La casa-fàbrica Palau era un conjunt d'edificis situats al carrer de la Reina Amàlia, Hort de la Bomba i Carretes del barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història miniatura|esquerra|Parcel·lari amb les propietats de Jaume Anglà i Miquel de Cortada (c. 1800) miniatura|esquerra|Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Hort de la Bomba i Lleialtat (1807). S'hi pot llegir «Hort de la Bomba propi de Dna Ramona Cortada y Wandenet Viuda» miniatura|Quarteró núm. 106 de Garriga i Roca (c. 1860)
El 1817, el candeler de cera Joaquim Palau i Cervera va adquirir una casa-fàbrica al carrer de les Carretes a Josepa Dalmau, vídua del també cerer Jaume Anglà,AHPB, notari Salvador Fochs i broquetas, manual 1.157/8, f. 522-541v, 03-11-1817. i el 1824 va demanar permís per a reedificar-la, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Vidal. El 1832 va demanar permís per a destapiar-ne un portal, segons el projecte del mestre de cases Domènec Vidal, fill de l'anterior.
El 1834, l'advocat tarragoní Joan Francesc Besora va establir en emfiteusi una part de la seva finca al paleta Joan Claret i al fuster Bonaventura Borderi,AHPB, notari Josep de Pomareda i d'Amar, 29-01-1834. i l'any següent, aquest en va fer agnició de bona fe a Palau.AHPB, notari Josep de Pomareda i d'Amr, 17-07-1835. El 1836, aquest va presentar el projecte d'una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos al carrer de la Reina Amàlia,AHCB, C.XIV Obreria C-123, 02-01-1836. del mateix estil que la veïna Dotres i Clavé, ambdues obra de l'arquitecte Josep Buxareu i Gallart. Aquell mateix any, va establir un conveni amb els seus creditors,AHPB, notari Ramon Sanpons, 23-03-1836. i el 1839, va posar en venda les seves propietats. Aquell mateix any, va adquirir (també a través d'un intermediari) una altra parcel·la a les filles del difunt advocat,AHPB, notari Josep de Pomareda i d'Amar, 07-06-1838, Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 495v-496, 14-12-1839. i una casa ruïnosa al carrer de les Carretes a Teresa Ferrer, vídua del paleta Salvador Terri (que actuava en nom propi i com a apoderada del seu fill Antoni, resident a l'Havana), i va vendre una part dels terrenys de l'interior d'illa a la societat Dotres, Clavé i Fabra.AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 497v-510v, 23-12-1839; manual 1.249/14, f. 11v-13v, 04-01-1840; f. 203v-207, 15-05-1840; i f. 291v-293v, 20-07-1840.
El 1840, va demanar permís per a construir un nou cos d'edifici als carrers de la Reina Amàlia i de l'Hort de la Bomba,AHCB, C.XIV Obreria C-134, 28-05-1840. i un altre a aquest darrer i el de Carretes, ambdós projectats pel mateix arquitecte.AHCB, C.XIV Obreria C-135, 08-08-1840. Aquell mateix any, va llogar la seva fàbrica (encara en construcció) a l'indià Marià Sirvent i Urgellés, de l'Havana, per 5 anys, a raó de 1.200 lliures per any,AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 267-268v, 01-07-1840. i a Ramon Sirvent per altres 5 anys en les mateixes condicions.AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 271v-272v, 05-07-1840. Pel que sembla, Palau es va associar amb els Sirvent i Josep Maria Serra i Muñoz, de Xile, per a crear la societat Marià Sirvent i Cia, dedicada a la filatura del cotó i amb un capital de 30.000 duros, que el 1842 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 12 CV. El 1844, l'empresa es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona, i segons les «Estadístiques» del 1850, estava equipada amb 720 fusos de mule-jennies i 22 treballadors, i tenia una altra filatura més gran al carrer de la Riereta.
El 1844, trobant-se vell, Palau va fer donació dele seus béns a la seva filla Joaquima Palau i Padrós,AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/18, f. 279v-280v, 03-08-1844. que el 1846, i per a liquidar uns deutes, vengué la part del carrer de la Reina Amàlia a Marià Sirvent per 15.000 lliures.AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/20, f. 418-420, 23-12-1846. En aquell moment, la part del carrer de l'Hort de la Bomba pertanyia a Valentí Tarrès, mort aquell mateix any i succeït pel seu nebot Antoni Carner i Tarrès.
El 17 de juny del 1855 hi hagué un incendi en un magatzem de cotó a les golfes, però va ser sufocat sense grans pèrdues. El 1863 hi havia la filatura de Joan Muntadas i Cia, i posteriorment, la fàbrica de pintes i lliços de Fàbrega, Jordà i Cia.
El 1988, les restes del conjunt, reduïdes a la casa del carrer de les Carretes i una planta baixa a la resta, juntament amb la resta d'edificacions de l'illa, foren adquirides per l'empresa mixta REGESA, que el 1991, un cop lliures de llogaters, les va revendre a la immobiliària INPAUSA, societat participada per la mateixa empresa i una filial de la Caixa de Catalunya, i que fou dissolta el 1994. El 1996 es va aprovar l'Estudi de Detall de l'illa formada pels carrers de Sant Pau, Reina Amalia, Hort de la Bomba i Carretes, que mantenia la façana dels carrers de Sant Pau i de la Reina Amàlia, i finalment, el 1998 l'empresa Preyco 44 hi va construir una promoció de 96 habitatges, projectats per l'arquitecte Òscar Tusquets.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Estruch Casa-fàbrica Valentí
Bibliografia
Palau Palau Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Carrer de la Reina Amàlia Categoria:Carrer de les Carretes