va ser un compositor, arranjador i pianista nascut a Austràlia que es va traslladar als Estats Units el 1914 i es va convertir en ciutadà nord-americà el 1918.
En el transcurs d'una llarga carrera innovadora va tenir un paper destacat en el ressorgiment de l'interès per la música popular britànica als primers anys del . Encara que gran part del seu treball va ser experimental i inusual, la peça amb la qual s'associa més generalment és el seu arranjament per a piano de la melodia de dansa popular "Country Gardens". També s'interpreten sovint la suite Lincolnshire Posy.
Biografia Grainger va deixar Austràlia als 13 anys per assistir al Conservatori Hoch de Frankfurt. Entre 1901 i 1914 es va establir a Londres, on es va establir primer com a pianista de societat i més tard com a concertista, compositor i col·leccionista de melodies populars originals. A mesura que la seva reputació creixia, va conèixer moltes de les figures significatives de la música europea, i va establir importants amistats amb Frederick Delius i Edvard Grieg. Es va convertir en un campió de la música i la cultura nòrdica, el seu entusiasme pel qual expressava sovint en cartes privades, de vegades en termes cruament racials o antisemites.
El 1914, Grainger es va traslladar als Estats Units, on va viure la resta de la seva vida, tot i que va viatjar molt per Europa i Austràlia. Va servir breument com a bandman a l'exèrcit dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial fins al 1917-1918, i va prendre la ciutadania nord-americana el 1918. Després del suïcidi de la seva mare el 1922, es va implicar cada vegada més en el treball educatiu. També va experimentar amb màquines de música, que esperava que substituïssin la interpretació humana. A la dècada de 1930 va establir el Museu Grainger a Melbourne, el seu lloc de naixement, com a monument a la seva vida i obres, i com a futur arxiu de recerca. A mesura que es va anar fer gran, va continuar donant concerts i revisant i reordenant les seves pròpies composicions, mentre escrivia poca música nova. Després de la Segona Guerra Mundial, la malaltia va reduir el seu nivell d'activitat. Considerava la seva carrera un fracàs. Va donar el seu últim concert l'any 1960, menys d'un any abans de la seva mort.
Joventut Antecedents familiars Grainger va néixer a Brighton, al sud-est de Melbourne. El seu pare, John Grainger, un arquitecte d'origen anglès que havia emigrat a Austràlia el 1877, va guanyar el reconeixement pel seu disseny del Princes Bridge a través del riu Yarra a Melbourne;Dreyfus, Kay (2006). "Grainger, George Percy (1882–1961)". Australian Dictionary of Biography online. La seva mare Rose Annie Aldridge era filla de l'hoteler d'Adelaida George, Aldridge.Bird, p. 2–6
John Grainger era un artista consumat, amb amplis interessos culturals i un ampli cercle d'amics.Simon, p. 2–3 Entre aquests incloïa David Mitchell, la filla del qual Helen va guanyar més tard fama mundial com a soprano d'òpera sota el nom de Nellie Melba. Les afirmacions de John d'haver-la "descobert" són infundades, encara que va poder haver-li ofert ànims.Bird, p. 9 John era un gran bevedor i un promiscu sexual, segons va saber Rose després del matrimoni, havia engendrat un fill a Anglaterra abans de venir a Austràlia. La seva promiscuïtat va posar profundes tensions a la relació. Rose va descobrir poc després del naixement del seu fill, Percy que havia contret una forma de sífilis del seu marit.Simon, p. 2–3 Malgrat això, els Grainger es van mantenir junts fins al 1890, quan John va anar a Anglaterra per rebre tractament mèdic. Després del seu retorn a Austràlia, van viure separats. Rose es va fer càrrec de la feina de criar Percy,Bird, p. 14–15 mentre John va seguir la seva carrera com a arquitecte en cap del Departament de Obres Públiques d'Austràlia Occidental. Va tenir una feina privada, dissenyant la casa de Nellie Melba, Coombe Cottage, a Coldstream.Dreyfus, Kay (2006). "Grainger, George Percy (1882–1961)". Australian Dictionary of Biography online.
