Calixa Lavallée, nascut Callixte Lavallée (Verchères (Canadà dels Estats Units), 28 de desembre, 1842 - Boston (Estats Units)Calixa Lavallée [archive] sur L'Encyclopédie canadienne 21 de gener, 1891), va ser un compositor, director, pianista, organista i professor de música canadenca. És més conegut per compondre la música de l'himne nacional canadenc, O Canadà.
Biografia Infància i formació Callixte Lavallée, primer fill d'Augustin Lavallée i Charlotte-Caroline Valentine,Mireille Barrière, Calixa Lavallée, Lidec, 1999 (ISBN 2-7608-7069-3 et 978-2-7608-7069-7, OCLC 43282489, disponible en línia [arxiu]), p. 2 Pertany a la vuitena generació de Pasquier (també Pasquet o Pâquet), conegut com Lavallée. Per part del seu pare, el seu avantpassat és Isaac Pasquier, originari de Poitou i va arribar a Nova França l'estiu de 1665 com a soldat al regiment de Carignan-Salières. El seu avantpassat per part de la seva mare era un soldat anomenat James Valentine, originari de Montrose, Escòcia, que es va establir a Verchères i es va casar amb una franco-canadenca anomenada Louise Leclerc.
Augustin Lavallée, ferrer, llenyataire i armer, va introduir el seu fill a la música molt aviat. Li va ensenyar el piano, el violí, l'orgue i la corneta.Mireille Barrière, Calixa Lavallée, Lidec, 1999 (ISBN 2-7608-7069-3 et 978-2-7608-7069-7, OCLC 43282489, disponible en línia [arxiu]), p. 2 Del jove Calixte es diu que ja mostra molt potencial.Mireille Barrière, Calixa Lavallée, Lidec, 1999 (ISBN 2-7608-7069-3 et 978-2-7608-7069-7, OCLC 43282489, disponible en línia [arxiu]), p. 2 Cap al 1850, els Lavallée es van traslladar a Saint-Hyacinthe, on Augustin, violinista autodidacte, va obrir un taller de reparació d'instruments musicals i va treballar per al constructor d'orgues Joseph Casavant.Mireille Barrière, Calixa Lavallée, Lidec, 1999 (ISBN 2-7608-7069-3 et 978-2-7608-7069-7, OCLC 43282489, disponible en línia [arxiu]), p. 2 Calixte va estudiar al seminari menor de Saint-Hyacinthe i es va incorporar a la banda de música del municipi.Mireille Barrière, Calixa Lavallée, Lidec, 1999 (ISBN 2-7608-7069-3 et 978-2-7608-7069-7, OCLC 43282489, disponible en línia [arxiu]), p. 2 Amb tot just onze anys, esdevingué organista de la capella, impressionant els fidels que assistien a les seves actuacions.Mireille Barrière, Calixa Lavallée, Lidec, 1999 (ISBN 2-7608-7069-3 et 978-2-7608-7069-7, OCLC 43282489, disponible en línia [arxiu]), p. 2 Les extraordinàries habilitats musicals del jove Callixte van captar l'atenció de Léon Derome, un ric carnisser de Montreal i amic de la família.Barrière, p. 4. Pren el jove prodigi sota la seva ala i es compromet a finançar els seus estudis amb els més grans mestres.Barrière, p. 4. Dérome el va presentar especialment als professors Paul Letondal i Charles Wugk Sabatier, que li van ensenyar el piano.Barrière, p. 4. Tanmateix, el jove Calixte està lluny de ser un estudiant model. Acostumat a les llibertats del camp, prefereix el joc a la disciplina que requereixen els seus estudis.Barrière, p. 4.
Però Léon Derome no perd l'esperança i manté la fe en el seu jove protegit. El va portar al "Théâtre royal", la sala de concerts més elegant de Mont-real de l'època.Barrière, p. 4. Autèntica institució, presenta actuacions que van des de la comèdia fins al vodevil, passant per òpera, concerts i recitals.Barrière, p. 4. Callixte hi actuava al piano ja l'any 1853.Barrière, p. 4. El famós periodista Laurent-Olivier David el descrivia així:
Calixte Lavallée també va descobrir el "Théâtre royal" com a espectador. Agraeix especialment els espectacles ministerials, aquestes comèdies musicals americanes que donen un relat caricaturitzat de la vida dels esclaus negres al sud dels Estats Units.Barrière, p. 4. Els actors, tots blancs, amb la cara ennegrida de suro cremat, van popularitzar el banjo i el pastissos, inspirats lliurement en les tonades que els afroamericans canten a les plantacions.Barrière, p. 4. Sorprès per aquestes actuacions, el jove Callixte està decidit a descobrir el país de l'oncle Sam.Barrière, p. 5. Així que l'any 1857, assedegat d'aventures, va marxar de Mont-real cap als Estats Units.Barrière, p. 5.
