Rosalia Rovira i Duart (Barcelona,1903 - íd., 12 de març de 1982) va ser una actriu i locutora, pionera de la Ràdio Associació de Catalunya. Amb el triomf del cop d'estat franquista fou represaliada.
Nascuda a Barcelona el 1903, des de molt jove, es va formar com actriu a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (inaugurada el 1913 com una secció del Liceu, del qual es va independitzar al cap d'un any, passant a ser dirigida per Adrià Gual). Un cop acabats els estudis, el professor i director teatral Enric Giménez li va oferir ser la primera actriu de la Companyia de teatre de l'Orfeó Gracienc. Ho va acceptar i hi va romandre durant quatre anys, fins que el mateix Giménez, actor del quadre escènic de Ràdio Associació de Catalunya, la va animar a presentar-se a les proves per a la plaça de locutora. Rovira, de trenta-un anys, va obtenir la feina i el setembre de 1931 es va fer càrrec de la secció infantil de tarda.Tres mesos més tard, va formar parella radiofònica amb l'actor Ismael Cera, amb el qual, mentre feien els programes o llegien els anuncis, improvisava petites converses informals, fet que divertia l'audiència i els va atorgar una gran popularitat.
Més endavant, Rovira també es va encarregar dels programes matinals dirigits a les radioients femenines, essent els més populars Discos sol·licitats i sobretot el Consultori femení de bellesa de Ràdio Associació, que durant la Guerra Civil es va anomenar Consultori femení de donya Montserrat Fortuny de Laboratoris Eupartol, amb tanta audiència, que va sobreviure durant el franquisme, des del 1939 fins al 1971, presentat per Mercedes Laspra.
Durant tota la Guerra Civil, Rovira es va mantenir com a primera locutora de Ràdio Associació de Catalunya i era la persona que estava al micròfon just quan les tropes de Franco van ocupar Barcelona. Amb la derrota de la República, els mitjans van ser intervinguts. Rovira va ser detinguda el 26 de gener de 1939 i reclosa a la presó de Dones de les Corts durant tres mesos. Tot i que va ser declarada lliure de responsabilitats polítiques, la seva vinculació a formacions polítiques com Estat Català, o Esquerra Republicana de Catalunya, la van convertir en objectiu del franquisme, va patir la depuració laboral i no va poder tornar a treballar ni a . Ràdio Associació de Catalunya es va convertir en Radio España de Barcelona i Rovira va estar per sempre més vetada a la ràdio i al teatre.
Reconeixement Amb el retorn de la democràcia, al 1976, se celebrà un sopar a l'Hotel Orient, organitzat pel periodista i company seu de ràdio Teodor Garriga, per mirar d'obtenir per a ella algun suport econòmic. Aquell acte seria el punt de partida per a la recuperació de Ràdio Associació de Catalunya. Poc abans de la seva mort, ocorreguda el 1982, va rebre un subsidi com a antiga treballadora de la Generalitat.
Al novembre de 2025 es descobrí una placa en memòria seva al carrer de Sant Lluís, número 14, del barri de Gràcia de Barcelona, on havia viscut.
La Diputació de Barcelona atorga anualment els Premis de Comunicació Local, entre els quals el «Premi Rosalia Rovira», als quals poden optar totes les emissores municipals de Catalunya.
Referències
Categoria:Locutors de ràdio barcelonins Categoria:Actors de teatre barcelonins Categoria:Represaliats polítics Categoria:Actors barcelonins contemporanis Categoria:Actors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Actors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Morts el 1982 Categoria:Nascuts el 1903