Aldegonda Petronella Huberta Maria, coneguda com Connie Palmen (Sint Odiliënberg, Limburg central (Països Baixos), 25 de novembre, 1955) és una autora, erudita i filòsofa holandesa. Va debutar el 1991 amb la novel·la literària De Wetten. El llibre es va convertir en un best-seller i es va establir el seu nom.
Biografia Joventut Connie Palmen va rebre una educació catòlica juntament amb els seus tres germans. De petita, va quedar impressionada per l'església i la fe i volia ser sacerdot. Quan va quedar clar per a ella que això era impossible per a una noia, va ajustar la seva ambició per convertir-se en monja.Stevens, Jan, Connie Palmen: ‘De suggestie van Delphine Lecompte dat actrices alleen omwille van hun ‘mooie bekende smoel’ gepubliceerd worden, is afschuwelijk’. De Morgen (19 maart 2023). Gearchiveerd op 20 maart 2023. Geraadpleegd op 20 maart 2023. A primària va quedar clar que volia distingir-se: era creativa, li agradava ser el centre d'atenció i feia molt teatre, musicals, dibuix i manualitats. Ha estat escrivint des de la seva infantesa. Irmgard Smits, una noia que estava en un sanatori, va escriure llibres sobre això i es va convertir en una celebritat, va ser una font important d'inspiració per a ella.
Curs El seu rendiment escolar a l'escola secundària local va ser inicialment decebedor. No obstant això, li'n va donar suport el seu professor neerlandès, que va descobrir que tenia un mal rendiment a causa de l'avorriment: el seu coeficient intel·lectual va resultar excepcionalment alt. Després de l'escola secundària, Palmen va anar a l'Acadèmia Pedagògica de Roermond, on va obtenir simultàniament el seu diploma HAVO. El 1978 va deixar Limburg per estudiar neerlandès a Amsterdam. Alguns dels seus companys van ser Matthijs van Nieuwkerk, Jessica Durlacher i Joost Zwagerman.
Era una estudiant diligent. Juntament amb una sèrie de companys, va prendre la filosofia com a assignatura menor, però li va fascinar tant que va decidir graduar-se en ambdues disciplines. L'any 1986 va completar els seus estudis neerlandesos cum laude amb una tesi sobre el llibre In Nederland de Cees Nooteboom, titulada Het ritueel van de tekst.. La tesi tracta sobre la identitat de l'escriptor i el lloc de l'escriptor en una novel·la. Dos anys més tard es va llicenciar en filosofia amb una tesi titulada Het weerzinwekkende lot van de oude filosoof Socrates (El repugnant destí de l'antic filòsof Sòcrates) sobre la relació entre llenguatge i realitat. Aquest estudi gairebé li va valer un segon cum laude, però la co-lectora estava menys entusiasmada amb la seva tesi que els seus directors. Aquesta tesi es va publicar en forma adaptada el 1992, després que ja hagués debutat com a novel·lista. .
Escriptora Palmen va fixar la seva mirada en una vida com a escriptora i va publicar algunes històries. El conte Als een weke krijger, que va aparèixer al número d'estiu de 1988 de la revista "De Held", va cridar l'atenció de l'editor Mai Spijkers de l'editorial Prometheus. Va publicar la seva primera novel·la, De Wetten, el 1991, que en estructura fa referència a la història medieval Mariken van Nimwegen. La novel·la va rebre elogis de la crítica i va generar molta atenció mediàtica. Les seves aparicions públiques van crear un bombo i Palmen es va convertir en una famosa persona neerlandesa d'un dia per l'altre. L'any 1991, fins i tot una carrossa va participar en la processó de carnaval a Sant Odiliënberg que va representar el contingut de De Wetten. Al final del seu programa de ràdio VPRO Een Uur Ischa el 5 de febrer de 1991, Ischa Meijer (conegut periodista/columnista, 1943-1995) va parlar amb Connie Palmen.Meijer, Israël Chajjiem, Een uur Ischa - Aflevering 5: Connie Palmen, Mr. Leo Witvliet en Fred van der Spek 5 februari 1991. VPRO (5 februari 1991). Gearchiveerd op 22 februari 2023. Geraadpleegd op 26 februari 2023. A la seva columna "De Dikke Man"" va presentar Palmen com "El filòsof". No obstant això, d'aquesta trobada va sorgir una història d'amor.
