Sempre ens quedarà demà (títol original en italià C’è ancora domani, literalment «Encara hi ha demà») és una pel·lícula italiana de 2023, escrita, dirigida i protagonitzada per Paola Cortellesi, que debuta amb aquest film en la direcció. L’obra ha estat subtitulada al català.

La pel·lícula es va presentar a la 18a edició de la Festa del Cinema de Roma, on va competir en la secció Progressive Cinema – Visioni per il mondo di domani («Cinema progressiu – Visions per al món de demà»). En aquest marc, va rebre dos guardons destacats: el Premi Especial del Jurat i una menció especial a la millor òpera prima. Posteriorment, va obtenir el premi a la Pel·lícula de l’Any als Nastri d’Argento de 2024.

Sempre ens quedarà demà va esdevenir un notable èxit de taquilla a Itàlia i va ser àmpliament valorada, tant per la crítica italiana com per la internacional, especialment per la direcció, les interpretacions del repartiment i el tractament de temes com la cultura patriarcal, la violència de gènere i els drets de les dones. El film ha estat reconegut com una de les millors pel·lícules de l’any 2023.

Argument Roma, maig de 1946. La ciutat, com la resta d’Itàlia, es troba profundament marcada per la pobresa i la devastació bèl·lica causada per la Segona Guerra Mundial. Les forces aliades ocupen els carrers, mentre el desig de canvi és palpable davant la imminència del referèndum institucional sobre la República i l’elecció de l’Assemblea Constituent, previstos per als dies 2 i 3 de juny.

Delia està casada amb Ivano, un home violent que la colpeja, l’assetja i l’humilia constantment, amb qui té tres fills. La seva filla gran, Marcella, a punt de comprometre’s, menysprea la mare per la passivitat amb què suporta els abusos matrimonials. La rutina quotidiana de Delia es reparteix entre les tasques domèstiques i diversos treballs mal remunerats, com ara cosir, apedaçar roba interior, fer feines de servei domèstic, administrar injeccions a domicili o reparar paraigües. Les seves úniques fonts de consol són l’amistat amb la Marisa, una verdulaire enginyosa i optimista, i el record d’en Nino, un antic amor. Nino, mecànic i expartisà, li proposa fugir plegats a la Llombardia a la recerca de millors oportunitats de vida i de feina.

Un dia, Delia retorna una fotografia familiar a William, un soldat afroamericà, que li ho agraeix oferint-li una barra de xocolata. Després de diverses trobades, William s’ofereix a ajudar-la en adonar-se dels hematomes que presenta al cos. Paral·lelament, Delia rep una carta de contingut desconegut que, tot i pensar inicialment a rebutjar, decideix conservar. Mentrestant, Marcella prepara les noces amb Giulio, el fill d’una família benestant i propietària d’un bar del barri. Ivano dona suport a aquest matrimoni, atès que n’intueix els possibles beneficis econòmics. Tanmateix, en presenciar una escena en què Giulio amenaça Marcella, Delia comprèn que la seva filla podria veure’s atrapada en una relació similar a la seva, marcada per la violència i la humiliació. Amb l’ajuda de William, aconsegueix frustrar els plans matrimonials.

Tot i haver decidit fugir amb Nino el 2 de juny, Delia es veu obligada a ajornar els seus plans quan el seu sogre mor sobtadament aquell mateix matí. Malgrat intentar ocultar la notícia, queda atrapada en la vetlla i forçada a romandre a casa. L’endemà, abans de marxar, deixa els diners que havia estalviat a Marcella perquè pugui continuar els estudis i es disposa finalment a dur a terme allò que havia planejat: acudir d’amagat a votar al referèndum sobre la República i a l’elecció de l’Assemblea Constituent, en la seva primera experiència de vot, com la de tantes altres dones italianes. En perdre accidentalment la targeta electoral a casa —que primer troba Ivano i després Marcella—, Delia és perseguida per tots dos; finalment, serà Marcella qui li retornarà el document a temps perquè pugui emetre el seu vot. En veure Ivano apropar-se ràpidament cap a ella, Delia pensa a fugir corrents, però en l’últim moment s’atura i li planta cara, imitada per les altres dones presents. Sorprès per aquesta reacció col·lectiva, Ivano se’n va.

Repartiment Paola Cortellesi com Delia, protagonista de la pel·lícula Valerio Mastandrea com Ivano Santucci, marit de Delia Romana Maggiora Vergano com Marcella Santucci, filla major del matrimoni Emanuela Fanelli com Marisa, verdulera i amiga de Delia Giorgio Colangeli com a Sor Ottorino Santucci, l'ancià sogre de Delia que viu a la casa de la parella Vinicio Marchioni com Nino Gabriele Paolocà com Peppe Francesco Centorame com Giulio Moretti Lele Vannoli com Alvaro Paola Tiziana Cruciani com Sora Franca Yonv Joseph com William, un soldat estatunidenc que ajuda a Delia Alessia Barela com Orietta Federico Tocci com Mario Moretti Priscilla Micol Marí com Sora Giovanna Maria Chiara Orti com Sora Rosa Silvia Salvatori com Sora Elvira Mattia Baldo com Sergio Gianmarco Filippini com Franchino

Banda sonora La banda sonora va ser realitzada per Lele Marchitelli, i alterna composicions originals amb cançons ja existents.

