seu germà. El mullah Abdullah va quedar meravellat amb això i va començar a prendre classes del seu germà petit, sense dir-ho als altres -perquè era molt més gran que ell.
Després de quedar-se amb el seu germà durant un temps, Said va tornar a Siirt. Va anar a la madrasa del mullah Fathullah. El mullah Fathullah va esmentar a Said que estava llegint el "Süyûtî" l'any passat i li va preguntar si llegeria el "Mullah Jâmî" aquest any. Said va respondre que va acabar Jami i molts altres llibres. Said va poder respondre totes les preguntes de qualsevol llibre que el mullah Fathullah demanés. El mullah Fathullah va quedar sorprès per la seva intel·ligència.
S'e plica que podia recitar molts llibres de memòria. Per exemple: "Així que el mullah Fathullah va decidir posar a prova la seva memòria i li va lliurar una còpia de l'obra d'Al-Hariri de Bàssora (1054–1122) —també famós per la seva intel·ligència i poder de memòria— anomenada Maqamat al- Hariri. Said va llegir una pàgina una vegada, la va memoritzar i després la va repetir de memòria. Molla Fethullah va expressar la seva sorpresa".Şükran Vahide.
Aquesta notícia es va estendre per tot Siirt. El mullah Fathullah va dir als estudiosos: "Un jove estudiant va venir a la meva escola i va respondre a totes les preguntes que li vaig fer. Estic sorprès per la saviesa i el coneixement que ha aconseguit a una edat tan jove!". Després d'això, els estudiosos de Siirt li van donar el títol de "Bediuzzaman" que significa "Meravella dels Temps".
Quan tenia 13 o 14 anys va completar tot el currículum de la madrasa en 3 mesos. Al pla d'estudis de la madrasa hi havia més d'un centenar de llibres, que normalment es trigava a llegir i comprendre entre 10 i 15 anys. L'enfocament de Said va ser confiar en el professor només per a les idees clau de cada llibre, més tard va dominar el que quedava al llibre amb l'autoestudi.
Més tard va ser convidat pel governador del Vilayet de Van per quedar-se a la seva residència. A la biblioteca del governador, Nursi va tenir accés a un arxiu de coneixement científic al qual no havia tingut accés anteriorment. Durant la seva estada va estudiar els principis de la història, la geografia, les matemàtiques, la geologia, la física, la química, l'astronomia i la filosofia, a més de les ciències islàmiques. També va memoritzar els llibres que va estudiar, uns 90 llibres.
Said Nursi també va aprendre el turc otomà allà. Durant aquest temps va desenvolupar un pla d'educació universitària per a les províncies orientals de l'Imperi Otomà. En combinar l'educació científica i religiosa (islàmica), s'esperava que la universitat avancés en els pensaments filosòfics d'aquestes regions.
Després de llegir un discurs als diaris pronunciat per William Gladstone, el secretari britànic per a les colònies, on va afirmar "mentre els musulmans tinguin l'Alcorà, no podrem dominar-los. Els l'hem de prendre o bé fer-los perdre el seu amor per això", Said suposadament va declarar: "Provaré i demostraré al món que l'Alcorà és un Sol etern i inesgotable!", i es va proposar escriure el seu complet Risale-i Nur, una col·lecció dels propis comentaris i interpretacions de Said Nursi de l'Alcorà i l'Islam, així com escrits sobre la seva pròpia vida.
Nursî i la Primera Guerra Mundial miniatura|Nursî a Alemanya el 1918, després d'escapar del camp de presoners rus Després de l'inici de la Primera Guerra Mundial, Rússia va atacar la part oriental de Turquia. Nursî amb els seus alumnes van establir una brigada de voluntaris per resistir la invasió. A la Primera Guerra Mundial, ell mateix entraria a les trinxeres malgrat els forts bombardeigs que li van valer l'admiració de les tropes que comandava. Va ser durant aquestes experiències que suposadament va escriure el seu comentari alcorànic. Un dia de combat es va trencar la cama i es va veure obligat a rendir-se a les forces russes. Va ser fet presoner per les forces russes i va passar 2 anys i mig al camp de presoners de Kostroma, al nord-est de Moscou. Durant el seu empresonament, un dia el comandant en cap rus Nicolai Nicolaevich va venir a inspeccionar el camp. Va caminar davant seu, però Nursî no es va aixecar, a diferència dels altres presoners. Va tornar a caminar, però Nursî no va fer cas a Nicolaevich. Nicolaevich li va preguntar si sabia qui era. Nursî va dir que sabia qui era, però com que és un erudit musulmà i una persona amb fe és superior a una persona sense fe, no es podia aixecar, això seria faltar el respecte a la seva pròpia fe. El tribunal marcial rus va ordenar la seva execució. Va demanar que fes la seva darrera pregària abans de l'execució. Al cap d'un parell de minuts, el van agafar i van intentar embenar-li els ulls, cosa que ell va negar, al·legant que vol mirar el paradís. Nicolaevich admirava la seva actitud valenta i entenia que la seva intenció no era insultar-lo, el seu comportament era només el respecte per si mateix. Nicolaevich va ordenar immediatament aturar l'execució i li va demanar perdó. Més tard, se li va permetre quedar-se en una mesquita tàrtara propera. Al cap d'un temps va trobar la manera d'escapar del campament rus. Va viatjar a Istanbul passant per Varsòvia, Berlín, Viena i Sofia. Va ser rebut com un heroi a Istanbul.
Ensenyaments i moviment "La humanitat s'enfronta a la corrupció més gran d'aquest període i al perill de la incredulitat, que és la major amenaça per a la humanitat."
Per tant, segons ell, el servei més gran en aquest període va ser el servei de rescat de la fe, i <i>Risale-i Nur</i> va acomplir aquest deure. El seu comentari argumenta que l'Alcorà abasta el coneixement que permet la ciència moderna.
Risale-i Nur aborda les qüestions fonamentals de l'existència humana, com ara l'existència de Déu, la naturalesa de l'ànima i el propòsit de la vida. Ho fa d'una manera que és alhora intel·lectualment estimulant i espiritualment edificant. Risale-i Nur no es basa en la fe cega o el misticisme. En canvi, utilitza la raó i la lògica per demostrar les veritats de la creença. Això fa que sigui accessible a persones de tots els orígens i creences.
A Risale-i Nur explica que si veus un quadre has d'assumir-ne el pintor. Una pintura no pot existir sense un pintor. La natura és art i no l'Artista. Hi ha una mà amagada en cada creació. Les extraordinàries habilitats dels animals (com les vaques que produeixen nutrients fonamentals per als humans a partir de la conversió de l'herba crua, els arbres que fan la fotosíntesi per produir sucre i portar aigua a fulles de 60 metres d'alçada, els arbres que creixen a partir d'una llavor minúscula) no es poden atribuir a ells sinó al seu Creador. Utilitza analogies, raonament i lògica per demostrar l'existència de Déu. Segons Nursî, tots els sistemes de l'univers estan interrelacionats. El dissenyador de les galàxies ha de ser el dissenyador de la Terra, dels éssers humans i de tota la resta de creació. Segons ell "el que va crear l'ull del mosquit ha de ser el que va crear el Sol"
Segons ell, el món musulmà tenia 3 enemics: la ignorància, la pobresa i la divisió. Per derrotar aquests 3 enemics, els musulmans haurien d'utilitzar 3 armes: Educació, Art i Unitat.