Michael Arias (nascut el 1968) és un cineasta estatunidenc actiu principalment al Japó.
Tot i que Arias ha treballat de diverses maneres com a artista d'efectes visuals, desenvolupador d'programari d'animació i productor, és més conegut pel seu debut com a director, el llargmetratge anime Tekkonkinkreet, que el va establir com el primer director no japonès d'una pel·lícula d'anime important.
Primers anys Michael Arias va néixer a Los Angeles, Califòrnia. El seu pare, Ron Arias (nascut el 1941) és un antic escriptor sènior i corresponsal de la revista People i un escriptor xicano molt respectat. La mare de Michael Arias, Joan Arias, va ser professor d'espanyol i especialista en vendes de programari d'IBM.
Quan encara era un nen, Arias mirava sovint pel·lícules al cinema amb els seus pares i agafava en préstec impressions de 16 mm d'una biblioteca pública local per projectar-les a casa; va ser en aquesta etapa de la seva vida que va desenvolupar la seva passió pel cinema.
Arias es va graduar a la Webb School de Califòrnia als 16 anys. Després va assistir a la Universitat Wesleyan a Connecticut, especialitzant-se en lingüística durant dos anys, abans d'abandonar-se per seguir-hi una carrera com a músic. Els primers associats musicals de Michael inclouen Moby i Margaret Fiedler McGinnis.
Poc després de deixar Wesleyan, Arias es va traslladar a Los Angeles, va abandonar les seves ambicions musicals i, gràcies als esforços d'un amic de la família, va començar a treballar a la indústria del cinema.
Carrera Carrera cinematogràfica inicial La primera carrera cinematogràfica de Michael Arias està marcada per períodes tant als Estats Units com al Japó, treballant en producció i desenvolupament de programari VFX, CG, i com a productor de pel·lícules d'animació.
Imatges de Dream Quest Michael Arias va començar la seva carrera cinematogràfica el 1987 a la naixent central d'efectes visuals Dream Quest Images (DQ), primer com a intern no remunerat i després com a empleat a temps complet i membre de l'IATSE. La major part del seu temps a DQ es va dedicar com a assistent de càmera a les etapes de control de moviment, treballant en pel·lícules tan pesades del Hollywood com ara The Abyss, Desafiament total i Fat Man and Little Boy.
En aquell moment, la indústria dels efectes visuals tot just havia començat a adoptar tecnologies digitals i encara dominava tècniques analògiques com el control de moviment i la fotografia stop motion, miniatures, compositing òptica, matte painting i pirotècnia. Arias, segons el seu propi compte, va florir a l'entorn pràctic de DQ ("una gran fàbrica de joguines dirigida per conductors de cotxes i ciclistes bojos").
Back To The Future: The Ride Després de dos anys de treballar a Dream Quest, Arias va tornar a la costa est amb la intenció d'acabar els seus estudis, aquesta vegada al programa Tecnologia musical de la NYU. Poc després d'inscriure's, però, Arias va ser contactat per la veterana d'efectes visuals i companya de The Abyss Susan Sitnek, que va convidar Arias a unir-se a la tripulació de l'atracció immersiva d'Universal Studios Back To The Future: The Ride (BTTFTR), dirigit per la llegenda dels efectes visuals Douglas Trumbull. Un cop traslladat a Berkshires, on s'estava realitzant la preproducció, Arias va ser redactat per Trumbull per animar els vehicles de viatge a l'estil simulador de vol de l'atracció. De la seva època treballant amb Trumbull, Arias recorda: "Doug era, ES, una figura tan inspiradora. Per a mi i l'altre grup més jove, inclòs John Gaeta, ara VFX Supervisor de les pel·lícules Matrix, Doug va ser tan generós amb els seus coneixements, un tipus molt càlid, receptiu, articulat i creatiu."
L'associació d'Arias amb Trumbull va resultar fortuïta, no només per l'experiència de treballar diàriament amb el mateix Trumbull, sinó també perquè va resultar en el que seria el primer viatge d'Arias al Japó, amb Trumbull, amb qui va fer una gira per l'Expo Osaka i va visitar el monòlit de postproducció Imagica i el gegant de videojocs Sega Enterprises. Aquesta primera visita, combinada amb l'amistat d'Arias amb membres clau de la tripulació de maquetes majoritàriament japonesa de BTTFTR, va preparar l'escenari per a la posterior estada a llarg termini d'Arias al Japó.
