James Francis Dorsey (Shenandoah, Pennsilvània, Estats Units, 29 de febrer, 1904 - Nova York, 12 de juny, 1957) va ser un clarinetista, saxofonista, compositor i líder de big band nord-americà. Va gravar i va compondre els estàndards de jazz i pop "I'm Glad There Is You (In This World of Ordinary People)" i "It's The Dreamer In Me". Els seus altres enregistraments importants van ser "Tailspin", "John Silver", "So Many Times", "Amapola", "Brazil (Aquarela do Brasil)", "Pennies from Heaven" amb Bing Crosby, Louis Armstrong i Frances Langford. "Grand Central Getaway" i "So Rare". El 1927 va tocar el clarinet amb els estàndards de jazz fonamentals "Singin' the Blues" i l'enregistrament original de 1930 de "Georgia on My Mind", que van ser introduïts al Saló de la Fama dels Grammy.
Anys de joventut Jimmy Dorsey va néixer a el primer fill de Theresa Langton Dorsey i Thomas Francis Dorsey."Pennsylvania Center for the Book". Pabook.libraries.psu.edu. Retrieved February 4, 2020. El seu pare, Thomas, era inicialment un miner de carbó, però després es convertiria en professor de música i director de banda de música. Tant Jimmy com el seu germà petit, Tommy Dorsey, van ser musicalment actius durant la seva infància i als set anys, Jimmy ja estava tocant amb la banda del seu pare."Pennsylvania Center for the Book". Pabook.libraries.psu.edu. Retrieved February 4, 2020. Va fer la seva primera aparició pública als 9 anys mentre tocava la trompeta amb King Trumpeters de J. Carson McGee a Nova York el 1913.Ruhlmann, William; Eder, Bruce. "Jimmy Dorsey: Biography". Allmusic. Retrieved May 20, 2011. Va canviar al saxo alt el 1915, i després va aprendre clarinet. Jimmy Dorsey tocava amb un clarinet equipat amb el sistema Albert de digitació, a diferència del sistema Boehm més comú utilitzat per la majoria dels seus contemporanis, inclosos Benny Goodman i Artie Shaw.Walker, Leo. The Big Band Almanac (revised edition). New York: Da Capo, 1989.
Amb el seu germà Tommy tocant el trombó, van formar Dorsey's Novelty Six, més tard anomenat Dorsey's Wild Canaries, una de les primeres bandes a emetre jazz. El 1924 es va unir als California Ramblers (que tenien la seu a la ciutat de Nova York). Va fer molts treballs de gravació i ràdio autònom durant la dècada de 1920."Jimmy Dorsey". IMDb.com. Retrieved October 13, 2019. Els germans també van aparèixer com a músics de sessió en molts enregistraments de jazz. Es va unir a la banda de Ted Lewis el 1930, amb qui va fer una gira per Europa.Walker, Leo. The Big Band Almanac (revised edition). New York: Da Capo, 1989. El mateix any, va tocar el clarinet a l'emblemàtic estàndard de jazz "Georgia on My Mind" el 1930 amb "Hoagy Carmichael and His Orchestra", que comptava amb Bix Beiderbecke a la corneta.Gioia, Ted (September 27, 2012). The jazz standards : a guide to the repertoire. Oxford. ISBN 978-0-19-993739-4. OCLC 75713434 Dorsey es va casar amb Jane Porter el 1928 i van tenir una filla, Julia. Jane Porter i Dorsey es van divorciar el 1949."Corpus Christi Caller-Times". February 20, 1962. Retrieved February 4, 2020
Carrera Durant els seus primers dies com a músic, Jimmy Dorsey va actuar amb diversos conjunts i artistes, inclosos els "Scranton Sirens", "The California Ramblers", Red Nichols, Jean Goldkette, Frankie Trumbauer, Ben Pollack i Paul Whiteman. Va tocar el sol de clarinet a l'icònic estàndard de jazz de 1927 "Singin' the Blues", amb la Frankie Trumbauer Orchestra amb Bix Beiderbecke (que, mig segle després, seria inclosa al Saló de la Fama dels Grammy).Grammy Hall of Fame Database Archived January 22, 2011, at the Wayback Machine. Després de tornar als Estats Units de la seva gira europea, va treballar breument amb Rudy Vallee, i amb diversos líders de la banda; i de la mateixa manera amb el seu germà Tommy, inclòs la creació de la seva famosa banda homònima.Ruhlmann, William; Eder, Bruce. "Jimmy Dorsey: Biography". Allmusic. Retrieved May 20, 2011. Va aparèixer en almenys setanta-cinc emissions de ràdio, moltes d'elles amb el seu germà. Va ser membre de l'orquestra de Nathaniel Shilkret, en programes com (a partir de 1937) "The Music That Satisfies" (també conegut com a "Chesterfield Quarter Hour"). Glenn Miller va organitzar i tocar el trombó en diverses sessions inicials que ell i el seu germà Tommy van fer junts per a "OKeh Records", incloses "The Spell of the Blues", "Let's Do It" i "My Kinda Love", totes amb Bing Crosby a la veu."a cordial welcome to jazzsight". Jazzsight.com. Retrieved February 4, 2020.
