Janine Charrat, (Grenoble, 24 de juliol de 1924 - Rueil-Malmaison, 29 d'agost de 2017, va ser una ballarina, coreògrafa i directora de ballet francesa.
Biografia Filla d'un coronel de bombers i una poetessa, Janine Charrat va adquirir una reputació de nena prodigi de la dansa a una edat primerenca, als dotze anys, amb el seu paper a la pel·lícula de Jean Benoît-Lévy La Mort du cygne. Buscant-li parella de ball, va ser posada en contacte amb Roland Petit per la crítica Irène Lidova. Amb l'encoratjament de Serge Lifar, trencant la regla de fer ballar només els alumnes de l'Opera Ballet entre ells, Charrat i Petit van formar la parella estrella del món coreogràfic. El 1945 va crear el Jeu de Cartes per als Ballets dels Camps-Élysées, el seu primer ballet, després va fundar la seva pròpia companyia el 1951, els Ballets Janine Charrat,Dictionnaire de la danse Larousse durant un temps anomenats Ballets de França.
Per a Paul Valéry, la jove prodigi és la reencarnació de la seva Atictée de L'Âme et la danse. El 1948, va crear un ballet basat en el mimodrama que Paul Claudel havia escrit per a l'escena japonesa el 1922 (La Femme et son ombre).Paul Claudel, Théâtre, tome II, Pléiade, 2011. Voir aussi Roland Petit, J'ai dansé sur les flots, Grasset, 1993, p. 205 : « Janine Charrat aimait Claudel. Le côté mystique de son œuvre l'impressionnait. […] J’allais donc voir Claudel pour lui parler de la petite chorégraphe qui rêvait de danser Jeanne d'Arc, et me retrouvai face à une sorte de pachyderme postillonnant et expectorant dans un mouchoir de calicot. Il ne m’accorda que quelques minutes, pour me dire que si la jeune chorégraphe le souhaitait elle pouvait faire son ballet sur un de ses contes inspiré d'un no japonais. Mais qu’il n’était pas question qu’elle perçoive des droits d'auteur, ces revenus lui étant réservés. Janine a conçu un très joli ballet sur La Femme et son ombre. Claudel, ce vieux grippe-sou, n’a même pas pris le temps de lui écrire un petit mot d'encouragement. »
Treballà amb grans creadors i artistes del segle XX: autors, coreògrafs, compositors, artistes de teatre, pintors, decoradors, creadors de vestuari. Esmentem Jean Babilée, Pierre Balmain, Jean Bazaine, Bertolt Brecht, Marius Constant, Paul Delvaux, Leonor Fini, Jean Genet, Alexis de Giers, Arthur Honegger, Joseph Kosma, Marcel Landowski, Fernand Léger, Jean-Denis Maillart, Darius Milhaud, Francis Poulenc, Maurice Ravel, Henri Sauguet, Pierre Soulages, Igor Stravinsky, Maurice Thiriet, Jean Vilar, Jean Wiener o Kurt Weill. Jean Cocteau en va dir "Janine Charrat, caminant solitària, va més enllà de les estrelles".
El 20 d'abril de 1953 al Théâtre des Champs-Élysées, va crear amb Bertrand Castelli el ballet que ella va coreografiar: Les Algues, amb música de Guy Bernard. alt=Père de Janine Charrat|miniatura|Janine Charrat presenta la seva companyia, acabada de crear, al , davant del seu pare molt emocionat. La Vigie Marocaine, 2 de febrer de 1952L'any 1961, va cosignar Les Quatre Fils Aymon amb Maurice Béjart. El mateix any, el 18 de desembre, durant els assajos del ballet Les Algues per a la televisió francesa, el seu tutú es va incendiar quan va entrar en contacte amb una torxa col·locada a terra. Transformada en una torxa viva, va resultar molt greument cremada. Després de diversos mesos de tractament a l'hospital de Cochin, de convalescència i de rehabilitació, va tornar als escenaris assumint la direcció de dansa del Gran Teatre de Ginebra, de 1962 a 1964. El 1966, va obtenir una indemnització judicial de 1.450.000 francs contra Jean Lajoie, un fabricant d'accessoris de l'ORTF, declarat responsable de la tragèdia per haver col·locat una torxa encesa al plató de televisió, a prop de Janine Charrat, i haver-se'n desentès després.L'Écho républicain de la Beauce et du Perche, 5 juillet 1966 : "Grièvement brûlée dans un studio de télévision, Janine Charrat obtient 1.450.000 fr. du tribunal"
El 1975 va ser candidata a l'Académie française, al mateix temps que Louise Weiss. El 1978 esdevingué assessora de dansa al Centre Nacional d'Art i Cultura Georges-Pompidou de París.
