Joan Solé i Bordes (Vilafranca del Penedès, 1955) és un filòleg, historiador, docent jubilat i escriptor vilafranquí que destaca per la seva tasca de recerca local en temes d'àmbit penedesenc.
Pel que fa a la seva formació, és llicenciat en Filologia Romànica Hispànica (1978) i Filologia Catalana (1982) per la Universitat de Barcelona. Des del 1978 fins a la seva jubilació el 2019, ha exercit de professor d'ensenyament secundari en les especialitats d'història i llengua i literatura catalana i castellana. A banda de la seva tasca de docent, destaca per les publicacions, col·laboracions a la premsa local i treballs diversos, ha impartit cursos i conferències i ha publicat més d'una trentena de llibres de temàtica penedesenca.
El 1976 funda, a iniciativa de Josep Parera i Joan Tarrada la revista mensual Olerdulae (1976-1996), òrgan del Museu de Vilafranca des de la qual es promou la fundació de l'Institut d'Estudis Penedesencs (1977). Fins a l'actualitat hi ha exercit de vocal (1980-1997), sotspresident (1998, 2007-2009) i president (1999-2007). El 2002 funda la revista Del Penedès de l'Institut d'Estudis Penedesencs. L'any 2015 va rebre la distinció Recercat de l'Institut Ramon Muntaner en reconeixement de la seva tasca de recerca.
Referències
Categoria:Professors a Catalunya Categoria:Escriptors vilafranquins Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Docents de l'Alt Penedès Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1955