Blanche d'Antigny (Martizay, Indre, 9 de maig de 1840 - París, 30 de juny de 1874) va ser una cantant, actriu i cortesana francesa la fama de la qual avui es basa principalment en el fet que va ser la model principal per a la protagonista de la novel·la Nana (1880), d'Émile Zola.
Vida Blanche d'Antigny va néixer com a Marie Ernestine Antigny. El seu pare, Jean Antigny, era el sagristà d'una església local i la seva mare, Eulalie Florine Guillemain, filla d'una familia de pagesos. Aviat quedà òrfena de pare i entrà a treballar com a cambrera a casa de la Marquesa de Gallifet, gràcies a la qual va ingressar en un internat religiós. Quan aquesta va morir, Blanche d'Antigny es va posar a treballar com a venedora en una boutique de moda, on conegué l'alta costura incipient. miniatura|La Madeleine penitent (1858) de Paul Baudry Als 14 anys va marxar a Bucarest amb un amant a qui després abandonaria. En retornar a París, va treballar al circ i en diverses sales, com el Bal Mabille. El ball la va portar al món del teatre i a la moda i esdevingué la model favorita de grans boutiques de roba, joies i perfums. També va posar per a Paul Baudry com a model de La Madeleine penitent, un quadre que es troba al Museu des Beaux-Arts de Nantes.
Es va convertir en la parella del cap de policia rus Mesentzov, que la va portar a Sant Petersburg fins que es va veure obligada a abandonar Rússia per ordre especial de la tsarina. sense marc|193x193pxQuan es va posar al cap convertir-se en una estrella a l'escenari d'opereta, va passar més o menys com Zola descriuria més tard a la novel·la Nana: va tenir un èxit immediat a l'escenari i va atreure molts amants rics. A partir de 1866 va actuar al Théâtre du Palais-Royal i al dels Folies-Dramatiques, on l'autor dramàtic Hervé la va presentar en els papers de Frédégonde, a Chilpéric (1868), i de Marguerite, a la seva obra mestra titulada Le petit Faust (1869), una paròdia tant de l'obra de Goethe com de l'òpera de Gounod. Entre 1870 i 1873 Blanche d'Antigny va interpretar els papers principals en molts dels èxits d'Hervé, Offenbach i els seus deixebles (Le tour du chien vert, L'œil crevé, La Vie parisienne, , etc.). Els seus amants la van inundar de regals i van gastar-hi enormes sumes de diners, però ella no va voler aferrar-se a res d'això. miniatura|172x172px|La tomba de Blanche d'Antigny Després de l'escàndol provocat per la ruïna econòmica d'un dels seus amants, va pensar que era millor marxar de París un temps. Va anar a Egipte, on va aparèixer en un escenari del Caire i va tenir un romanç amb el kediv Ismaïl Paixà. En va tornar infectada de febre tifoide i va morir, quan tot just tenia trenta-quatre anys. Blanche d'Antigny va ser enterrada al cementiri del Père Lachaise, a París.
L'aurèola com a diva i femme fatale que la va acompanyar en vida va quedar en la memòria, i va permetre que Émile Zola la prengués com a referent per convertir-la en la protagonista de Nana, una cocotte frívola –contraposada a les «exemplars» i «honorables» mares de família–, que és víctima dels seus orígens i de la depravació moral.
Referències
Vegeu també
Categoria:Cantants francesos Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Ballarins francesos Categoria:Persones de l'Indre Categoria:Morts per febre tifoide Categoria:Morts a París Categoria:Actors morts al segle XIX Categoria:Actors nascuts al segle XIX