Maurice Maréchal, (Dijon (Borgonya-Franc Comtat), 3 d'octubre, 1892 - París, 16 d'abril, 1964),Acte de décès (avec date et lieu de naissance) à Paris 16e, n° 576, vue 29/31. [archive] va ser un violoncel·lista francès.
Biografia Joventut i formació Maurice Maréchal va néixer a Dijon el 1892. Era fill de Jules Jacques Maréchal, empleat a l'Oficina de Correus i Telègrafs, i de Marthe Justine Morier, la seva dona. Després d'estudiar al conservatori de la seva ciutat natal, va ingressar al Conservatori de París el 1905 on va guanyar el seu primer premi de violoncel el 1911.
Primera Guerra Mundial Tres anys més tard, França va entrar en guerra; Des d'octubre de 1913, Maurice Maréchal s'havia incorporat al 74è regiment d'infanteria de Rouen en el marc de la Llei dels tres anys. Amb 22 anys, va ser mobilitzat (número 4684, classe 12, particular 2a classe, llitera i oficial d'enllaç ciclista)2 al 274è regiment d'infanteria. Relata la seva vida quotidiana des de l'agost de 1914 fins al febrer de 1919 als seus quaderns personals. Algunes de les seves cartes estan publicades al llibre Paroles de Poilus.Paroles de poilus, lettres de la Grande Guerre, Paris, Tallandier Historia, 1998, 160 p. (ISBN 2-235-02197-2), lettre 9 - page 42
Dos camarades del regiment, Antoine Neyen (1877-1915) i Albert Plicque (1885-1915), el van convertir en un violoncel improvisat a partir de fusta recuperada entre maig i juny de 1915. Maurice Maréchal el va batejar el "Poilu",Conservé au musée de la Musique à Paris: «Violoncelle, dit «le Poilu» [archive]», sur pad.philharmoniedeparis.frSon instrument porte les signatures de Ferdinand Foch, Henri Gouraud, Charles Mangin et Philippe Pétain.Brigitte François-Sappey, Bruits de guerre 1914-1918, article de Diapason n°629 de novembre 2014 p. 24 i el va tocar durant els serveis religiosos o per als oficials entre el juny de 1915 i l'octubre de 1916. Dins de la 5a divisió d'infanteria de Mangin, un amant de la música que animava la música, va conèixer altres músics com ara Gustave Cloëz o el pianista Henri Magne i format amb Lucien Durosoir al primer violí, Henri Lemoine al segon violí i André Caplet a la viola, un quartet que actuava davant l'estat major.Centenaire 14/18: Concert Hommage à Lucien Durosoir [archive], sur bibliothequeboucau.frPierre Gervasoni, « L'archet à la place du fusil chez les « poilus » », Le Monde, 27 octobre 2015 (disponible en línia [arxiu])
Va rebre la Creu de Guerra 1914-1918 el 1916.son dossier sur LEONORE. [archive]
Carrera musical Després de la guerra, Maurice Maréchal es va unir als Concerts Lamoureux el 1919 durant un any. Es troba de nou l'any 1926 a l'Orquestra de Nova York. Després va començar una carrera com a solista que el va portar a tots els continents. El seu amic Émile Poillot el va acompanyar al piano durant diverses gires per Espanya (1925 i 1926), França (1928), Singapur (dilluns 7 d'agost de 1933)(anglès) «Maurice Maréchal And His Art. An Evening With A Master Cellist», The Straits Times, 8 août 1933, p. 12 (disponible en línia [arxiu]). i les Índies Orientals Holandeses (agost i setembre de 1933).
El 1942 va ser nomenat professor al Conservatori de París, càrrec que va deixar un any abans de morir el 1964, quan tenia 72 anys. Entre els seus alumnes hi ha Christine Walevska, Alain Lambert, Jean Deplace i Alain Meunier.
Va crear sobretot la Sonata per a violí i violoncel de Maurice Ravel, l'Epifania d'André Caplet, els concerts d'Arthur Honegger i Darius Milhaud.
Els seus nou quaderns personals, recollits amb cartes de Lucien Durosoir, van aparèixer l'any 2005 en una obra titulada Deux musicians dans la Grande Guerre.Éditions Tallandier (París), 2005. El seu alumne Alain Lambert li va dedicar un llibre, Maurice Maréchal, la veu del violoncel.Éditions Papillon, Genève, 2003.
Maurice Maréchal va morir el 19 d'abril de 1964 a casa seva, 6, rue Freycinet de París 16 després d'una operació de ronyó. El seu funeral va tenir lloc a la catedral de Saint-Bénigne de Dijon el 22 d'abril; està enterrat al cementiri de Péjoces a Dijon.
Condecoracions Maurice Maréchal va ser un oficial de la Legió d'HonorBase Léonore [archive] i titular de la Creu de Guerra.
Referències
Bibliografia La seva dona, Loïs Perkins-Maréchal, parla llargament de la seva vida junts i de l'activitat artística del seu marit a America Before the Skyscrapers, publicat per France-Empire el 1979.
Categoria:Violoncel·listes francesos Categoria:Persones de Dijon Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 1964 Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Artistes de Borgonya-Franc Comtat Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1914-1918 (França) Categoria:Nascuts el 1892