Infància miniatura|180px|Una litografia de 1880 del Royal Exhibition Building, Melbourne, lloc dels primers concerts de Percy Grainger, octubre de 1894 Excepte durant tres mesos d'escolarització formal quan tenia 12 anys, durant els quals va ser assetjat i ridiculitzat pels seus companys de classe, Percy va ser educat a casa.Simon, p. 2–3 La seva mare Rose, una autodidacta amb una presència dominant, va supervisar els seus estudis de música i literatura i va contractar altres tutors d'idiomes, art i teatre. Des de les seves primeres lliçons, Percy va desenvolupar una fascinació de tota la vida per la cultura nòrdica; escrivint al final de la vida, va dir que la saga islandesa de Grettir the Strong era "la influència artística més forta en la meva vida".Bird, p. 11Gillies, Malcolm (2004). "Grainger, Percy Aldridge". Oxford Dictionary of National Biography online. (subscription required)Gillies, Malcolm; Pear, David (2007). "Grainger, (George) Percy (Aldridge)". Oxford Music Online. (subscription required) A més de mostrar talents musicals precoços, va mostrar considerables dots primerencs com a artista, fins al punt que els seus tutors pensaven que el seu futur podria residir en l'art més que en la música.Bird, p. 13 Als 10 anys va començar a estudiar piano amb Louis Pabst, un alemany nascut a Kaliningrad i graduat al Conservatori de Moscou, llavors el principal professor de piano de Melbourne. La primera composició coneguda de Grainger, "A Birthday Gift to Mother", data de 1893.Dreyfus, Kay (2006). "Grainger, George Percy (1882–1961)". Australian Dictionary of Biography online. Pabst va organitzar les primeres aparicions en concert públic de Grainger, al "Masonic Hall" de Melbourne el juliol i setembre de 1894. L'infant va interpretar obres de Bach, Beethoven, Schumann i Scarlatti, i va rebre un càlid compliment a la premsa de Melbourne.Bird, p. 20–22
Després que Pabst tornés a Europa a la tardor de 1894, la nova tutora de piano de Grainger, Adelaide Burkitt, va organitzar les seves aparicions en una sèrie de concerts l'octubre de 1894 al "Royal Exhibition Building" de Melbourne. La mida d'aquest enorme local va horroritzar el jove pianista; no obstant això, la seva actuació va fer les delícies dels crítics de Melbourne, que el van batejar com "el fenomen dels cabells de lli que tocava com un mestre".Bird, p. 23 Aquesta aclamació pública va ajudar a Rose a decidir que el seu fill hauria de continuar els seus estudis al Conservatori Hoch de Frankfurt, Alemanya, una institució recomanada per William Laver, cap d'estudis de piano del Conservatori de música de Melbourne. L'assistència financera es va aconseguir mitjançant un concert benèfic de recaptació de fons a Melbourne i un recital final a Adelaide, després del qual mare i fill van marxar d'Austràlia cap a Europa el 29 de maig de 1895.Bird, p. 24–25 Encara que Grainger mai va tornar permanentment a Austràlia, va mantenir considerables sentiments patriòtics per la seva terra natal,Scott, p. 51–54 i estava orgullós de la seva herència australiana.Dreyfus, Kay (2006). "Grainger, George Percy (1882–1961)". Australian Dictionary of Biography online.
Frankfurt A Frankfurt, Rose es va establir com a professora d'anglès; els seus ingressos es van complementar amb les contribucions de John Grainger, que s'havia establert a Perth. La reputació del Conservatori Hoch per a l'ensenyament del piano s'havia vist millorada pel mandat, fins al 1892, de Clara Schumann com a cap d'estudis de piano. El tutor de piano de Grainger va ser James Kwast, que va desenvolupar les habilitats del seu jove alumne fins al punt que, en un any, Grainger va ser elogiat com un prodigi.Bird, p. 26–29 Grainger va tenir relacions difícils amb el seu professor de composició original, Iwan Knorr;Simon, p. 2–3 es va retirar de les classes de Knorr per estudiar composició en privat amb Karl Klimsch, un compositor aficionat i entusiasta de la música popular, a qui més tard honoraria com "el meu únic professor de composició".Dreyfus, Kay (2006). "Grainger, George Percy (1882–1961)". Australian Dictionary of Biography online.
