miniatura|Fotografia eròtica del segle XIX Les representacions eròtiques les trobem en pintures, escultures, fotografies, obres dramàtiques, composicions musicals i literàries que mostren escenes de naturalesa sexual.
Aquestes representacions les han creat gairebé totes les civilitzacions, tant les antigues com les modernes. Les cultures primitives associaven amb freqüència l'acte sexual amb forces sobrenaturals i, per això, les seves religions hi estan entrellaçades. Per exemple, a països asiàtics com l'Índia, Nepal, Sri Lanka, el Japó i la Xina les representacions sexuals i l'art eròtic tenen significats espirituals específics dins de les religions natives de l'hinduisme, budisme, xintoisme i taoisme. També els antics grecs i romans van produir art i decoració de naturalesa eròtica integrat dins de les seves creences religioses i pràctiques culturals.
Tanmateix, el triomf de la civilització judeocristiana a Occident va negar tota dimensió espiritual i va imposar una visió vergonyosa o pecaminosa de les representacions eròtiques i li va negar una dimensió estètica o artística.
Per situar els límits entre erotisme i pornografia, André Breton va dir: «La pornografia és l'erotisme dels altres», només per a demostrar que el que per a un pot semblar una situació pornogràfica, pot ser tolerada per un altre i la pot incloure de manera més elegant dins de l'erotisme (això s'aplica a individus, èpoques o civilitzacions). Això demostra que la definició del concepte de pornografia es basa, principalment, en la percepció dels individus. D'altra banda, la nuesa és un element essencial de la pornografia, però no és una garantia d'això; la pornografia requereix una recepció basada en l'excitació sexual.
En èpoques més actuals, les representacions eròtiques han passat de ser un article de luxe per a uns pocs a un producte quotidià i, fins i tot per uns altres, un negoci. Cada avenç tècnic, com la impremta, la fotografia, el cinema i els ordinadors, ha estat adaptat per distribuir aquestes representacions.
Actituds històriques envers les representacions eròtiques miniatura|Bol romà amb una escena eròtica procedent d'Arezzo. esquerra|miniatura|Atuell o recipient eròtic Navigium Veneris procedent de Lió, període Romà. miniatura|258x258px|Deessa romana Victòria en un fragment de ceràmica Aretina del període d'August 31 aC.– 14 dC. En temps primitius, les representacions eròtiques eren un subconjunt de l'art indígena o religiós propi de cada cultura i, en conseqüència, no eren tractades de manera diferent a la resta d'imatges.
El concepte modern de pornografia no va aparèixer fins a l'època victoriana, però al·ludia a escrits sobre meuques. Amb tot, la definició actual no va ser afegida fins a mitjan segle XIX, quan va ser recollida per primera vegada en un diccionari mèdic anglès de 1857, que la definia com «una descripció de les prostitutes o la prostitució, com a qüestió d'higiene pública».Dunglison, Robley (1857). Medical lexicon. A dictionary of medical science, edition de 1857, s. v. «Pornography». Del Oxford English Dictionary, 2ª edition (1989), s. v. «pornography». El 1864, la primera versió de la definició moderna va aparèixer al Webster's Dictionary amb la següent definició: «il·lustració llicenciosa usada per a decorar les parets de les habitacions consagrades a les orgies bacanals, exemples d'aquestes les troben a Pompeia».An American dictionary of the English language, (1864), s. v. «Pornography». Del Oxford English Dictionary, 2a edició (1989), s. v. «pornography». Per tant, al·ludeix, per primer cop, a imatges explícites. Encara que alguns actes sexuals específics estaven regulats o prohibits per lleis anteriors, la simple contemplació d'objectes o imatges no va ser prohibida en cap país fins a 1857. En alguns casos, la possessió de certs llibres, gravats o col·leccions d'imatges sí que va ser prohibida, però la tendència a dictar lleis que restringien la visió d'objectes sexuals explícits va ser un concepte victorià.