El 1927, els germans van crear la "Dorsey Brothers Orchestra" i van signar amb "Okeh Records". Durant algunes de les seves sessions, Glenn Miller s'uniria a ells com a trombonista, arranjador i compositor; component Annie's Cousin Fanny","Tuxedo Junction Tommy Dorsey". George Spink. 2009. Archived from the original on March 18, 2010. "Tomorrow's Another Day", "Harlem Chapel Chimes" i "Dese Dem Dose"."a cordial welcome to jazzsight". Jazzsight.com. Retrieved February 4, 2020. La seva primera cançó a les llistes va ser "Coquette", composta pels germans amb la veu de Bill Dutton. al juny de 1928. La seva cançó, "Let's Do It (Let's Fall in Love)" amb veu de Bing Crosby, va ser la primera a assolir les deu primeres llistes."Pennsylvania Center for the Book". Pabook.libraries.psu.edu. Retrieved February 4, 2020. Malgrat el seu èxit, els germans sovint estaven en desacord sobre la gestió de la llista. La banda i el seu conflicte arribarien a un punt culminant el maig de 1935 quan, després d'un desacord a l'escenari, Tommy va sortir d'una tempesta. El setembre de 1935, la banda dels "Dorsey Brothers" es va convertir en "Jimmy Dorsey and His Orchestra", i va signar amb Decca Records. El desembre de 1935 la primera cançó de Dorsey amb la banda, "You Let me Down", arribaria a les llistes de vendes. Els dos anys següents, Jimmy Dorsey i la seva orquestra acompanyarien el programa de ràdio Kraft Music Hall de Bing Crosby. La banda va participar en 73 programes, des de desembre de 1935 fins a juliol de 1937; també van donar suport a Crosby en els seus enregistraments comercials durant aquest temps. El 1936, Bing Crosby va llançar el senzill "Pennies from Heaven" gravat amb la "Jimmy Dorsey Orchestra" a Decca Records. La primera banda es considerava més orientada al jazz que la del seu germà i, com a resposta, la banda va gravar clàssics del swing instrumental: Dorsey Stomp, Tap Dancer's Nightmare, Parade of the Milk Bottle Caps, John Silver i Dusk i van incloure músics com Bobby Byrne, Ray McKinley, Donald Matteson i Skeets Herfurt juntament amb els vocalistes Bob Eberly i Kay Weber.Walker, Leo. The Big Band Almanac (revised edition). New York: Da Capo, 1989.