Juntament amb un grup d'estudiants britànics una mica més grans (Roger Quilter, Balfour Gardiner, Cyril Scott i Norman O'Neill, tots els quals es van convertir en amics seus), Grainger va ajudar a formar el Grup de Frankfurt. El seu objectiu a llarg termini era rescatar la música britànica i escandinava del que consideraven les influències negatives de la música centreeuropea.Simon, p. 2–3 Encoratjat per Klimsch, Grainger es va allunyar de compondre pastitxes clàssics que recordaven a Händel, Haydn i Mozart,Bird, p. 35 i va desenvolupar un estil compositiu personal, l'originalitat i maduresa del qual ràpidament va impressionar i sorprendre els seus amics.Scott, p. 51–54 En aquest moment Grainger va descobrir la poesia de Rudyard Kipling i va començar a posar-la en música; segons Scott, "Cap poeta i compositor les ha captat tan adequadament des de Heine i Schumann".Scott, p. 51–54
Després d'acompanyar el seu fill en una llarga gira europea l'estiu de 1900, Rose, la salut de la qual havia estat dolenta durant un temps, va patir un col·lapse nerviós i ja no va poder treballar.Bird, p. 39–41 Per reemplaçar els ingressos perduts, Grainger va començar a donar classes de piano i actuacions públiques; el seu primer recital en solitari va ser a Frankfurt el 6 de desembre de 1900.Dreyfus, Kay (2006). "Grainger, George Percy (1882–1961)". Australian Dictionary of Biography online. Mentrestant, va continuar els seus estudis amb Kwast i va augmentar el seu repertori fins que va estar segur que podria mantenir-se a si mateix i a la seva mare, com a concertista de pianista. Després d'haver escollit Londres com a futura base, el maig de 1901 Grainger va abandonar els seus estudis. Amb Rose, va marxar de Frankfurt cap al Regne Unit.Bird, p. 39–41
Abans de marxar de Frankfurt, Grainger s'havia enamorat de la filla de Kwast, Mimi.Bird, p. 39–41 En un assaig autobiogràfic datat el 1947, diu que "ja estava boig pel sexe" en aquell moment, quan tenia 19 anys.Bird, p. 42–43 John Bird, el biògraf de Grainger, registra que durant els seus anys de Frankfurt, Grainger va començar a desenvolupar apetits sexuals que eren "marcadament anormals"; als 16 anys havia començat a experimentar en flagel·lació i altres pràctiques sadomasoquistes, que va continuar perseguint durant la major part de la seva vida adulta. Bird conjectura que la fascinació de Grainger pels temes del càstig i el dolor derivava de la dura disciplina a la qual Rose l'havia sotmès quan era nen.Bird, p. 42–43
Anys de Londres Pianista de concert miniatura|180px|Grainger el 1903, fotografiat per Adolph de Meyer A Londres, l'encant, la bona aparença i el talent de Grainger (amb una mica d'ajuda de la comunitat australiana local) van assegurar que ràpidament fos acceptat com a pianista per mecenes rics. Aviat va actuar en concerts a cases particulars. El crític del Times va informar després d'una d'aquestes aparicions que la interpretació de Grainger "va revelar una intel·ligència rara i una bona visió artística".Bird, p. 63–65 El 1902 va ser presentat per la socialité Lillith Lowrey a la reina Alexandra, que després va assistir amb freqüència als seus recitals a Londres.Bird, p. 66 and 73 Lowrey, 20 anys més gran de Grainger, va canviar el patrocini i els contactes per favors sexuals; va qualificar la relació de "feina d'amor".Gillies, Malcolm (2004). "Grainger, Percy Aldridge". Oxford Dictionary of National Biography online. (subscription required) Va ser la primera dona amb qui va tenir relacions sexuals; més tard va escriure sobre aquesta trobada inicial que havia experimentat "una esllavissada aclaparadora" de sentiment, i que "pensava que estava a punt de morir. Si no recordo malament, només vaig experimentar por a la mort. No crec que hi hagi entrat cap alegria".Pear ("Grainger: The Formative Years"), p. 6