La tendinopatia és un trastorn del tendó caracteritzat per dolor local, sensibilitat a la palpació i disminució de la funció, habitualment relacionats amb la càrrega mecànica o amb l'ús repetit d'una unitat múscul-tendinosa.Scott A, Squier K, Alfredson H, Bahr R, Cook JL, Coombes B, et al. «ICON 2019: International Scientific Tendinopathy Symposium Consensus: Clinical Terminology». British Journal of Sports Medicine, 2020, 54(5), pàg. 260–262. doi:10.1136/bjsports-2019-100885. PMID 31399426.Canosa-Carro L, Bravo-Aguilar M, Abuín-Porras V, Almazán-Polo J, García-Pérez-de-Sevilla G, Rodríguez-Costa I, et al. «Current understanding of the diagnosis and management of the tendinopathy: An update from the lab to the clinical practice». Disease-a-Month, 2022, 68(10), 101314. doi:10.1016/j.disamonth.2021.101314. El terme s'utilitza sovint com a concepte paraigua per descriure dolor persistent del tendó sense pressuposar que el mecanisme principal sigui exclusivament inflamatori, degeneratiu o mecànic.Khan KM, Cook JL, Kannus P, Maffulli N, Bonar SF. «Time to abandon the “tendinitis” myth: painful, overuse tendon conditions have a non-inflammatory pathology». BMJ, 2002, 324(7338), pàg. 626–627. doi:10.1136/bmj.324.7338.626. PMC 1122566. PMID 11895810.
miniatura|El tendó d'Aquil·les és una de les localitzacions freqüents de tendinopatia, especialment en corredors, saltadors i altres activitats amb càrregues repetides sobre el turmell.
Històricament s'han emprat els termes tendinitis i tendinosi. Tendinitis posa l'accent en la inflamació, mentre que tendinosi s'ha utilitzat per descriure canvis degeneratius del teixit tendinós. La recerca histopatològica i clínica ha mostrat, però, que moltes tendinopaties cròniques no presenten una inflamació aguda clàssica i que els canvis estructurals no sempre expliquen la intensitat del dolor o la limitació funcional.Millar NL, Murrell GAC, McInnes IB. «Inflammatory mechanisms in tendinopathy: towards translation». Nature Reviews Rheumatology, 2017, 13(2), pàg. 110–122. doi:10.1038/nrrheum.2016.213. PMID 28119539.Cook JL, Rio E, Purdam CR, Docking SI. «Revisiting the continuum model of tendon pathology: what is its merit in clinical practice and research?». British Journal of Sports Medicine, 2016, 50(19), pàg. 1187–1191. doi:10.1136/bjsports-2015-095422. PMID 27127294. Per aquest motiu, en la literatura clínica contemporània es prefereix tendinopatia quan es descriu dolor tendinós persistent i pèrdua de funció vinculats a la càrrega.
La tendinopatia pot afectar tendons de l'espatlla, el colze, el canell, el maluc, el genoll, el turmell o el peu. Les presentacions més conegudes inclouen la tendinopatia del manegot dels rotatoris, la tendinopatia lateral o medial del colze, la tendinopatia rotuliana, la tendinopatia glútia i la tendinopatia d'Aquil·les.Littlewood C, May S, Walters S. «Epidemiology of rotator cuff tendinopathy: a systematic review». Shoulder & Elbow, 2013, 5(4), pàg. 256–265. doi:10.1111/sae.12028. També pot aparèixer en persones no esportistes, en ocupacions amb moviments repetits, postures mantingudes o càrregues elevades, i en persones amb factors sistèmics que modifiquen la capacitat de reparació del tendó.Gaida JE, Ashe MC, Bass SL, Cook JL. «Is adiposity an under-recognized risk factor for tendinopathy? A systematic review». Arthritis & Rheumatism, 2009, 61(6), pàg. 840–849. doi:10.1002/art.24518. PMID 19479698.
Terminologia i classificació La terminologia de les lesions doloroses del tendó ha estat variable. El consens internacional ICON 2019 va recomanar utilitzar tendinopatia com a terme preferent per al dolor tendinós persistent amb pèrdua de funció relacionada amb la càrrega mecànica. El mateix consens diferencia la tendinopatia de l'esquinçament tendinós, que implica una discontinuïtat macroscòpica parcial o completa d'un tendó que suporta càrrega.
