Bonestarre és un poble al Vallat d'Estaon. Des de l'any 1972 pertany al terme municipal de Vall Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà.
Està situat a 1.078,4 metres d'altitud, a prop i al sud-est d'Anàs, de la parròquia del qual depenia, al sud-sud-est d'Estaon i al nord-nord-oest de Surri i de Ribera de Cardós. És troba enlairat a l'esquerra del riu d'Estaon, just al damunt i al nord-est d'on el Riu d'Anàs s'uneix al d'Estaon.
La família pallaresa Amill es originària de Bonestarre i dona nom a molts indrets dels entorns, com la mola d'Amill, la serradora d'Amill o la capella de la Mare del Deu del Roser de casa Amill
Bonestarre disposa de l'església de Santa Maria, la capella de la Mare de Déu del Roser de Casa Amill, i les esglésies romàniques de Sant Feliu ubicada al sud i de Santa Maria de la Llata, ubicada al nord, que avui estan en ruïnes i que depenien eclesiàsticament de la sufragània de Sant Romà d'Anàs.
Etimologia Segons Joan Coromines,Coromines 1995. Bonestarre és un més dels molts topònims d'influència iberobasca existents en el Pallars i en tot el Pirineu. En aquest cas hi ha també en joc una arrel llatina, compost de les arrels de ben (bé) i estar (mateix significat), basquitzat en -arre com altres topònims de la zona: Escalarre, Ginestarre, etcètera. Benestar seria, així doncs, la interpretació del nom d'aquest poble.
Geografia Les cases del pobleMontaña 2004.
Casa Amill Casa Baltasar Casa Castellar
Casa Gavatxet Casa Micàs
Casa Mostatxo Casa Poblador
Casa Quim La Rectoria
Casa Santet Casa Xicot
Topònims Llista de topònims de Bonestarre
Pui de Bellero Les Feixes de Pui Bellero El Coscolledo L'Alsinar El Camp de Joanet
El Camp de Pubill Puialtos Les Vinyes Les Feixes La Trilla
La Ginebreda La Serra Milleres La Plana de Santet Les Lleres
El Camp de les Fonades La Terra Noguers La Terra Felip El Camp dels Tarters Les Rives
Les Collades Els Cortalons El Camp de Castellar Roc de Farradal La Font de Farradal
Entorn Bordes. Com passa en la resta dels pobles del l'Alt Pirineu, l'escassetat de sòl conreable en els fons de les valls, on estaven ubicats els nuclis d'habitatge permanent, obligava a buscar pastures en llocs més alts, on es construïen bordes, per al bestiar, acompanyats d'una petita construcció per al pastor anomenada cabana de pastor. En el cas de Bonestarre s'ubicaven en el conjunt de bordes anomenades Perafita, ubicades al voltant del riu d'Estaon, igual que les de Nibros i Clavillats. La zona de pasturatge per al bestiar era la serra d'Estovarres i la Serra de Campirme, on s'hi troba ubicat l'estany de Soliguera (2.213 m) i l'estany Gran de Campirme (2.339 m).
Parc Natural de l'Alt Pirineu. Des de l'any 2003, el terme de Bonestarre configura part del Parc Natural de l'Alt Pirineu, que juntament amb el Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises, el Parc Natural Comunal de Comapedrosa i el Parc Natural de la Vall Sorteny, formen el Parc Pirinenec de les Tres Nacions , amb més de 428.700 hectàrees protegides format per 158 municipis, 15 de catalans, dos d'andorrans i 141 de francesos. Aquesta zona de protecció natural coincideix amb la zona d'habitat natural de l'os bru del Pirineu.
Història Edat moderna En el fogatge del 1553, Anas y Bonestarre, conjuntament, declaren 1 foc eclesiàstic i 9 de laics,Mossèn Bernat Gaspar, rector; Ramon de Paulet, Joan Baró, Pere Moga, Bertran Castellar, Jaume de Bringueret, Joan Aver, Berenguer Castellar, Esteve Amill i Jaume Amill. Iglésias 1981, p. 76. uns 75 habitants.
Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...Madoz 1845. a Bonastarre. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un pla inclinat envoltat d'altes muntanyes; la combaten principalment els vents del nord i del sud, i té un clima fred, però bastant saludable. Tenia en aquell moment 8 cases i l'església parroquial de Nostra Senyora del Roser, annexa de la parroquial d'Anàs. El territori és en part pla, però amb molta muntanya, escabrós i de mala qualitat. S'hi produïa blat, sègol, patates, poca fruita i hortalisses, a més de pastures de tota mena i molta herba. S'hi criava tota mena de bestiar. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 50 ànimes (habitants).
Fills il·lustres de Bonestarre miniatura|Regiment de Fusellers de Muntanya recreats pels Miquelets de Catalunya a Bonestarre Entre els fills de Bonestarre que han arribat a una certa notabilitat es troben els següents:
Ermengol Amill i Moliner, nat a Casa Amill de Bonestarre, l'any 1665. A partir del 1705 inicià la carrera militar, que mantingué fins al final dels seus dies, ja exiliat de primer a Àustria i Hongria, i posteriorment al regle de Nàpols, on morí el 4 de setembre de 1732. L'any 1730 va ser nomenat governador del castell de Crotona al Regne de Nàpols. En la Guerra de Successió Espanyola, fou coronel d'un regiment de fusellers de muntanya voluntaris, popularment anomenats miquelets, batejat després com a Regiment de Fusellers Voluntaris Sant Raimon de Penyafort (o Sant Ramon). La seva valentia i heroïcitat es mítica, havent estat recuperada i recreada en la novel·la "Lliures o Morts", escrita per l'historiador Jaume Clotet Planas i el periodista David de Montserrat Nono,
Llocs d'interès Històric Santa Maria de Bonestarre Sant Feliu de Bonestarre Mare de Déu de la Llata Mare de Déu del Roser de Casa Amill Casa Amill L'alzina de Farriol
Paisatgistic El Mirador de Pui de Bellero
Serveis La Font
Festivitats Festes majors 22 de gener: Sant Vicenç d'Osca. Tercer diumenge d'octubre: Mare de Déu del Roser.
Comunicacions Per carretera Per accedir a Bonestarre cal anar en direcció Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà i agafar la carretera comarcal C-13 fins a arribar a Llavorsí, des d'on s'ha de agafar la carretera local L-504 en direcció Ribera de Cardós, des d'on surt la carretera en direcció a Bonestarre i la resta de pobles del Vallat.
Vegeu també Noguera d'Estaon Vallat d'Estaon Pui Tavaca. Lo Calbo Campirme. Serra de Campirme Santa Maria de Bonestarre Santa Maria de la Llata Mare de Déu del Roser de Casa Amill Sant Feliu de Bonestarre
Referències
Bibliografia
Edició facsímil:
Enllaços externs
Com accedir-hi Pàgina web de l'Ajuntament Pàgina web del Parc Natural de l'Alt Pirineu Mapa guia del Parc Natural de l'Alt Pirineu en aquesta zona.
Categoria:Antics municipis del Pallars Sobirà Categoria:Entitats de població de l'antic municipi d'Estaon Categoria:Vall de Cardós