miniatura|Model a escala de l'U-96 exposat al Museu Marítim Internacional d'Hamburg El submarí alemany U-96 va ser un submarí tipus VIIC de la Kriegsmarine de l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Es va fer famós després de la guerra a la novel·la súper-vendes de Lothar-Günther Buchheim de 1973 Das Boot i l'adaptació cinematogràfica homònima nominada a l'Oscar de 1981, totes dues basades en la seva experiència al submarí com a corresponsal de guerra el 1941.
La quilla va ser posada el 16 de setembre de 1939, per Germaniawerft, de Kiel, amb número de drassana 601. Va ser assignat el 14 de setembre de 1940, amb el Kapitänleutnant Heinrich Lehmann-Willenbrock al comandament. Lehmann-Willenbrock va ser rellevat el març de 1942 per lOberleutnant zur See Hans-Jürgen Hellriegel, que va ser rellevat al seu torn el març de 1943 per Oblt.zS Wilhelm Peters. El febrer de 1944, Oblt.zS Horst Willner va prendre el comandament, cedint el vaixell a Oblt.zS Robert Rix el juny d'aquell any. Rix va comandar el vaixell fins al 15 de febrer de 1945.
Disseny Els submarins alemanys de tipus VIIC van ser precedits pels submarins de tipus VIIB més curts. L'U-81 va tenir un desplaçament de 769 tones (757 tones llargues) quan estava a la superfície i de 871 tones (857 tones llargues) mentre estava submergit. Tenia una longitud total de 67,10 m (220 peus 2 polzades), una longitud del casc a pressió de 50,50 m (165 peus 8 polzades), una mànega de 6,20 m (20 peus 4 polzades), una alçada de 9,60 m (31 peus 6 polzades) i un calat de 4,74 m (15 peus 7 polzades). El submarí estava propulsat per dos motors dièsel sobrealimentats MAN M 6 V 40/46 de quatre temps i sis cilindres. produint un total de 2.800 a 3.200 cavalls de potència (2.060 a 2.350 kW; 2.760 a 3.160 shp) per al seu ús a la superfície, dos motors elèctrics de doble efecte Brown, Boveri & Cie GG UB 720/8 que produeixen un total de 750 cavalls de potència (550 cavalls mètrics). kW; 740 shp) per utilitzar-lo submergit. Tenia dos eixos i dues hèlixs d'1,23 m (4 peus). El vaixell era capaç d'operar a profunditats de fins a 230 metres (750 peus).
El submarí tenia una velocitat màxima en superfície de 17,7 nusos (32,8 km/h; 20,4 mph) i una velocitat màxima submergida de 7,6 nusos (14,1 km/h; 8,7 mph). Quan està submergit, el vaixell podia operar durant 80 milles nàutiques (150 km; 92 milles) a 4 nusos (7,4 km/h; 4,6 mph); quan sortia a la superfície, podia viatjar 8.500 milles nàutiques (15.700 km; 9.800 milles) a 10 nusos (19 km/h; 12 mph). L'U-81 estava equipat amb cinc tubs de torpedes de 53,3 cm (21 polzades) (quatre muntats a la proa i un a la popa), catorze torpedes, un canó naval SK C/35 de 8,8cm (3,46 polzades), 220 projectils i un canó antiaeri C/30 de 2 cm (0,79 polzades). El vaixell tenia una tripulació d'entre quaranta-quatre i seixanta oficials i mariners.
Historial de serveis Com a part de la 7a Flotilla d'U-boat, estacionada a Saint Nazaire, a la costa atlàntica francesa, l'U-96 va realitzar 11 patrulles, enfonsant 27 vaixells per un total de 181.206 tones brutes de registre (TRB) i danyant altres quatre amb un total de 33.043 TRB. També va fer que un vaixell de 8.888 TRB es declarés una pèrdua total. El vaixell va participar en onze llopades. El 30 de març de 1945, l'U-96 va ser enfonsat per bombes nord-americanes mentre es trobava als corrals submarins de Wilhelmshaven. En tota la seva carrera, no va patir cap baixa a la seva tripulació. El vaixell també era conegut pel seu emblema, un peix serra verd que riu. Es va convertir en el símbol de la 9a Flotilla després que Lehmann-Willenbrock prengués el comandament el març de 1942.