La distinció entre tendinitis, tendinosi, paratendinitis, tenosinovitis i entesitis pot ser útil en contextos concrets, però no sempre és possible establir-la només amb l'exploració clínica. La tenosinovitis implica la beina sinovial d'un tendó; la entesitis afecta la zona d'inserció d'un tendó o lligament a l'os; i l'esquinçament tendinós fa referència a una pèrdua de continuïtat del teixit. Aquestes entitats poden coexistir amb dolor tendinós, però no són sinònims estrictes de tendinopatia.
Segons la localització anatòmica, es poden descriure tendinopaties insercionals, quan el dolor se situa prop de la inserció òssia, o de porció mitjana, quan afecta el cos del tendó. Aquesta distinció és habitual en el tendó d'Aquil·les, perquè la clínica, els factors de càrrega i algunes recomanacions de rehabilitació poden variar entre la tendinopatia insercional i la de porció mitjana.Martin RL, Chimenti R, Cuddeford T, Houck J, Matheson JW, McDonough CM, et al. «Achilles pain, stiffness, and muscle power deficits: midportion Achilles tendinopathy revision 2024». Journal of Orthopaedic & Sports Physical Therapy, 2024, 54(12), CPG1–CPG32. doi:10.2519/jospt.2024.0302. PMID 39611662.
Anatomia i funció del tendó Els tendons són estructures de teixit conjuntiu dens que transmeten la força generada pel múscul cap a l'os. La seva matriu extracel·lular és rica en col·lagen, sobretot col·lagen de tipus I, i està organitzada en fascicles que permeten resistir traccions elevades. Alguns tendons, com el d'Aquil·les o el rotulià, també emmagatzemen i alliberen energia elàstica durant activitats com córrer o saltar.
La capacitat d'un tendó per adaptar-se depèn de l'equilibri entre càrrega, recuperació i resposta biològica del teixit. Quan l'estímul mecànic supera repetidament la capacitat d'adaptació, poden aparèixer canvis en la matriu, en l'activitat dels tenòcits i en la distribució de les fibres de col·lagen. Aquests canvis no equivalen necessàriament a dolor, ja que algunes alteracions visibles en ecografia o ressonància poden aparèixer en persones asimptomàtiques.Docking SI, Ooi CC, Connell D. «Tendinopathy: is imaging telling us the entire story?». Journal of Orthopaedic & Sports Physical Therapy, 2015, 45(11), pàg. 842–852. doi:10.2519/jospt.2015.5880.
Signes i símptomes El símptoma principal és el dolor localitzat al tendó o a la seva inserció, sovint reproduïble amb la palpació i amb activitats que carreguen el tendó afectat. En fases inicials, el dolor pot aparèixer només durant l'activitat o després d'un augment recent de la càrrega; en casos persistents pot aparèixer abans, durant i després de l'activitat, i limitar activitats quotidianes o esportives.Malliaras P, Cook J, Purdam C, Rio E. «Patellar tendinopathy: clinical diagnosis, load management, and advice for challenging case presentations». Journal of Orthopaedic & Sports Physical Therapy, 2015, 45(11), pàg. 887–898. doi:10.2519/jospt.2015.5987.
També poden aparèixer rigidesa matinal o després del repòs, sensació de debilitat, disminució de la tolerància a la càrrega i dolor en moviments específics. La inflor i l'engruiximent del tendó poden ser visibles o palpables en algunes localitzacions, especialment al tendó d'Aquil·les, però no sempre hi ha una relació directa entre la mida del tendó, les troballes d'imatge i la intensitat del dolor.Gatz M, Betsch M, Dirrichs T, Schrading S, Tingart M, Michalik R, et al. «Multimodal ultrasound versus MRI for the diagnosis and monitoring of Achilles tendinopathy». Orthopaedic Journal of Sports Medicine, 2021, 9(4), 23259671211006826. doi:10.1177/23259671211006826.
Localitzacions freqüents Les tendinopaties poden classificar-se segons la regió anatòmica:
Espatlla: tendinopatia del manegot dels rotatoris, sovint associada a dolor en elevar el braç, activitats per sobre del cap o decúbit lateral sobre l'espatlla afectada. Colze: tendinopatia lateral del colze, coneguda popularment com a colze de tenista, i tendinopatia medial del colze, coneguda com a colze de golfista. Malgrat els noms, poden aparèixer en tasques laborals o domèstiques que no tenen relació amb aquests esports. Genoll: tendinopatia rotuliana o genoll del saltador, freqüent en esports amb salts, acceleracions i canvis de direcció.Nutarelli S, Firinu A, Farì G, Fischetti F, Megna M, Ranieri M, et al. «Epidemiology of patellar tendinopathy in athletes and the general population: a systematic review and meta-analysis». Orthopaedic Journal of Sports Medicine, 2023, 11(6), 23259671231173659. doi:10.1177/23259671231173659. Maluc: tendinopatia glútia, una causa freqüent de dolor lateral de maluc, especialment en adults de mitjana edat i persones grans. Turmell i peu: tendinopatia d'Aquil·les, tendinopatia dels peroneals, del tibial posterior o dels flexors i extensors del peu.
Causes i factors de risc La tendinopatia és multifactorial. Un desencadenant habitual és un canvi en la càrrega mecànica: increment sobtat del volum o la intensitat de l'entrenament, canvis de superfície, augment de salts o esprints, retorn massa ràpid després d'una pausa, o introducció de tasques laborals repetitives. També hi poden contribuir la manca de recuperació, el son insuficient, factors biomecànics, antecedents de lesions i una progressió inadequada de la càrrega.
Els factors sistèmics inclouen l'edat, la diabetis, l'obesitat o adipositat, algunes malalties reumàtiques, alteracions del metabolisme lipídic i factors hormonals. Una revisió sistemàtica va assenyalar l'adipositat com un factor associat a més incidència de tendinopatia, tot i que la relació causal exacta pot variar segons el tendó i la població estudiada. En el manegot dels rotatoris, l'edat superior als 50 anys, la diabetis i les activitats repetides amb el braç per sobre de 90° s'han associat amb més risc.Leong HT, Fu SC, He X, Oh JH, Yamamoto N, Yung SHP. «Risk factors for rotator cuff tendinopathy: a systematic review and meta-analysis». Journal of Rehabilitation Medicine, 2019, 51(9), pàg. 627–637. doi:10.2340/16501977-2598.
Alguns medicaments poden augmentar el risc de tendinopatia o ruptura tendinosa. Els antibiòtics fluoroquinolones s'han associat amb tendinitis i ruptura, especialment del tendó d'Aquil·les, i el risc és més alt en persones grans, en persones tractades amb corticoides sistèmics i en receptors de trasplantament.van der Linden PD, Sturkenboom MCJM, Herings RMC, Leufkens HGM, Rowlands S, Stricker BHC. «Fluoroquinolones and risk of Achilles tendon disorders: case-control study». BMJ, 2002, 324(7349), pàg. 1306–1307. doi:10.1136/bmj.324.7349.1306.Agència Europea de Medicaments. «Disabling and potentially permanent side effects lead to suspension or restrictions of quinolone and fluoroquinolone antibiotics». EMA, 2019. La relació entre estatines i trastorns tendinosos és menys clara i la literatura mostra resultats heterogenis.Teichtahl AJ, Brady SR, Urquhart DM, Wluka AE, Wills K, Wang Y, Cicuttini FM. «Statins and tendinopathy: a systematic review». Medical Journal of Australia, 2016, 204(3), pàg. 115.e1–115.e4. doi:10.5694/mja15.01172.
Fisiopatologia La fisiopatologia de la tendinopatia no s'explica per un únic mecanisme. S'han proposat models que combinen sobrecàrrega mecànica, resposta cel·lular dels tenòcits, canvis en la matriu extracel·lular, alteracions vasculars i neurals, sensibilització del dolor i factors sistèmics. El model del continu de la patologia tendinosa descriu fases reactives, de desorganització i degeneratives, però els seus autors han remarcat que l'estructura del tendó, el dolor i la funció no sempre evolucionen de manera paral·lela.