Dues setmanes abans de la publicació de la seva segona novel·la De Vriendschap el febrer de 1995, Ischa Meijer va morir sobtadament a l'edat de cinquanta-dos anys. A causa de la seva mort, la campanya de promoció del llibre es va cancel·lar, però les xifres de vendes no van ser menys. Aquesta novel·la també es va convertir en un èxit de vendes i Palmen va rebre el prestigiós premi de literatura AKO a la tardor de 1995.
El 1996, Palmen va crear un programa de teatre juntament amb Adriaan van Dis amb el qual va recórrer els escenaris dels Països Baixos i Bèlgica. Les dues novel·les següents, I.M. (1998) i Geheel de uwe (2002), parlen de la vida i la mort de Meijer, el seu gran amor. Fama La popularitat de Palmen va fer que la Fundació de Propaganda Col·lectiva per al Llibre Neerlandès (CPNB) li demanés el Regal de la Setmana del Llibre per al 1999. El llibre que va escriure amb aquest propòsit, De Erfenis, es va imprimir en una edició rècord de 745.000 exemplars.
L'any 2005, Palmen va entrar en el punt de mira de diverses maneres. Hi havia plans concrets del director Frans Weisz per fer una pel·lícula del llibre Geheel de uwen.Film naar boek Connie Palmen. NRC (14 juni 2004). Gearchiveerd op 17 juni 2023. Geraadpleegd op 3 mei 2018. Weisz feia molt de temps que volia fer una pel·lícula sobre Ischa Meijer.Peter Henk Steenhuis, Ik wacht op ontmaskering. Trouw (2 augustus 2003). Gearchiveerd op 27 juni 2018. Geraadpleegd op 3 mei 2018 Abans de la visita del president George W. Bush al cementiri nord-americà de Margraten, Palmen va tenir una reunió inesperada amb la primera dama nord-americana Laura Bush.
El mateix any, Palmen va presentar la sèrie d'entrevistes VPRO Zomergasten. Ella va indicar per endavant que no volia una entrevista, sinó que volia una conversa amb els seus convidats. Hi va haver moltes crítiques dels mitjans de comunicació sobre la seva manera de presentar. Diversos crítics van trobar que la presentació de Palmen era deficient en comparació amb els seus predecessors Van Dis i Zwagerman. No obstant això, Palmen va continuar presentant la sèrie de sis emissions al seu estil fins al final.
Al novembre, el programa de televisió Het uur van de wolf va presentar el documental Connie Palmen. Op zoek naar de heilige tijd (Connie Palmen. A la recerca del temps sagrat) de Michiel van Erp, en què el director va seguir l'obra de Palmen durant un any.
El 2020, AVROTROS va llançar una sèrie dramàtica sobre la història d'amor entre Connie Palmen i Ischa Meijer basada en la novel·la de Palmen I.M. El guió va ser escrit per Hugo Heinen i la sèrie va ser dirigida per Michiel van Erp. El paper de Palmen és interpretat per Wende Snijders i Ramsey Nasr interpreta el paper d'Ischa Meijer.De vurige en onconventionele liefde tussen Ischa Meijer en Connie Palmen in I.M.. AVROTROS (30 november 2020). Gearchiveerd op 20 december 2020. Geraadpleegd op 29 december 2020.
Obra Encara que De Wetten es considera el debut literari de Palmen, els temes de la seva obra ja estan continguts en les seves tesis. Palmen va ser un dels primers admiradors de l'obra del filòsof Jean-Paul Sartre (1905 - 1980), però durant els seus estudis a Amsterdam va conèixer les idees dels filòsofs Michel Foucault (1926-1984) i Jacques Derrida (1930-2004). Derrida, reflexionant sobre el significat de la paraula escrita, va concloure que el llenguatge està renyit amb la veritat. Segons ell, les paraules violen irrevocablement la realitat a què es refereixen, perquè són incapaços de descriure-la del tot. També va aprendre de Foucault que la recerca de la teva pròpia identitat està condemnada al fracàs, perquè adquireixes identitat a través de les teves relacions amb i a través de les històries dels altres.