Imagica i Sega Enterprises L'any 1991 Arias va acceptar una oferta per treballar com a operador de càmera de control de moviment al departament d'Efectes Especials d'Imagica i es va traslladar a Tòquio. Després, després de menys d'un any a Imagica, va ser convidat pel productor de jocs emergent Tetsuya Mizuguchi per unir-se a una unitat de gràfics per ordinador recentment creada a les instal·lacions d'investigació i desenvolupament de diversió de Sega Enterprises. A Sega, Arias va codirigir i animar la pel·lícula Megalopolice: Tokyo City Battle (presentada a l'Electronic Theatre de SIGGRAPH 1993).
Syzygy Digital Cinema El 1993, Arias va tornar als Estats Units i es va unir amb els reconeguts dissenyadors de títols de la Nova York Randall Balsmeyer i Mimi Everett, amb qui va cofundar la botiga de disseny CG Syzygy Digital Cinema, creadors de seqüències digitals per a Madame Butterfly de David Cronenberg, El gran salt de Joel i Ethan Coen, Prêt -à-Porter de Robert Altman, i Crooklyn i Clockers de Spike Lee. La seva seqüència de títols per a M. Butterfly va ser homenatjat per la seva inclusió a la sala de projeccions SIGGRAPH 1994 i al festival Cinéma Du Futur de Montreal del mateix any.
Softimage Esgotat per les exigències de la producció i amb l'esperança d'aconseguir més experiència desenvolupant programari de gràfics per ordinador, Arias va acceptar una oferta de l'innovador de programari d'animació 3D Softimage per unir-se al seu recent grup de projectes especials, un "S.W.A.T." equip d'artistes i enginyers creat per ajudar els clients clau de gamma alta al lloc.
Encoratjat pels col·legues, Arias es va submergir ràpidament en l'IPA de renderització Mental Ray i després va començar a experimentar amb tècniques per simular imatges d'animació tradicional utilitzant eines de gràfics per ordinador. Aquesta investigació va portar a Arias a desenvolupar i, finalment, a patentar els Cel shading de Softimage, programari de renderització per facilitar la integració. d'imatges d'infografia amb cels. Amb els nous cels recentment encunyats a la mà, Arias va treballar estretament amb el personal de DreamWorks Animation i Studio Ghibli per afegir un sabor visual diferent a l'animació híbrida tradicional/digital. de les pel·lícules El príncep d'Egipte, La ruta cap a El Dorado i i de Hayao Miyazaki.
Pel·lícula pilot Tekkonkinkreet El 1995, després d'establir-se definitivament a Tòquio, Arias va ser presentat per un amic al manga de Taiyō Matsumoto , una obra que el va afectar profundament. Tekkonkinkreet (Tekkon) és una història metafísica sobre la majoria d'edat sobre dos orfes, i i la seva lluita per sobreviure en una metròpoli panasiàtica, , assetjada pel mal. Sobre el primer descobriment de Tekkon, Arias recorda que un amic li va prestar Tekkon per llegir-lo: "I això va ser tot. Enganxat... Vaig plorar moltes vegades llegint-lo, també una experiència nova per a mi, plorar per un manga."El novembre de 1997, una conversa amb l'autor d'animació Kōji Morimoto, que havia mostrat interès pels projectes de programari d'Arias, va portar a la presentació d'Arias a l'artista del manga Taiyō Matsumoto. A partir d'aquí, el que havia començat com una simple demostració de programari per a Morimoto es va convertir ràpidament en un projecte de llargmetratge complet de CG, dirigit per Morimoto, amb esforços de gràfics per ordinador dirigits pel mateix Arias.
Tot i que la pel·lícula pilot de 4 minuts de durada completada, va guanyar un premi d'Art Digital no Interactiu al Japan Media Arts Festival i apareixerà al SIGGRAPH 2000 Animation Theatre, el projecte va ser abandonat poc després per falta de finançament i pèrdua d'interès del director Morimoto per Tekkonkinkreet.
