miniatura|Sant Galderic, patró dels camperols.|307x307px Un camperol és un treballador agrícola o granger que sovint treballa per compte d'un altre. El significat de pagès considera, en general, activitats més independents.

Segons una definició moderna, un camperol viu al camp o es dedica a conrear-lo.

Camperols al llarg dels temps miniatura|Pintura de la Tomba de Sennedjem representant feines agrícoles. Els camperols han protagonitzat funcions diverses segons l'època i la situació geogràfica. També la seva denominació ha depès de la llengua considerada.

Antiga Roma miniatura|Segadors i encarregat. Deixant de banda les lleis agràries (com la llei Sempronia agraria), una aproximació a l'estudi del tema pot basar-se en els tractats d'agricultura (Vegeu Història de l'agricultura; Tractats d'agricultura/Llista d'obres.). c 160 aC. De agricultura (Sobre l'agricultura). Cató el Vell. Cató només considera els camperols esclaus i sense gaires privilegis. 37 aC. De Re Rustica Libri III. Marc Terenci Varró. Varró parla dels treballadors del camp (esclaus o lliures) com a «genus vocale instrumenti». c 40 dC. De Re Rustica. Columel·la. Columel·la parla de tres menes d'agricultors: els colons, els esclaus no encadenats i els esclaus encadenats. Els colons havien de pagar una renda.

Isidor de Sevilla A les Etimologies va recollir terminologia associada amb els camperols : servus, colonus, inquilinus, advena.

Els minores o inferiores en el feudalisme català miniatura|Un camperol en una bíblia del . Els canvis experimentats al si de la noblesa van tenir també la seva expressió en el medi rural. A partir del 1060, la senyoria banal o jurisdiccional va limitar la independència de la pagesia lliure i alodial, amb els consegüents desequilibris i ruptures. Vers el 1100 el procés d'asserviment ja havia començat fins a imposar la servitud personal.Th. Bisson (1984). "El feudalismo en la Cataluña del siglo XII". A: Th. Bisson. Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterráneo. Barcelona: Crítica.

Les càrregues banals o jurisdiccionals, que van començar a aplicar-se en el marc dels castells o castellanies per l'aristocràcia laica, aviat es van estendre a l'interior de les senyories comtals i de l'Església, fins a institucionalitzar-se amb el nom d'usaticos o mals usos.

La conformació de la noblesa feudal i la pagesia servil va alterar l'equilibri de forces. Un cop establert un compromís entre llinatges, s'accelerà la senyorialització del camp català: apropiació de la terra pagesa i afebliment de la condició social de la pagesia aloera. La petita propietat va declinar, absorbida per la senyoria o gran propietat feudal, i els antics alous pagesos es van transformar en tinences.

En el marc dels castells, pagesos aloers i tinents, davant la indefensió que comportava el canvi d'orientació política i la degradació de la justícia, van caure de manera lenta però imparable sota l'opressió dels antics agents comtals, els veguers, convertits ara en senyors privats. En aquestes circumstàncies, molts pagesos, temorosos de la força dels guerrers, van preferir donar-los la terra (i amb aquesta el fruit del seu treball) a canvi de recuperar-ne l'usdefruit. P. Bonnassie (1979). Catalunya mils anys enrera (2 vol.). Barcelona: Edicions 62.

L'alou es transformà així en tinença. Al final del , la petita propietat era gairebé un record. Els pocs alous pagesos que quedaven havien perdut el seu caràcter de propietat plena i lliure, ja que els seus propietaris no podien prendre decisions sobre els seus propis béns sense el consentiment dels senyors banals o jurisdiccionals. L'emergència de la tinença, doncs, cèl·lula productiva bàsica de la senyoria, va anar estretament lligada a l'afebliment de la pagesia. El senyor del castell va esdevenir cap incontrolat de la comunitat pagesa, fet que va comportar la degradació social i econòmica del camp.P. Freedman (1993). Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Vic: Eumo.

Illes Britàniques A l'època feudal, els camperols podien ser propietaris de la terra o del dret a conrear («to hold title to land outright»; «fee simple»). O estar sotmesos a altres contractes: «socage», «quit-rent», «leasehold» i «copyhold».

Sant Galderic Sant Galderic és considerat el patró del pagesos catalans.

Referències

*