Antonio Bazzini (Brescia (Llombardia), 11 de març, 1818 – Milà (Llombardia), 10 de febrer, 1897), va ser un compositor i violinista italià.
Antonio Bazzini, va ser deixeble de Faustino Camisani. A partir de 1843, durant quatre anys, va estudiar a Leipzig, on va aprofundir en el coneixement de l'obra de Bach i Beethoven. En la primera part de la seva carrera es va dedicar principalment a l'activitat concertística, que el va portar a Alemanya, Dinamarca, França, Espanya i Polònia. A l'estranger va tenir l'oportunitat d'aprofundir en els seus coneixements de la música instrumental europea.
En tornar a Itàlia, es dedicà a la composició, aprofitant la seva experiència internacional i contribuint a impulsar el renaixement de la música instrumental a Itàlia. A partir de 1873 va ensenyar composició al conservatori de Milà, del qual va ser director el 1882. Entre els seus alumnes hi havia Giacomo Puccini i Alfredo Catalani. Autor d'una única òpera, Turanda, sobre el mateix tema musicat molts anys més tard per Busoni i Puccini, la seva activitat com a compositor es va orientar cap al repertori simfònic i de cambra, instrumental i vocal. Al seu instrument va dedicar quatre concerts i nombroses peces virtuoses.
De jove va ser animat per Paganini (que va influir en el seu estil), més tard va ser elogiat per Schumann i Mendelssohn.
Composicions (llista parcial) Turanda, òpera extreta de Turandot de Carlo Gozzi (Milà, llibret d'Antonio Gazzoletti, Teatro alla Scala, 13 de gener 1867) Saul, obertura (1867) La Ronde des lutins (La Ridda dei folletti), scherzo fantastic per a violí, amb acompanyament de piano, op. 25 Concert per a violí i orquestra n.4, en la menor, op. 38 Concert per a violí i orquestra n.5 Militare, op. 42 Tre morceaux en forme de sonate per a violí i piano, op. 44 Sonata per violí i piano en mi menor op. 55 Re Lear, obertura op. 68 (1871) Quartetto per arcs n. 1 en do major (1864) Quartetto per arcs n. 2 en re menor op. 75 Quartetto per arcs n. 3 en mi bemoll major op. 76 Francesca da Rimini, poema simfònic en mi menor op. 77 (1879 - segona versió 1885) Quartetto per arcs n. 4 en sol major op. 79 Quartetto per arcs n. 5 en fa menor op. 80 Quartetto per arcs n. 6 en fa major Scherzo variato per violí i orquestra d'arcs del seu tema Invitació a la dansa de Carl Maria von Weber Sinfonia in Fa maggiore (ed. crítica de Marino Pessina; estrenada pòstumament el 3 de desembre de 2012 al "Teatro Grande" de Brescia)
Bibliografia Claudio Sartori, L'Avventura del Violino. L'Italia musicale dell'Ottocento nella biografia e nei carteggi di Antonio Bazzini, Torino, ERI, 1978 Carlo Parmentola, voce Bazzini Antonio, A Dizionario Enciclopedico Universale della Musica e dei Musicisti (diretto da Alberto Basso), Utet, Torino, Le Biografie, Vol. I, 1985, p. 361
Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Morts a Milà Categoria:Compositors llombards Categoria:Músics brescians Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX