miniatura|Evolució del nombre de socis El Futbol Club Barcelona és una entitat esportiva sense ànim de lucre propietat dels seus socis, que exerceixen un paper actiu en la presa de decisions, com l'elecció de la junta directiva. Les finances del club es basen en els ingressos generats per drets de televisió, patrocinis, vendes de mercaderies i competicions internacionals, tot i que ha experimentat dificultats econòmiques en els darrers anys, amb un augment del deute. Això ha portat a una reestructuració financera per assegurar la seva sostenibilitat i competitivitat a llarg termini.

Context L'estructura del club opera a partir d'una matriu social de 148.000 socis i diverses societats anònimes, com la productora audiovisual Barça Vision (abans Barça Studios), propietat en un 29,5% pels fons d'inversió Libero i NIPA Capital, un 9,75% per Orpheus Media i un altre 9,75% per la plataforma Socios, o Barça Licensing & Merchandising (BLM), que explota el negoci comercial, de mercadotècnia, samarretes i productes de la marca Barça. Els drets de televisió son un 25% propietat del fons d'inversió Sixth Street.

L'entitat té un valor al mercat estimat en una mica més de 3500 milions d'euros, i un deute estimat en 1350 milions a data de 2021, i va tancar l'exercici 2020-2021 amb unes pèrdues operatives de 481 milions d'euros. Els ingressos es van situar en 631 milions d'euros, un 26% menys que a en 2019-2020, quan aquests es van situar en 855 milions d'euros. En 2021 Joan Laporta va anunciar un deute acumulat de 1.300 milions d'euros. El club ha signat un contracte de patrocini amb la plataforma musical Spotify donar nom a l'estadi, i disposa d'un préstec per 815 milions de la banca d'inversió Goldman Sachs.

El patrimoni net a data de 2021 és negatiu en 451 milions, mentre que el seu fons de maniobra és negatiu de 553 milions, per la qual cosa va sol·licitar a començaments de 2021 una dispensa a bancs i fons financers per evitar la fallida.

Deute econòmic de l'entitat El deute amb les Administracions públiques (Hisenda, Seguretat Social, etc.) al club no és clar degut principalment a dos factors: una, en no ser el club una societat anònima esportiva les seves dades són confidencialitat de la seva Junta Directiva i dels seus socis, els quals són informats per la pròpia entitat, i el exposar-los per part de les administracions públiques o el Govern d'Espanya suposaria una violació de la confidencialitat de l'ordenament jurídic; i dos, el club no segueix un estudi financer corrent com qualsevol empresa sinó que segueix un segons pautes i barems propis relatius establerts per la Lliga de Futbol Professional (LFP) al marge dels balanços nets, per ajustar-se a unes xifres necessàries per complir la normativa de la competició. Serveixin d'exemples els exercicis econòmics de 2016-17 i 2017-18, on uns deutes respectius de 247 i 490 milions, per a LaLiga eren de -8 (negativa) i 157 milions. Els informes anuals del club no ofereixen un detallat desglossament de l'esmentat deute, per la qual cosa se'n dificulta l'assignació en partides, reflectint exclusivament el que denominen com a «deute net ajustat». Així va quedar aprovat pels socis el 2013 quan van decidir imposar per estatuts un límit al palanquejament per no posar en risc l'entitat, però no es va deixar mai per escrit com es calcularia, el que va acabar per destapar sospites entre la massa social, i que presentava una notable complexitat per establir unes dades concretes.

Deute total A continuació es mostra l'evolució del deute total mantingut pel Futbol Club Barcelona els darrers anys. El deute total no és barem de la salut econòmica d'una entitat, ja que pot tenir un deute alt però compensar-lo amb els ingressos. Cal atendre doncs termes de deute net per entendre el seu esdevenir econòmic. Deute Total del Futbol Club Barcelona (en milions d'€)Any fiscal 2010Any fiscal 2011Any fiscal 2012Any fiscal 2013Any fiscal 2014Any fiscal 2015Any fiscal 2016Any fiscal 2017Any fiscal 2018Any fiscal 2019Any fiscal 2020489,5 (-4,3%)509,5 (+4,1%)451,3 (-13%)503 (+11,5%)494 (-2%)615 (+24,6%)546 (-12,7%)760 (+39,39%)1.016 (+33,7%)1.359 (+33,8%)1.474 (+8,5%)Font: Comptes anuals presentats pel Futbol Club Barcelona. S'obté com el Passiu Total degut pel club. Nota *: dades al juny del 2021 (sense memòria d'any fiscal).

Ressalts en vermell els exercicis fiscals en què les dades ofertes pel club com a endeutament es troben, a causa de l'esmentada reforma del 2013 de comptes aprovada pels socis, maquillades sense reflectir les dades reals emparant-se a LaLiga, les quals sí que es reflecteixen a continuació atenent a les memòries anuals i el seu corresponent exercici econòmic. Deute Net del Futbol Club Barcelona (en milions d'€)Any fiscal 2011Any fiscal 2012Any fiscal 2013Any fiscal 2014Any fiscal 2015Any fiscal 2016Any fiscal 2017Any fiscal 2018Any fiscal 2019Any fiscal 2020Any fiscal 2021 364 (-15,5%) 334 (-3%) 331 (-1%) 287 (-13,5%) 328 (+14,5%) 271 (-17,5%) 247 (-9%)504 (+104,1%)630 (+25%)1173 (+86,2%)1350 (+15,1%)Font: Comptes Anuals presentats pel Futbol Club Barcelona. S'obté com la suma dels conceptes deguts (Deute Net): Deute Brut - Tresoreria - Deutes a cobrar amb clubs. Nota *: dades al juny del 2020 (sense finalitzar any fiscal). Aquests poden diferir dels oferts pel club després de reflectir el corresponent estudi econòmic.

Cal destacar que des del 2018 el club es va acollir a l'esmentat article 67 dels estatuts del club aprovat pels socis, i des d'aleshores no ofereix les dades reals del deute net que posseeix el club sinó unes dades ajustades als paràmetres de la Lliga de Futbol Professional. Amb anterioritat, els exercicis 2016-17 i 2017-18 ja oferia aquestes xifres que diferien del deute net real: -8 (negatiu) i 157 milions davant els 247 i 490 milions reals (504 al final d'any fiscal). Escudant-se en uns alts ingressos, cal suposar que la desfeta provocada pel COVID-19 portés la Junta Directiva a deixar d'oferir les dades de deute net davant un creixement descontrolat i no incomplir els estatuts del club, i passar a oferir només les dades de LaLiga. Així, per a l'exercici 2018-19 no es van oferir les dades del deute net real, aproximades a 630 milions, per declarar un deute ajustat de 217 milions. Aquest article 67 esmenta:

Repercussions de l'endeutament Referint-nos a l'espai de maniobra, la majoria d'equips de primera divisió presenten un elevat nivell d'endeutament a causa del pes que té el finançament aliè en la seva estructura financera. l'Atlètic de Madrid és l'equip que presenta, amb diferència, un nivell més alt d'endeutament seguit del Futbol Club Barcelona i del València Club de Futbol, i han de procurar en els propers exercicis no incrementar-ne l'endeutament. A la banda oposada, els únics equips que mostren un nivell de capitalització adequat són el Reial Madrid Club de Futbol, el Sevilla Futbol Club i el Vila-real Club de Futbol, ja que els seus fons propis suposen prop del 40% de l'estructura financera que en els propers exercicis podrien plantejar-se incrementar el nivell d'endeutament per intentar afavorir-ne la rendibilitat financera.

El 27 d'octubre del 2020 el llavors president del club durant el discurs de la seva dimissió va anunciar que pogués estar sent creada pels mandataris dels grans clubs del continent una Superlliga Europea que pogués ser la solució als deutes de l'entitat i que garantiria que el club continués pertanyent als seus socis. Tot i signar la seva adhesió a la competició que arrancaria presumiblement la temporada 2022-23, i el futur de la qual és encara incert a data de 2020, va manifestar també que serà un assumpte a tractar per la nova directiva ja que en el cas del club barcelonista es presenta potser com la més important decisió per pal·liar la malmesa economia del club a curt-mig termini Paral·lelament, el préstec de 815 milions de la banca d'inversió Goldman Sachs per a la realització de l' Espai Barça pot agreujar encara més la seva economia, i que deixaria com a solucions o bé la conversió en una societat anònima esportiva, o la entrada d'un fons d'inversió internacional que deixi en un futur el soci com a propietari d'un 30 o 40 per cent del club, que sigui potser el principi de l'acord succeït amb l'esmentada Goldman Sachs.

La reconversió a SAD, trastocaria amb la idiosincràsia social davant l'arribada d'inversors per controlar el club, i identitària, en obligar la llei establerta a fer que les SAD es puguin dedicar únicament a una activitat esportiva que seria en aquest cas el futbol. La resta de les seccions esportives del club desapareixerien, o bé s'hauria d'establir cadascuna com una nova i independent societat anònima, amb la seva pròpia comptabilitat aliena al club de futbol i com a entitats diferents. Totes aquestes hipòtesis, però, estan a costa d'una nova Llei de l'Esport —en fase d'avantprojecte a 2020— que substituiria la Llei 10/1990 vigent que ha demostrat ser ineficaç. La realitat econòmica de l'entitat va quedar palesa amb unes declaracions del president interí de 2020, Carles Tusquets, en les quals va expressar el seu desig de redreçar una incòmoda situació, i que pogués acabar en un concurs de creditors. Per evitar la situació, el club ha de corregir un desfasament econòmic de 300 milions d'euros per a la viabilitat de l'exercici 2020-21.

Arran de les últimes notícies sobre l'estat financer de l'entitat, l'empresa Muro Cortina Modular Renting (MCM) va presentar una demanda el 4 de novembre de 2020 davant el Jutjat del Mercantil número 12 de Barcelona on demanava que es declarés al FC Barcelona en concurs de creditors. El motiu és la reclamació de cobrament de 3,5 milions d'euros que li deu l'entitat blaugrana per la construcció de la façana de doble pell de l'edifici de La Masia. Pendent el pagament des del 2010 l'empresa va incloure el club al registre de morositat de l' ASNEF el 2018.

La situació té aspecte de postergar-se un exercici, és a dir, que amb unes mesures extraordinàries de reducció de salaris i vendes de paquet accionarial reduirien les despeses a una xifra propera a la necessària per a la viabilitat de l'exercici 2020-21. La mesura no obstant només serviria per ajornar el problema, ja que continuaria acumulant deute, per la qual cosa la situació seguiria pendent d'unes mesures dràstiques de reducció de deute i despeses. Segons les últimes informacions, el deute podria ser proper als mil cinc-cents milions d'euros.