Aventura i guerra miniatura|esquerra|La batall d'Antietam, 17 setembre 1862. Al sud de la frontera, va canviar de nom: ara s'anomenava Calixa, un primer nom més fàcil de pronunciar pels americans.Barrière, p. 6. Primer es va allotjar a Nova Orleans (Louisiana), una ciutat bulliciosa, coneguda pel seu grup d'òpera, i la cultura de la qual encara s'inspira en gran part en els seus orígens francesos.Barrière, p. 6. L'any 1857, Calixa Lavallée s'hi va donar a conèixer en guanyar un concurs de música. Va guanyar el primer premi per davant de Camille Urso, una violinista francesa que també passarà a la posteritat.Barrière, p. 6. A Louisiana, Lavallée va ser descobert per un altre violinista il·lustre, l'espanyol Oliveira.Barrière, p. 6. Seduït per les seves habilitats al piano, aquest el va incloure a la seva comparsa i li va donar l'oportunitat d'actuar a Mèxic, Amèrica del Sud i les Antilles.Barrière, p. 6.
Calixa Lavallée va tornar a Louisiana el 1860, amb el seu equipatge ple de records i experiències. La guerra civil nord-americana, però, aviat frenaria l'impuls de la seva jove carrera.Barrière, p. 6. Després d'un breu compromís amb l'orquestra del teatre d'Orleans, Lavallée va abandonar el sud just abans de separar-se.Barrière, p. 6. Els seus pocs anys a la regió el van fer conscient de la difícil situació dels esclaus negres, les condicions de vida dels quals estaven lluny del romanticisme dels espectacles ministerials.Barrière, p. 6. Tot seguit trobem el seu rastre al nord del país, a Baltimore (Maryland) i Providence (Rhode Island). Instat pels seus éssers estimats a tornar a casa, el jove músic no sembla espantat pels tambors de guerra, ans al contrari.Barrière, p. 6.
El 1861 es va unir a les forces de la Unió i es va allistar al quart regiment de Rode Island, on va ser primer corneta.Barrière, p. 6. Va participar en la batalla d'Antietam (Maryland), on va afirmar haver estat ferit a la cama.Barrière, p. 7. Calixa Lavallée va acabar la seva curta carrera militar el 3 d'octubre de 1862. Com a veterà, tenia dret a una pensió mensual de 8 dòlars però no es va molestar a reclamar-la.Barrière, p. 7. El conflicte nord-americà el va inspirar a The War Fever, una peça per a piano.Barrière, p. 7. miniatura|Nova Orleans el 1871 Un cop acabada la guerra, Lavallée va tornar a Verchères a la tardor de 1863 i s'instal·là a Mont-real l'any següent per dedicar-se a l'ensenyament.Barrière, p. 7. Paral·lelament, va donar concerts a diferents escenaris de Mont-real, sobretot al "Mechanichs' Hall" (Salle des artisans), i va rebre crítiques entusiastes als diaris metropolitans.Barrière, p. 7. Aquesta càlida acollida, però, no va ser suficient per esmorteir el gust per l'aventura que l'animava: va tornar als Estats Units el 1865.Barrière, p. 7. Lavallée hi va viatjar d'un estat a un altre, travessant les immenses extensions americanes des de San Diego (Califòrnia) fins a New York, Nova Anglaterra, via Nova Orleans on va tornar a ensenyar durant dos anys.Barrière, p. 8. A Lowell (Massachusetts), es va casar amb Josephine Gently, una nord-americana.Barrière, p. 8. Tindran quatre fills junts. La parella es va establir a Boston (Massachusetts) l'any 1867, on Calixa Lavallée va ensenyar i compondre.Barrière, p. 8. Allà va crear TIQ, The Indian Question Settled at Last, una sàtira musical que exposa les tensions entre blancs i sioux a la costa oest americana.Barrière, p. 8. L'obra es publicarà a Boston anys més tard, el 1883.Barrière, p. 8.