The Animatrix
Aleshores, l'any 2000, mentre encara estava sota contracte amb Softimage, Michael va acceptar una invitació de Joel Silver i Lilly i Lana Wachowski (the Wachowskis) per produir Matrix de Warner Bros. Antologia d'animació inspirada en The Animatrix, un projecte que el va consumir durant més de tres anys. En ser vinculat per produir The Animatrix, malgrat la seva manca d'experiència en la producció, Arias explica: "Realment vaig haver d'aprofitar una gran quantitat d'experiència que s'havia quedat sense utilitzar en tot el que havia après fins a aquest punt: una breu carrera en estudis de gravació, component música i efectes de so per a curtmetratges a la universitat, tenir la meva pròpia empresa, treballar en efectes especials. Va ser una gran oportunitat per exercitar algunes cèl·lules cerebrals latents (o danyades)."
Arias va treballar estretament amb els Wachowski per refinar les especificacions úniques del projecte: encara que inicialment concebuda com una sèrie de televisió, The Animatrix va evolucionar cap a una col·lecció de nou curtmetratges d'animació no episòdics, cadascun de sis a deu minuts de durada. Amb els coproductors Hiroaki Takeuchi i Eiko Tanaka (president de la botiga d'animació inconformista Studio 4°C, on es va animar gran part de The Animatrix), Arias finalment va desenvolupar i produir vuit dels nou segments Animatrix (l'única excepció és un curt d'animació CG creat per Square Pictures). Per dirigir les pel·lícules, Arias i els seus socis van reunir un "dream team" de lluminàries de l'anime que incloïa Yoshiaki Kawajiri, Kōji Morimoto, Shinichiro Watanabe, i Mahiro Maeda.The Animatrix va ser un èxit comercial i va guanyar el Premi Annie de l'ASIFA de 2004 per l'èxit excepcional en una producció d'animació d'entreteniment domèstic.
Carrera cinematogràfica recent La carrera recent de Michael Arias s'ha centrat principalment en la direcció.
Tekkonkinkreet El 2003, mentre treballava a The Animatrix, Arias va tornar a agafar Tekkonkinkreet. Armat amb un guió en anglès escrit pel guionista Anthony Weintraub i encoratjat pel mentor Morimoto, Arias va avançar amb els plans de reviure Tekkon a Studio 4°C, amb la col·labora d The Animatrix i presidenta de 4°C Eiko Tanaka com a productora i dirigint Arias.
La pel·lícula es va completar l'agost de 2006 i es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Tòquio poc després.
La comissària del Museum of Modern Art (MoMA) Barbara London va considerar Tekkonkinkreet ""Millor pel·lícula del 2006" al seu Art Forum, i posteriorment es va organitzar una estrena de la pel·lícula al MoMA.
Amb la seva adaptació de Tekkonkinkreet, Arias, amb el dissenyador de producció Shinji Kimura, havia reimaginat Treasure Town del manga com un híbrid pan-asiàtic caòtic, en part Hong Kong, en part Bombai, amb elements futuristes i industrials. densament en capes sobre una base que va agafar molt en préstec d'imatges del Tòquio Shōwa. La crítica del New York Times Manohla Dargis, a la seva ressenya de Tekkonkinkreet, descriu Treasure Town com "una explosió surrealista d'angles esbiaixats, torres inclinades, cables penjants, carrerons estrets i floridures alegrement simpàtiques que recorden un paisatge urbà de Yakuza a través d'un parc temàtic Hello Kitty." De fet, la sumptuosa direcció artística de Tekkon va ser àmpliament elogiada, i el dissenyador de producció Kimura va rebre el Premi a la Millor Direcció d'Art a la Fira Internacional de l'Anime de Tòquio de 2008. Tekkon va ser elogiada encara més, no només per l'ús innovador d'Arias de les tècniques gràfics per ordinador i la perfecta integració de l'animació digital i tradicional, sinó també per l'enfocament narratiu d'estil documental de la pel·lícula.