Cançons que componen la banda sonora Aprite le finestre (Fiorella Bini) Calvin (Jon Spencer Blues Explosion) M'innamoro davvero (Fabio Concato) Irrequietezza (Lele Marchitelli) La lettera (Lele Marchitelli) Nessuno (Musica Nua) Perdoniamoci (Achille Togliani) Nella città (Lele Marchitelli) La sera dei miracoli (Lucio Dalla) Ansia e dolore (Lele Marchitelli) C'è ancora domani (Lele Marchitelli) B.O.B. (Bombs Over Baghdad) (OutKast) A bocca chiusa (Daniele Silvestri) The little things (The Big Gigantic amb Angela McCluskey) Swinging on the right side (Lorenzo Maffia i Alessandro La Corte) Tu sei il mio grande amor (Lorenzo Maffia, Alessandro La Corte i Enrico Rispoli)

Llançament S'ha estrenat com a pel·lícula d'obertura del Festival de Cinema de Roma de 2023, i després ha estat llançada als cinemes italians el 26 d'octubre de 2023; el 31 de març de 2024 la pel·lícula s'ha estrenat en Netflix i Now a Itàlia. A nivell internacional els drets han estat comprats per distribudores de 18 paises, i ha tingut diverses dates d'estrena en els diferents estats al llarg de 2024. +EstatData d'estrena18 d'octubre de 2023Debut mundial a la 18a edició de la Festa del Cinema di Roma26 d'octubre de 2023Data d'estrena a les sales de cinema.26 d'octubre de 2023 13 de març de 2024 4 d'abril de 2024 29 de gener de 2024Presentació preliminar al Festival de Cinema de Göteborg1 de març de 202413 de març de 202413 de març de 202415 de març de 2024Estrena limitada21 de març de 20244 d'abril de 202411 d'abril de 202426 d'abril de 20249 de maig de 202424 de maig de 202428 de novembre de 202425 de desembre de 2024

Premis i nominacions Premis 47a edició del Festival del Cinema de Göteborg Premio Drac a la millor pel·lícula internacional 79a edició dels Nastri d'argento Nastro d'argento a la millor pel·lícula 18a edició de la Festa del Cinema di Roma Progressive Cinema – Visioni per il mondo di domani Migliore Opera Prima BNL - BNP Paribas Premi del públic 69a edició dels Premis David di DonatelloAmb 19 nominacions, va aconseguir el rècord històric d'una pel·lícula amb un director debut Premi David dels Espectadors Premi David Jove David di Donatello a la millor directora novella: Paola Cortellesi David di Donatello a la millor actriu protagonista: Paola Cortellesi David di Donatello a la millor actriu no protagonista: Emanuela Fanelli David di Donatello al millor guió original: Furio Andreotti, Giulia Calenda e Paola Cortellesi

Nominacions 38a edició del Ciak d'oro Ciak d'oro al millor actor protagonista: Valerio Mastrandrea Ciak d'oro a la revelació de l'any: Romana Maggiora Vergano Ciak d'oro a la millor banda sonora: Lele Martinelli 69a edició dels Premis David di Donatello David di Donatello a la millor pel·lícula David di Donatello al millor actor protagonista: Valerio Mastandrea David di Donatello a la millor actriu no protagonista: Romana Maggiora Vergano David di Donatello al millor actor no protagonista: Giorgio Colangeli David di Donatello al millor actor no protagonista: Vinicio Marchioni David di Donatello al millor productor: Mario Gianani e Lorenzo Gamgarossa (Wildside) David di Donatello a la millor fotografia: Davide Leone David di Donatello al millor músic: Lele Marchitelli David di Donatello a la millor escenografia: Paola Comencini e Fiorella Cicolini David di Donatello al millor vestuari: Alberto Moretti David di Donatello al millor maquillatge: Ermanno Spera David di Donatello a la millor perruqueria: Teresa Di Serio David di Donatello al millor muntatge: Valentina Mariani David di Donatello al millor so: Filippo Porcari, Alessandro Feletti, Luca Anzellotti e Paolo Segat

Vegeu també Violència domèstica Referèndum d'Itàlia de 1946 Feminisme Segona Guerra Mundial Cinema italià

Notes

Referències

Enllaços externs

Categoria:Pel·lícules ambientades a Roma Categoria:Pel·lícules en blanc i negre Categoria:Pel·lícules feministes Categoria:Pel·lícules de comèdia dramàtica Categoria:Pel·lícules rodades a Roma

Categoria:Pel·lícules d'Itàlia Categoria:Pel·lícules històriques Categoria:Pel·lícules del 2023 subtitulades al català