L'any 1870, Calixa Lavallée va tornar a sortir a la carretera, establint-se a Nova York. Allà va ocupar el càrrec de pianista i després director musical i "superintendent" de la Grand Opera House.Barrière, p. 8. Va treballar sota les ordres de James Fiks, un adinerat empresari la família del qual va fer fortuna durant la Guerra Civil.Barrière, p. 8. Mentre l'òpera buffa augmentava, Lavallée va compondre la seva pròpia peça, Loulou, una òpera en tres actes i amb una gran orquestra, l'estrena de la qual era esperada amb entusiasme per l'elit de Nova York.Barrière, p. 9. La representació, però, no va tenir lloc mai des que James Fiks va ser assassinat el 6 de gener de 1872 a l'entrada d'un hotel adjacent a la sala d'espectacles.Barrière, p. 9. Desanimat, Calixa Lavallée va decidir tornar al Canadà.Barrière, p. 9.
La crida del Vell Continent A Mont-real va trobar la seva família que s'havia establert a la metròpoli des de feia temps.Barrière, p. 10. El seu pare i el seu germà Charles hi van obrir un luthier i un negoci d'importació d'instruments musicals.Barrière, p. 10. Calixa Lavallée també va trobar Léon Derome, el seu mecenes des del principi.Barrière, p. 10. Aquest últim encara no havia perdut la fe en el futur del seu protegit.Barrière, p. 10. Després d'assegurar-li una beca mensual de 80 dòlars, el va convèncer de continuar la seva formació al Conservatori de Música de París.Barrière, p. 10. El 13 de març de 1873, un temps abans de la seva marxa, Lavallée va actuar per darrera vegada al "Mechanics' Hall".Barrière, p. 10. A Opinió pública, el crític Laurent-Olivier David està trist de veure'l marxar:Barrière, p. 10. Calixa Lavallée va arribar a França l'any 1873, dos anys després de la victòria prusiana i el desmantellament de la Comuna de París. Allà descobreix un poble molest però resistent.Barrière, p. 10. Al Conservatori, Lavallée va estudiar amb François Bazin i Louis Boieldieu, fill del compositor del mateix nom.Barrière, p. 10. També va treballar al piano amb Anton-François Marmontel, un professor entre els seus alumnes il·lustres Georges Bizet, Ernest Guiraud i Isaac Albéniz.Barrière, p. 10.
Les fonts que relaten l'estada de Calixa Lavallée a París són escasses, però es creu que hauria estat recolzat pels Bossange, una família de llibreters parisencs propers als Fabres de Mont-real i acostumats a acollir canadencs de pas per París.Barrière, p. 12. També sabem que hi va compondre algunes peces, en particular Grande marche de concert, Souvenirs de Tolède i Le Papillon.Barrière, p. 12. Calixa Lavallée deixa empremta a França, els seus mestres donen fe del seu progrés i Le Papillon formarà part del programa del Conservatori de París durant diversos anys.Barrière, p. 12. Al Quebec, gaudeix del suport incondicional de la comunitat artística i de les elits, que no dubten a posar-se les mans a la cartera per finançar les aventures europees del prodigi local.Barrière, p. 12. Aquest és especialment el cas del músic Adélard-Joseph Boucher, que organitza un concert benèfic en el qual participen 150 artistes, entre ells Charles Lavallée.Barrière, p. 12. A La Minerve, un tal abat Martineau dedica una cançó a qui a poc a poc va agafant la identitat de músic nacional: El músic nacional Article detallat O Canadà. A la Viquipèdia francesa. Calixa Lavallée va tornar al Quebec l'any 1875. Aleshores tenia 33 anys.Barrière, p. 14. Inspirat per la seva experiència europea, va conrear l'ambició de fundar a casa un conservatori públic, lliure, laic i mixt.Barrière, p. 14. Tanmateix, encara no hi és. A Mont-real va trobar el violinista Frantz-Jehin Prume i la seva dona, la soprano Rosita del Vecchio.Barrière, p. 14. El trio es farà inseparable. Junts, van tenir un paper determinant en el desenvolupament de la música a Mont-real, on van fundar un estudi inspirat en el model dels conservatoris europeus.Barrière, p. 14. Actuen a Mont-real, Quebec i Trois-Rivières, donant a conèixer al públic els clàssics de Mendelssohn, Gounod i Chopin.Barrière, p. 14.