Vida personal El 1957 es va casar amb Gérard Bourret, director teatral. Separada del seu primer marit, es va tornar a casar l'any 1969 a l'illa de Moorea amb Michel Humbert, industrial.Paris-Presse, L'Intransigeant, 22 août 1969, p.7 : "Janine Charrat s'est mariée"
Ballets 1931: La Marchande d'eau fraîche, musique de Jacques Ibert - La Vierge à la crèche, música de César Franck 1931: Sur l'eau, música de Claude Debussy - Danse hawaïenne 1932: Pavane pour une infante défunte, música de Maurice Ravel 1933: Boléro, música de Maurice Ravel - Valse, música de Johann Strauss - Le Charmeur de serpents 1934: La Poupée brisée, música de Maurice Ravel 1935: La cathédrale engloutie, música de Claude Debussy - Tabou, a partir d'una música de jazz 1940: Danse avant l'aube, sobre un poema de Pham Van Ky, música d'Alexandre Tcherepnine 1940: Alexandre le Grand, coreografia de Serge Lifar, música de Philippe Gaubert 1942: Britannicus, coreografia de Serge Lifar - Nuit d'août, coreografia de Serge Lifar - La Légende de la licorne, música de Francis Poulenc 1943: Avant le bal, coreografia de Serge Lifar, música de Franz Schubert - Symphonie printanière, coreografia de Serge Lifar - Les Souliers rouges, coreografia de Serge Lifar, música de Maurice Thiriet - Pavane, coreografia de Serge Lifar - Jack l'Éventreur, coreografia de Serge Lifar - Le ciel est au-dessus le toit, coreografia de Serge Lifar - Sur la route, coreografia de Janine Charrat, música de Pablo de Sarasate - La Berceuse nègre, coreografia de Janine Charrat - Diana d'André Chénier, coreografia de Serge Lifar 1944: La Classe, coreografia de Serge Lifar, música de Maurice Thiriet - La Réversibilité de Charles Baudelaire, poema llegit per Maurice Escande, coreografia de Serge Lifar - Soupir, coreografia de Serge Lifar, música de Franz Liszt - Le Bourgeois gentilhomme de Molière, coreografia de Serge Lifar, música de Claude Delvincourt. Comédie-Française, 18 d'abril de 1944. 1945: Jeu de cartes, coreografia de Janine Charrat, llibret i música d'Igor Stravinsky, decorat de Pierre Roy (amb Jean Babilée, Roland Petit, Youly Algaroff, Irène Skorik, Nathalie Phillippart. Théâtre des Champs-Élysées, 12 d'octubre de 1945 - Carnet de bal, coreografia de Serge Lifar, música de Georges Auric 1946: Cressida, coreografia de Janine Charrat, música de Tony Aubin, decorats i vestuari de Constantin Népo, Montecarlo, 5 de juny de 1946 - La Valse, coreografia de Serge Lifar, música de Claude Debussy - Plegaria, coreografia de Serge Lifar, música de Ludwig van Beethoven - Passion, coreografia de Serge Lifar, música de César Franck - Chota Roustaveli, coreografia de Serge Lifar, música d'Arthur Honegger, Montecarlo, 5 de maig de 1946 1947: Concerto n° 3, coreografia de Janine Charrat, música de Serge Prokofiev, decorats i vestuari de L. Zack. Opéra-Comique, Paris, 26 de març de 1946 - Danseuse de Degas, coreografia de Janine Charrat, música d'Ivan Semenoff, decorats d'Alexis de Giers, vestuari de Marc Dolnitz - Brazileira, coreografia de Janine Charrat, música de Darius Milhaud - Hommage à Taglioni, coreografia de Janine Charrat - La Petite Fille aux allumettes, coreografia de Janine Charrat, música de Joseph Kosma - Idylle, coreografia de Janine Charrat, música de R. Jordania 1948: L'Âme heureuse, coreografia de Janine Charrat, música de Charles Koechlin. Opéra-Comique, Paris - Thème et Variations, coreografia de Janine Charrat, música de Tchaikovski - Adame miroir, coreografia de Janine Charrat, música de Darius Milhaud, décors de Paul Delvaux, libret de Jean Genet. Théâtre Marigny, 2 de juny de 1948 - Allegro, coreografia de Janine Charrat, música de Maurice Ravel, decorats i vestuari de Jacques Fath. Théâtre Marigny, 3 de juny de 1948 - La Femme et son ombre, coreografia