Primera patrulla L'U-96 va sortir de Kiel el 4 de desembre de 1940 en la seva primera patrulla. La seva ruta la va portar a través del mar del Nord, a través de la bretxa entre les illes Fèroe i Shetland i cap a l'Atlàntic Nord.
L'11 de desembre, l'U-96 va entrar en contacte amb el comboi dispers HX 92 i va atacar el vaixell de passatgers britànic Rotorua de 10.890 TRB, enfonsant-lo amb un únic torpede llançat a les 15:12 a la posició . La majoria dels seus passatgers i tripulació van sobreviure, però el seu cap, el comodor del comboi i 21 més, van morir. Més tard el mateix dia, l'U-96 va llançar un torpede al vaixell mercant holandès Towa de 5.419 GRT, colpejant-la al mig del vaixell. El vaixell paralitzat no es va enfonsar immediatament, així que a les 21:30 l'U-96 va llançar un segon torpede. Després del segon cop, el vaixell encara es va mantenir a flotació, de manera que l'U-boot va començar a bombardejar-la mitja hora després. El vaixell finalment es va enfonsar a les 22:42 en la posició . Els 37 membres de la tripulació de Towa van abandonar el vaixell en tres bots salvavides, un dels quals va bolcar, ofegant els seus ocupants. Més tard, una escorta va recollir 19 supervivents. Un atac de torpedes contra el Cardita de 8.237 GRT no va tenir èxit.
A les primeres hores del 12 de desembre, l'U-96 va atacar el vapor suec Stureholm de 4.575 TRB, enfonsant-lo amb un únic torpede llançat a les 01:56 a la posició . Dues hores i mitja més tard, el vaixell belga Macedonier no acompanyat va ser albirat i atacat amb un únic torpede, que va colpejar al mig del vaixell, enfonsant-lo en 10 minuts a la posició . La tripulació havia abandonat immediatament el vaixell i tots menys quatre de 47 van sobreviure.
Dos dies més tard, el 14 de desembre l'U-96 va enfonsar el motor britànic Western Prince de 10.926 TRB a la posició amb dos torpedes. Més tard aquell dia, a les 21:02, l'U-96 va disparar contra el vapor britànic Empire Razorbill intentant detenir-lo. Després de sis rondes del seu canó de coberta que van resultar en tres impactes, l'U-96 va abandonar l'atac al mercant armat a causa del mal temps.
El 18 de desembre, l'U-96 es va trobar amb el motor cisterna holandès Pendrecht i el va atacar amb un sol torpede a les 16:15. El vaixell va ser colpejat a popa però va romandre a flotació. La tripulació, que inicialment havia abandonat el vaixell, va poder tornar a embarcar i navegar cap a Rothesay escortada per un destructor britànic. L'U-96 , que havia perdut el contacte durant la nit, va romandre a la zona general, trobant-se amb un cuirassat britànic i els seus escortes, però no va poder atacar.
Després de 26 dies al mar, l'U-96 va arribar a Lorient a la França ocupada el 29 de desembre, després d'haver enfonsat cinc vaixells per un total de 37.037 TRB i danyant altres dos vaixells per un total de 15.864 TRB.
Segona patrulla Segona patrulla [ modifica ] El 9 de gener de 1941, l'U-96 va salpar de Lorient per a la seva segona patrulla de guerra. Va tornar a les aigües a l'oest d'Escòcia, on va atacar el SS Oropesa britànic de 14.118 GRT a primera hora del matí del 16 de gener. L'U-96 va llançar tres torpedes en l'espai de dues hores, i finalment va enfonsar el vaixell en la posició at a les 06:16. Cent sis passatgers i tripulants van morir, mentre que 143 supervivents van ser recollits pels destructors britànics.
L'endemà, l'U-96 es va trobar amb el vapor britànic de passatgers Almeda Star de 14.936 GRT sense escolta. Un primer torpede va ser llançat a les 07:45, colpejant el vaixell al mig del vaixell, fent-lo aturar. Un segon torpede va colpejar el vaixell a popa 20 minuts després, però encara no es va enfonsar. Es van necessitar dos torpedes més abans que l'Almeda Star s'enfonsés a la posició , tres minuts després que el quart i últim torpede fos llançat a les 13:55 Tots els passatgers i la tripulació, en total 360, van morir.
L'U-96 va tornar a la base el 22 de gener de 1941 i va tornar a atracar a Lorient després de 14 dies al mar, enfonsant dos vaixells per un total de 29.054 TRB.
