, cavaller de Sant Jaume, 1r marquès d'Espinar, fou un militar, diplomàtic i autor valencià al servei de la monarquia dels Àustries hispànics. També és conegut com a traductor de Tàcit.
Biografia Coloma va néixer dins la important Casa Coloma. Va ser el quart de 14 fills del tercer matrimoni de don Joan de Coloma i Cardona, primer comte d'Elda. El seus germans grans, Ildefons Coloma i Antoni Coloma i Saa, van ser bisbe de Barcelona i militar, respectivament. Es va casar amb una noble flamenca, Margarita de Gavere-Liedekercke, noble canongessa de la col·legiata de Santa Waltrude. Marguerite era filla d'Anthony I van Liederkerke i Louise de la Barre. Van tenir 4 fills i 6 fillesː
Antoni de Coloma Carles IV Ignati de Coloma Antoni de Coloma Maria de Coloma, esposa de Nicolas de Velasco. Jeronima de Coloma Juana de Coloma Margarita de Coloma Isabella de Coloma Blanca de Coloma Luisa de Coloma
Carrera El seu pare també era militar i escriptor. Coloma es va unir a l'exèrcit com a ensenya el 1581 i va fer campanya a Portugal, Sicília, Holanda i Alemanya, fins a arribar al grau de mestre de camp general. Va tenir un paper important en el setge de Doullens (1595). Després d'exercir com a governador de Catalunya del Nord (1600–1611) i virrei de Mallorca (1611–1617), esdevingué governador de Cambrai el 1617. El 1621 va prendre el relleu de Spinola com a comandant en cap de la invasió espanyola de l'Electorat del Palatinat. L'any següent va succeir al comte de Gondomar com a ambaixador espanyol a Anglaterra. Cridat quan va esclatar la guerra entre Anglaterra i Espanya el 1624, va participar en el setge de Breda de Spinola (agost de 1624 - juny de 1625) i suposadament apareix retratat al quadre La rendició de Breda de Velázquez. Després d'un mandat com a comandant a Milà, Coloma va tornar a Londres l'any 1630 per restablir la pau entre les dues corones. Des de 1631 fins al seu retorn a Espanya el 1634, va actuar com a comandant en cap de l'Exèrcit de Flandes. Durant els seus últims anys va servir al rei Felip IV com a majordom-alcalde i membre del Consell d'Estat.
Coloma va rebre l'hàbit de l'orde de Sant Jaume el 1591 i va rebre la comandament de Montiel i La Ossa el 1621. El 16 de setembre de 1627, Felip IV el va nomenar marquès d'Espinar.
Obres Carlos Coloma, De las guerras de los Estados Baxos, desde el ano de MDLXXXVIII. hasta al de MDXC. IX (Cambrai, Jean de la Rivière, 1622). Altres edicions: Anvers 1624 i 1635 i Barcelona 1627. Recentment, l'abril de 2010, Antonio Cortijo Ocana ( http://www.gbv.de/dms/sub-hamburg/334516609.pdf), ha coordinat una nova edició i estudi, basat en l'edició de 1625 feta a Anvers, ara Bèlgica, per al Ministeri de Defensa espanyol, ISBN, 978-84-9781-551-3, 766 pàgines. Tàcitus, Obras de Cajo Cornelio Tacito, Carlos Coloma trad. (Douai, Wyon, 1629).
Referències
Bibliografia Miguel Angel Guill Ortega, Carlos Coloma, 1566-1637: Espada y pluma de los tercios (Madrid, Editorial Club Universitario, 2007). JFAF de Azevedo Coutinho y Bernal "Généalogie de la Famille de Coloma", 1777.
Enllaços externs
http://historicaltapestry.blogspot.com/2008/11/why-i-lovelittle-known-characters-from.html .
Categoria:Alacantins històrics Categoria:Militars alacantins Categoria:Militars valencians històrics Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Generals espanyols Categoria:Morts a Madrid Categoria:Valencians nascuts al segle XVI Categoria:Valencians morts al segle XVII