Jordi Cubino Bermejo (Sabadell, 22 de novembre de 1970), també conegut com a David Lyme, és un cantant, compositor i productor musical català.
És un dels pilars de l'anomenat So Sabadell, conegut així per la ciutat vallesana, una variant de l'italo disco produïda a Catalunya, que es va popularitzar a Europa als anys 1980.
Carrera A l'Institut Pau Vila de Sabadell, Cubino va ser company de classe de l'Albert Pla i del Sergio Dalma. El 1985, amb tan sols quinze anys, publicà el seu primer senzill, "Let's Go to Sitges", amb el segell Max Music, que es convertí en un èxit comercial fins al punt que es va traslladar a viure i treballar una temporada al Japó. Ell mateix és el creador del nom artístic 'David Lyme', que anys més tard intentaria esborrar. Posteriorment van sortir dos senzills més el 1986, "Bambina" i "Playboy", seguits pel llançament del seu primer àlbum, "Like a Star". L'àlbum conté vuit cançons, incloent dues balades i una nova versió de "Bambina", així com els senzills d'èxit comercial "Bye Bye Mi Amor" i "I Don't Wanna Lose You".
El 1988, sortí el seu segon àlbum, "Lady", que incloïa "Never Say You Love Me" i la cançó principal, "Lady".
Els seus senzills són part de "Max Mix", una de les sagues més importants de megamixos editades a l'estat espanyol i a d'altres països del món: "Max Mix 2" (que inclou "Let's Go to Sitges"), "Max Mix 3" (amb "Bambina"), "Max Mix 4" (amb "Playboy"), "Max Mix 5" (amb "Bye Bye Mi Amor" i "I Don't Wanna Lose You"), i "Max Mix 6" (amb "Never Say You Love Me").
El 1990 Lyme deixà Max Music i s'incorporà al segell Blanco y Negro, que aleshores era un competidor de Max Music. Amb el seu nou segell llençà el senzill "Perestroika", que no aconseguí tant d'èxit comercial com els seus senzills anteriors.
També ha escrit i produït música per a altres artistes com David Bisbal, Silver Pozzoli o Gisela, i cançons per anuncis de televisió de companyies com Damm, Coca-Cola i Chupa Chups. Però també ha escrit música per a diverses pel·lícules i ha treballat amb molts altres artistes, com Alejandro Sanz, Pablo Alborán, Il Divo o Montserrat Caballé.
Juntament amb Marta Eizaguirre, creà l'himne del 70è aniversari de Televisió Espanyola, titulat "Imparables", essent ell l'autor de la música.
Com a productor, s'encarrega del "Disc de La Marató de TV3", el disc més venut cada any a Catalunya, i també ha produït més de 200 artistes internacionals com ara Laura Pausini, Alan Parsons, David Bisbal i Luis Fonsi, entre d'altres. També és el director musical del programa de TV3 Eufòria.
Té un estudi de gravació propi a Londres. Un recull dels seus senzills fou publicat per Sony Music el 2004.
Discografia Àlbums Like a Star (1986) Lady (1988)
Senzills Bambina (1985) Let's Go to Sitges (1985) Playboy (1986) I Don't Wanna Lose You (1986) Bye Bye Mi Amor (1987) Never Say You Love Me (1988) Lady (1988) Perestroika (1990)
Referències
Enllaços externs
Categoria:Cantants catalans del sud contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat del Sud de Califòrnia Categoria:Cantants sabadellencs Categoria:Empresaris sabadellencs Categoria:Compositors sabadellencs Categoria:Compositors catalans del sud del segle XXI Categoria:Productors musicals catalans del sud Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1970