Dorsey va deixar Crosby el 1937, per concentrar-se en la seva pròpia carrera,Giddins, Gary (2001). Bing Crosby – A Pocketful of Dreams. New York: Little, Brown & Company. p. 424–425. ISBN 0-316-88188-0. i li va anar bé comercialment, encara que va ser eclipsat per Benny Goodman, la gran banda del qual havia "aconseguit el protagonisme" a mitjans dels anys trenta. El vocalista principal de Dorsey va ser Bob Eberly, considerat com el millor en el negoci de la música, i el 1939, Helen O'Connell es va unir a la banda,Gilliland, John (1994). Pop Chronicles the 40s: The Lively Story of Pop Music in the 40s (audiobook). ISBN 978-1-55935-147-8. OCLC 31611854. Tape 2, side A. i la idea de fer-los fer duets va resultar ser un gran èxit. Ella i Bob Eberly posseïen un encant de "nen i noia del costat" i la seva parella va produir diversos dels èxits més importants de la banda. Molts dels enregistraments d'Eberly-O'Connell es van organitzar en un inusual format "a-b-c" de 3 seccions. Segons els informes, aquest format va ser desenvolupat per la insistència d'un productor discogràfic (llavors anomenat executiu d'A&R) que volia incloure tant els cantants com la banda completa en una única gravació de 3 minuts a 78 rpm. Eberly va cantar el primer minut, normalment com una balada romàntica lenta, el minut següent va comptar amb la banda completa recolzant el saxo de Jimmy, i l'últim minut va ser cantat per O'Connell amb un estil més ràpid, de vegades amb lletres en espanyol.Walker, Leo. The Big Band Almanac (revised edition). New York: Da Capo, 1989. Gairebé tots els discos publicats entre 1939 i 1943 van ser èxits, però especialment les seves cançons estilitzades llatinoamericanes com "Amapola", "Maria Elena" i "Green Eyes", que van encapçalar les llistes el 1941.Pop chronicles., Gilliland, John., KSFO (Radio station : San Francisco, Calif.), Mind's Eye, 1994, ISBN 1-55935-147-0, OCLC 31611854, retrieved February 4, 2020 Van continuar cantant amb la seva banda per a futurs discos i aparicions cinematogràfiques. Kitty Kallen va cantar amb l'orquestra Jimmy Dorsey després de la marxa d'Helen O'Connell el 1942."Solid! Kitty Kallen". Parabrisas. n.d. Archived from the original on June 15, 2011 La primera esposa de Jerry Lewis, Patti Palmer (nom de naixement Esther Calonico) va ser cantant amb la seva orquestra durant menys d'un any, començant cap al 1944."Jerry Lewis". Jerrylewis.com. Archived from the original on March 5, 2016. Retrieved October 13, 2019. Malgrat els canvis de personal, Jimmy es va mantenir com un dels principals líders de la big band després de la Segona Guerra Mundial i fins a la dècada de 1950, sempre actualitzant el so de la seva banda, però el negoci de la big band començava a decaure. Dorsey va contractar el pianista i arranjador Joe Lipman el 1939 (que acabava de deixar Bunny Berigan); va contribuir molt al repertori de la banda un èxit de les gravacions durant els tres anys següents.
Jimmy i Tommy Dorsey es van reunir el 15 de març de 1945 per gravar un V-Disc al Liederkranz Hall de la ciutat de Nova York. Llançat al juny de 1945, el V-Disc 451 presentava "More Than You Know" amb el suport de "Brotherly Jump".Rust, Brian (2002). Jazz and Ragtime Records (1897–1942): L-Z, index. Mainspring Press. ISBN 978-0-9671819-2-9. Les cançons presentaven les orquestres combinades de Jimmy i Tommy Dorsey. El 1947, Jimmy va signar amb MGM Records i el mateix any, els germans deixarien de banda les seves tensions per filmar The Fabulous Dorseys. La pel·lícula va ser una mirada dins de la vida dels germans, des de la pràctica de nens fins a fer-la gran com a adults; els germans es van interpretar a ells mateixos a la pel·lícula. També va destacar les seves lluites liderant la "Dorsey Brothers Orchestra" i va mostrar com eren les seves vides a la carretera.Lester, James. (1994). Too marvelous for words : the life and genius of Art Tatum. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-508365-2. OCLC 28063559 Tot i que els germans es van reunir per a la pel·lícula, Jimmy va continuar liderant la seva pròpia banda fins a principis dels anys 50. El 1950, Jimmy es va traslladar a Columbia Records i el seu germà li va oferir un seient a l'Orquestra Tommy Dorsey."Pennsylvania Center for the Book". Pabook.libraries.psu.edu. Retrieved February 4, 2020.