A partir del 1860 van realitzar-se excavacions importants a Pompeia. Això va donar a conèixer gran part de l'art eròtic dels romans i, de retruc, van commocionar a la societat victoriana que es veia a si mateixa com a hereva intel·lectual de l'Imperi romà. No va saber què fer amb les representacions sexualment explícites i van procurar amagar-les de tots els que no formessin part de l'elit d'investigadors clàssics. A més, els objectes transportables van ser tancats en el Gabinet Secret del Museu Arqueològic de Nàpols, i els que no podien moure's van ser coberts o acordonats perquè no corrompessin la sensibilitat de dones, nens i obrers. Les primeres lleis angleses (i mundials) que criminalitzaven la pornografia van ser promulgades amb l'Obscene Publications Act de 1857.
Representacions eròtiques de la Prehistòria i a l'Edat Moderna miniatura|400x400px|Papir eròtic i satíric de Torí on es pot apreciar escenes amb representacions eròtiques, Der el-Medina, Regne Nou, Dinastia XX, Egipte (1186 - 1070 aC). Article C.2031 del Museu de Torí. Entre els exemples més antics conservats de representacions eròtiques hi ha els gravats i les pintures rupestres paleolítiques. Normalment, són imatges d'animals, escenes de caça i representacions de genitals humans (que es creu que són símbols de fertilitat). Els éssers humans nus amb característiques sexuals exagerades apareixen en algunes pintures i objectes paleolítics com les Venus paleolítiques o la dansa fàl·lica de la roca dels Moros (el Cogul).
L'abril de 2005, arqueòlegs alemanys van informar que havien trobat una escena de 7200 anys d'antiguitat que representava una figura masculina inclinada sobre una altra femenina en una forma suggestiva de l'acte sexual. La figura masculina, batejada «Adonis de Zschernitz», sembla que no pretén l'excitació sexual individual, sinó que més aviat, les imatges poden haver tingut una importància espiritual i estan, probablement, relacionades amb rituals de fertilitat.
Els antics grecs solien pintar escenes sexuals de relacions homosexuals i de pederàstia en la ceràmica. Com en l'art grec no existia el concepte de pornografia, no hi ha representacions il·legals o immorals: l'art simplement reflecteix escenes de la vida diària, i en tot cas algunes són més sexuals que unes altres. Així poden veure fal·lus esculpits en llocs de culte, com ara el temple de Dionís a Delos o objectes domèstics quotidians i protectors com l'herma, una estàtua amb un cap sobre un pedestal quadrat i un fal·lus prominent al davant. L'ideal masculí grec tenia un penis petit, estètica que més tard van adoptar els romans. Els grecs també van crear el primer exemple famós de lesbianisme a Occident, amb l'Himne a Afrodita de Safo i altres obres homoeròtiques. miniatura|Home i Hetera fornicant, Pintor de Triptolemos, Atenes, 470 aC., Museu Nazionale Tarquinia. esquerra|miniatura|300x300px|Lupanar de Pompeia. Fresc de paret. Escena eròtica.
En edificis romans de Pompeia i Herculà els arqueòlegs han trobat nombroses pintures i escultures sexualment explícites, si bé el propòsit original d'aquestes representacions potser no és pas eròtic. Per exemple, a la «Vila dels Misteris» hi ha una escena de flagel·lació ritual que està clarament relacionada amb un culte religiós, per la qual cosa pot considerar-se que aquesta imatge té una importància més religiosa que ritual. En canvi, les pintures explícites sobre cada porta del lupanar de Pompeia donen publicitat als serveis sexuals que s'hi oferien. També a Pompeia trobem fal·lus i testicles gravats a les voreres com a decoració general i per ajudar els visitants a orientar-se en direcció al barri de la prostitució i l'entreteniment . Els romans consideraven les representacions sexuals de bon gust i, de fet, les pintures reflecteixen els costums i les pràctiques sexuals habituals, com en el cas de la copa Warren. Per contra, els actes sexuals que es consideraven tabú (com els que profanaven la puresa de la boca) es representaven a les termes buscant un efecte còmic. Els fal·lus grans es gravaven sovint prop de les portes d'entrada a les llars, atès que eren considerades un encanteri que duia la bona sort. Un dels primers objectes excavats quan es va descobrir el complex de Pompeia va ser una estàtua de marbre mostrant al déu Pa mantenint relacions sexuals amb una cabra, una representació detallada de zoofilia considerada tan obscena que encara avui dia encara no ha estat exposada al públic i es conserva al Gabinet Secret del Museu Arqueològic de Nàpols.