Tercera patrulla El 30 de gener de 1941, l'U-96 va sortir de Lorient per a la seva tercera patrulla de guerra a l'Atlàntic Nord. Dues setmanes després de la patrulla, va albirar un retardat del comboi HX 106, el cisterna britànic Clea . L'U-boat va atacar poc després de les 15:00 amb un únic torpede, que va colpejar Clea al mig del vaixell, el va trencar per la meitat i va incendiar el naufragi. Aleshores les dues meitats van ser enfonsades amb artilleria. Més tard el mateix dia, un altre vaixell cisterna, l'Arthur F. Corwin , de 10.516 GRT, va ser albirat. El buc cisterna ja havia estat impactat pels torpedes de l'U-103, i es trobava endarrerit amb el mateix comboi que Clea . L'U-96 va llançar dos torpedes més contra el naufragi en flames, enfonsant-lo en la posició . Els 59 membres de la tripulació van morir en l'atac. Al matí, els escortes de l'HX 106 van detectar i atacar l'U-96 amb quatre càrregues de profunditat, però l'U-boat va escapar sense danys.
A les 02:27 del 18 de febrer, el SS Black Osprey britànic de 5.589 GRT, part de l'HX 107 s, va ser atacat amb un torpede. Un segon torpede va enfonsar el vaixell dotze minuts més tard. La tripulació de 36 homes del Black Osprey va abandonar el vaixell amb mal temps, però només onze supervivents van ser recollits dos dies després.
El 21 de febrer, un Focke Wulf "Condor" de l'I./KG 40 va atacar i va danyar un ressagat del comboi OB 287, el Scottish Standard de 6.999 GRT, matant cinc homes de la seva tripulació. La tripulació va abandonar el vaixell i 39 supervivents van ser recollits per una escorta, l'. L'endemà, 22 de febrer, l'U-96 es va trobar amb el petrolier abandonat. Tot i que hi havia un destructor patrullant la zona, l'U-96 va poder llançar dos torpedes, enfonsant l'Scotch Standard en la posició . Després de la segona explosió, l'HMS Montgomery va perseguir el submarí durant cinc hores, llançant 37 càrregues de profunditat sense causar danys greus.
El 23 de febrer de 1941, l'U-96 va entrar en contacte amb el comboi OB 288 i va procedir a atacar juntament amb l'U-69, l'U-73, l'U-95 i l'U-107, així com el submarí italià Michele Bianchi. Els submarins van enfonsar nou vaixells, inclòs un d'escorta, tres dels quals van ser reclamats per l'U-96.
El primer, el vaixell de càrrega britànic de 5.457 TRB Anglo-Peruvian , va ser confós amb un creuer auxiliar i atacat amb dos torpedes a les 23:27. El vaixell es va enfonsar als tres minuts després de ser atacat amb la pèrdua de 29 membres de la seva tripulació en la posició . Els 17 supervivents van ser recollits més tard per un vaixell mercant britànic. Més tard la mateixa nit, a les 01:16 del 24 de febrer, el SS Linaria britànic de 3.385 GRT i que anava sense escorta va ser atacat amb un sol torpede. El vaixell es va enfonsar 25 minuts després de ser colpejat pel torpede a la popa. Els 35 membres de la tripulació es van perdre en l'atac. Una hora després que Linaria fos atacada, l'U-96 va atacar el SS Sirikishna britànic de 5.458 GRT, colpejant el vaixell al mig del vaixell. Sis hores més tard, l'U-96 va llançar un segon torpede contra el naufragi, que havia estat abandonat per la tripulació, que incloïa el comodor de l'OB 288, el contraalmirall R.A.A. Plowden. No hi va haver supervivents.
Després d'escapar de l'atac d'un escorta, l', U-96 es va dirigir al port de St. Nazaire, França, on va arribar després de 30 dies al mar el 28 de febrer, havent enfonsat set vaixells per un total de 45.391 TRB. A l'arribada, el comandant de l'U-96, Heinrich Lehmann-Willenbrock, va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, que li havia estat concedida dos dies abans. El Wehrmachtbericht havia anunciat el 25 de febrer que Lehmann havia enfonsat 55.600 tones en la seva última patrulla, i un total de 125.580 tones de vaixells aliats des que va prendre el comandament de l'U-96 .
Quarta patrulla miniatura|El comandant de l'U-96, el Kapitänleutnant Heinrich Lehmann-Willenbrock