Aquestes idees tenen un paper important en tota la seva obra, tant en els seus treballs acadèmics com en les seves novel·les i assaigs. Invariablement, les qüestions de real i irreal, ficció i realitat, identitat i significat donats pels altres són centrals.Segons Palmen, la felicitat personal depèn d'aquest tipus de compromisos i, per tant, és important triar-los amb cura i així mantenir-ne el control. En el seu treball, investiga contínuament els límits d'aquestes opcions i investiga les conseqüències de la manca d'elecció (destí) o la pèrdua de control directe sobre la teva pròpia identitat (fama).
Palmen fa un ús extensiu de la seva pròpia biografia en la seva obra. Sovint el personatge principal és una dona jove amb fam de coneixement, escriptura i fama. Els personatges de les seves històries solen remuntar-se a persones reals del seu entorn immediat, cosa que fa que els seus llibres roman à clefs. Diu que li falta imaginació i per això es limita a històries properes a la seva pròpia vida. Una vegada va descriure el gènere que practica com "auto bioficció".'ik ben die palmen niet'. 16 december 1998 (De Groene Amsterdammer). Gearchiveerd op 30 september 2007. Geraadpleegd op 17 juni 2023. La qüestió de la distinció entre realitat i ficció: on és exactament el límit entre l'autobiografia i la novel·la autobiogràfica? - ha estat explorada per ella d'una manera provocativa a I.M.. En aquesta novel·la, els personatges no només es basen clarament en persones reals, sinó que també tenen els seus noms. La primera persona es diu Connie Palmen. Els crítics no estan d'acord sobre si la paraula "novel·la" a la portada és adequada. Palmen, tanmateix, creu que I.M. és clarament una novel·la, per la senzilla raó que ella diu que és una novel·la.
El roman à clef Lucifer (2007), en el qual es reconeixen diversos residents del cinturó del canal d'Amsterdam coneguts i menys coneguts, combina Llucifer de Vondel amb De ontdekking van de hemel (El descobriment del cel) de Harry Mulisch en els cinc capítols titulats "actes".Xandra Schutte, 'Connie Palmen ontdekt de hemel.' Trouw, 3 maart 2007. Geraadpleegd op 4 april 2015. Llucifer també es pot considerar un estudi de gènere, perquè la seva estructura recorda fortament una història de detectius. Algú ha mort. Va ser un assassinat premeditat o un accident mortal? La curiosa primera persona intenta resoldre el misteri preguntant als amics i coneguts de la víctima anys després del fet. Tanmateix, no és un detectiu, encara que només sigui perquè no s'ha resolt el problema. El centre d'aquesta novel·la és, de nou, l'efecte de la fama: ningú sap exactament què va passar, però circulen tota mena d'històries contradictòries sobre les circumstàncies que creen la seva pròpia realitat, la qual cosa repercuteix en el funcionament del "sospitós" i en com el veuen els altres.
El seu llibre de 2015 Jij zegt het tracta sobre una parella d'amors de la literatura, Ted Hughes i Sylvia Plath.Jij zegt het, de nieuwe roman van Connie Palmen. www.conniepalmen.nl. Geraadpleegd op 11 mei 2016. Al llibre, Palmen presta atenció a Ted Hughes, que va morir el 1998, i li dona veu. Després del suïcidi de Plath el 1963, se li va donar l'estatus de màrtir, però Hughes va rebre l'estatus de traïdor i assassí. Aquest llibre també parla del que és la veritat. Hughes no apareix com un dolent al llibre, sinó com un bon noi amb una gran lleialtat a Plath.Nieuwe roman Connie Palmen: overtuigende analyse dichtershuwelijk. Het Parool. Geraadpleegd op 11 mei 2016. El títol del llibre també té un doble sentit. Dius que vol dir que realment va passar així? O vol dir que només és la versió de l'altra persona, que d'altra manera és increïble?
Les novel·les de Palmen són menys narratives i més demostratives del que s'acostuma a fer d'una novel·la. En la seva obra la forma narrativa es combina amb passatges assagístics. La història, les relacions entre els personatges i els seus trets de caràcter solen servir per al desenvolupament d'una idea. Per contra, els seus assaigs són més narratius del que s'esperaria en aquest gènere.
Recepció