va ser una activista antifranquista catalana.
Biografia El seu avi fou un migrant aragonès i el seu pare treballà com a fuster ebenista, però cap dels dos tenia militància política. La seva mare era originària de Cornudella de Montsant i treballava com a minyona a Barcelona. Quan tenia set anys es traslladà amb la família a Les Corts, i amb tretze ja treballava de portera a l'edifici on vivien. El 1935 va començar a sovintejar els centres culturals d'Esquerra Republicana de Catalunya, però influïda per la xicota del seu germà gran va ingressar finalment a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).Soledad Bengoechea Les dones del PSUC Ed. Els arbres de Fahrenheit. p. 101-102. Disponible en versió
En esclatar la Guerra Civil espanyola era militant de la Unió General de Treballadors (UGT) i va treballar en un taller de roba que havien col·lectivitzat la Confederació Nacional del Treball i la UGT. El 1938 fou nomenada secretària de Propaganda del Comitè de Barcelona de les JSUC i participà en la defensa de la Segona República Espanyola. El 29 de gener de 1939 va sortir cap a l'exili, però fou empresonada als camps de concentració de Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière a la Bretanya, d'on en va sortir el novembre de 1939 per ser lliurada a la Guàrdia Civil a Bilbao.
Fou detinguda el 1941 per la seva vinculació en les activitats realitzades a l'Oasi, el pis clandestí de la Barceloneta, on Isabel Imbert Lizarralde, Soledad Real i Clara Pueyo Jornet intentaven reagrupar antics militants de la JSC. La seva detenció va tenir lloc a Madrid, mentre feia d'enllaç amb la resistència. Fou tancada en una cel·la d'aïllament, amb tan sols 21 anys, a la presó de les Corts, on a causa de les tortures que patí ja mai no va poder ser mare. El 1943 fou traslladada a la presó de Predicadores, a Saragossa, i després a la presó de dones de Ventas. El febrer de 1946 fou jutjada i condemnada pel règim de Franco a 30 anys de presó, la major parts dels quals els passà a la presó de Segòvia. També van condemnar el seu germà a onze anys per ser qui era.
De nou al carrer el 1957, fou desterrada a Santander, però tornà clandestinament a Barcelona, on milità activament al Partit Socialista Unificat de Catalunya i també al moviment feminista. Un cop recuperada la democràcia, fou presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics i fundadora el 1997 de l'Associació Les Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l'historiador Ricard Vinyes.
Maria Salvo va morir a Barcelona el 16 de novembre de 2020 a l'edat de 100 anys.
Referències
Enllaços externs
Relat de la seva estada a la presó
Categoria:Polítics sabadellencs Categoria:Exiliats del franquisme sabadellencs Categoria:Medalles d'Honor de Barcelona 2003 Categoria:Creus de Sant Jordi 2005 Categoria:Militants catalans de la UGT Categoria:Barcelona en Comú Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Centenaris catalans del sud contemporanis Categoria:Militants catalans del sud del Partit Socialista Unificat de Catalunya Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Activistes del Vallès Occidental Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Supercentenaris catalans