de Janine Charrat, argument de Paul Claudel, música d'Alexandre Tcherepnine, decorats de Vachon, vestuari de Pierre Balmain (amb Janine Charrat, Colette Marchand, Maurice Béjart). Théâtre Marigny, 15 de juny de 1948 1949: Le Combat, coreografia de W. Dollar, música de R. de Banfield, decorats i vestuari de Marie-Laure de Noailles. Princess Theater, Londres, 24 de febrer de 1949 - La Nuit, coreografia de Janine Charrat, música d'Henri Sauguet, decorats de Christian Bérard, vestuari de Barbara Karinska, argument de Boris Kochno. Théâtre des Champs-Élysées, 19 d'abril de 1949 - Hérodiade, argument basat en un poema de Mallarmé, coreografia de Janine Charrat, música de Maurice Thiriet, decorats i vestuari de P. Sunderland. Théâtre des Champs-Élysées, 30 de novembre de 1949 - La Jeune Fille et l'Enchanteur, coreografia de Janine Charrat, música de Marcel Landowski, decorats i vestuari de Douking - Abraxas, coreografia de Janine Charrat, música de Werner Egk, decorats i vestuari de J. Fenneker. Berlin, Staatsoper, 8 d'octubre de 1949 1950: Les Sylphides, coreografia de Michel Fokine, música de Frédéric Chopin - Giselle, coreografia de Jean Coralli i Jules Perrot, música d'Adolphe Adam - Roméo et Juliette, coreografia de Serge Lifar, música de Tchaikovski - Nuit et Jour, coreografia de Janine Charrat, música de Tchaikovski. Palais de Chaillot, novembre de 1950 - Le Passage de l'Étoile, coreografia de Janine Charrat, peça en 4 actes de Jean Vilar, música de Jean Gilles. Théâtre du Jorat, 3 de juny de 1950 - Obéron, coreografia de Janine Charrat, música de Carl Maria von Weber. Opéra d'Amsterdam 1951: Ballade, coreografia de Janine Charrat, música de Frédéric Chopin - Concerto, coreografia de Janine Charrat, musique d'Edvard Grieg (amb Janine Charrat i Serge Perrault). Palais Chaillot - Orfeo, cantata coreogràfica de R. Lupi, a partir de les Géorgiques de Virgile, coreografia de Janine Charrat, decorats i vestuari de Leonor Fini, producció d'Irène Lidova. Biennale de Venise, 19 de setembre de 1951 - Colombus, coreografia de Janine Charrat, música de Werner Egk. Opéra de Berlin - Abraham, coreografia de Janine Charrat, música de Marcel Delannoy, llibret de Maurice Sarrazin, decorats de Pierre Lafitte, vestuari de Pierre Soulages. Festival de Toulouse - La Mort de Mimi Pinson, coreografia de Janine Charrat, música de Mendelssohn - Rêve d'amour, coreografia de Janine Charrat, música de Franz Liszt - La Belle au bois dormant a partir de Charles Perrault, coreografia de Janine Charrat, música de Tchaikovski - La Petite Marchande d'allumettes, coreografia de Janine Charrat, música d'Ivan Semenoff - Une étrangère à Paris, coreografia de Janine Charrat, música de Jean Wiener i D. Barcley, decorats d'Alexis de Giers - Le Massacre des Amazones, coreografia de Janine Charrat, música d'Ivan Semenoff, argument de Janine Charrat i Maurice Sarrazin, decorats i vestuari de Jean Bazaine. Grenoble, Théâtre municipal, 24 de desembre de 1951 1952: Quatre Gestes pour un génie i La Mécanique, coreografia de Janine Charrat, música de W. Garett et Maurice Jarre, posada en escena de Maurice Cazeneuve, vestuari de Fernand Léger i Pierre Soulages (amb Alain Cuny i Peter Van Dijk. Château d'Amboise en honor de Léonard de Vinci, el 13 de juliol de 1952 - Rumba classique, coreografia de Janine Charrat, música d'Ivan Semenoff, vestuari de Louis Touchagues - Le Rêve, ballet de Janine Charrat en homenatge a Christian Bérard, que dissenyà el vestuari, música de Franz Liszt, decorats d'Alexis de Giers - Jeux d'eau, coreografia de Janine Charrat, música de Maurice Ravel i Claude Debussy, decorats i vestuari de J.-C. Vigne - Jardin sous la pluie, coreografia de Janine Charrat, música de Claude Debussy, decorats i vestuari de J.-C. Vigne