La cultura mochica del Perú també va ser un poble antic que va esculpir escenes de sexe explícit en la seva ceràmica. No obstant això, la seva finalitat era molt diferent a la d'altres cultures primitives: els mochicas creien que el món dels morts era l'oposat exacte del dels vius. Per tant, per a les ofrenes funeràries fabricaven atuells que mostraven actes sexuals com masturbacions, fel·lacions i sexe anal que no els creaven incomoditat. De fet, esperaven que en el món dels morts tindrien un significat oposat i afavoririen la fertilitat. miniatura|Shunga (el Japó). A Orient hi ha hagut una llarga tradició de pintura eròtica. El Japó, la Xina, l'Índia, Pèrsia i altres països van produir gran quantitat d'obres d'art que celebraven la capacitat humana de l'amor. Les obres representen l'amor entre homes i dones així com també entre persones del mateix sexe. Al Japó, l'art eròtic va conèixer els seus principals èxits amb la impressió de blocs de fusta. L'estil va ser conegut com shunga i alguns dels seus primers practicants (com Harunobu o Utamaro) van produir-ne un gran nombre. Addicionalment, els rotllos de pergamí pintats a mà també van ser molt populars. El shunga va aparèixer en el i va créixer en popularitat malgrat que hi va haver intents ocasionals d'eliminar-lo, el primer dels quals va ser una prohibició sobre els llibres coneguts com (kōshokubon) dictada pel shogunato Tokugawa el 1722. No va ser fins al segle XIX que el shunga va deixar de produir-se quan es va popularitzar la fotografia.
La tradició eròtica xinesa també va ser extensa amb exemples d'art eròtic datats des de la dinastia Iuan (1271-1368). L'art eròtic xinès va assolir el cim durant cap el final de la dinastia Ming.
A la Xina i el Japó, l'erotisme va tenir un paper important en el desenvolupament de la novel·la. La Història de Genji, obra d'una noble japonesa del segle XI anomenada sovint com «la primera novel·la del món», relata les nombroses aventures amoroses del seu heroi en un llenguatge discret però carnal. Del xinès, n'hi ha una de més explícita: Prunes en un atuell d'or que ha estat considerada una de les grans novel·les clàssiques de la literatura xinesa. La Història de Genji ha estat celebrada al Japó des que va ser escrita, però les Prunes en un atuell d'or va ser prohibida per pornogràfica durant molt de temps.
En les miniatures dels manuscrits medievals les escenes eròtiques també van ser comunes, però arribaren a un públic reduït, ja que els llibres escrits a mà eren extremadament cars. La majoria d'aquests dibuixos apareixen en els marges de llibres d'hores. Molts investigadors medievals creuen que aquestes pintures satisfeien les demandes medievals d'imatges eròtiques i religioses en un únic llibre, però la representació de sacerdots i altres autoritats dedicats a actes sexuals suggereix també orígens polítics.
Inici de la distribució massiva La impremta Amb la invenció de la impremta de Johannes Gutenberg les imatges sexualment explícites van començar a circular massivament a Occident. Abans les imatges eròtiques es feien a mà i, per tant, eren cares i limitades als homes de la cúspide de la piràmide estamental qui deliberadament les mantenien allunyades dels estaments inferiors perquè temien l'efecte luxuriós dels analfabets. miniatura|Gravat eròtic suposadament inspirat en Agostino Carracci (1557-1602).