Mickaël Teddy Di Meglio, conegut com a , és un pilot de motociclisme occità d'origen italià que va guanyar el Campionat del Món de 125cc del amb una Derbi. Més tard, el 2022, va guanyar també el Campionat del Món de Resistència amb un equip francès d'Honda.

Carrera esportiva 125cc (2003-2008) miniatura|esquerra|Darrere de Marco Simoncelli a la cursa de 125cc de Donington Park del 2005 D'ascendència siciliana (el seu avi patern era nascut a Lentini, a la província de Siracusa), Di Meglio va debutar en Gran Premi a la categoria de 125cc el . Després de començar la temporada amb una RS 125 R de l'equip Freesoul Racing, a partir del va fitxar per l'equip Metasystem Racing Service i va continuar amb una Honda RS 125 R. El va passar a l'equip Globet.com Racing i va acabar la temporada al lloc divuitè. Aquell any, a més, va córrer una cursa del Campionat d'Itàlia (CIV) de 125cc al Misano World Circuit Marco Simoncelli com a comodí sense punts i hi obtingué la pole position i la segona volta ràpida en cursa.

El va passar a l'equip Kopron Racing World com a company de Fabrizio Lai; aquell any obtingué la seva primera victòria en Gran Premi al i un segon lloc i acabà la temporada en onzè lloc. El va passar a l'equip FFM Honda Grand Prix 125 i el al Kopron Team Scot, ambdues temporades aconseguint resultats discrets.

El va passar a l'equip Ajo Motorsport com a company d'equip de Dominique Aegerter. Fou aquell any que va guanyar el campionat mundial per davant de Simone Corsi i Gábor Talmácsi després d'aconseguir quatre victòries, quatre segons llocs i un de tercer.

250cc (2009-2013) miniatura|esquerra|A la cursa de 250cc de Donington Park el 2009

El va passar a la categoria dels 250cc amb l'equip Aprilia Mapfre Aspar, aconseguint un segon lloc i un de tercer i acabant la temporada en vuitè lloc. El va continuar al mateix equip, ara a la nova categoria de Moto2 que substituïa els 250cc, com a company de Julián Simón. Va començar la temporada amb una RSV i després va passar a pilotar una Suter MMX. Va acabar la temporada al vintè lloc.

El va passar a l'equip Tech 3 Racing, amb Bradley Smith de company. El va començar la temporada a l'equip S/Master Speed Up, però al i durant els dos Grans Premis següents va substituir el lesionat Alexander Lundh a l'equip Cresto Guide Racing i a partir del va córrer amb la Kalex de l'equip Kiefer Racing com a substitut del lesionat Max Neukirchner. El va passar a l'equip JiR Moto2 amb una TSR 6 etiquetada amb la marca MotoBi a efectes del campionat de constructors. Va acabar la temporada abans d'hora a causa d'una fractura de sacre patida al .

MotoGP (2014-2016) El va pujar a MotoGP amb una moto desenvolupada per l'equip Avintia Racing amb Héctor Barberá de company. El va romandre a l'equip però va canviar de moto, ara amb una Ducati Desmosedici GP14. El va ser contractat com a pilot de proves per Aprilia per a desenvolupar la RS-GP.

Resistència, Supersport i MotoE (2017-Actualitat) miniatura|esquerra|L'equip GMT94 a les 24 H de Le Mans del 2017. D'esquerra a dreta: Canepa, Di Meglio i Checa. El 2017, Di Meglio va fitxar per l'equip GMT94 per a competir al Campionat del Món de Resistència amb la Yamaha YZF-R1 al costat de David Checa i Niccolò Canepa. En el seu debut en aquest campionat va contribuir a guanyar les 24 Hores de Le Mans, les 8 Hores d'Oschersleben, les 8 Hores de SlovakiaRing i el Bol d'Or. Va acabar el campionat en segona posició final. El 2018 va romandre a l'equip i va passar a córrer també al Campionat del Món de Supersport amb una Yamaha YZF-R6. Al mundial de resistència hi tornà a acabar segon i va tornar a guanyar el Bol d'Or.

El va acabar tercer al mundial de resistència i va tornar al mundial de velocitat en participar en la copa del món de MotoE amb l'equip EG 0,0 Marc VDS. Va obtenir una victòria () i un tercer lloc i va acabar la temporada en cinquena posició final. El 2020 va romandre al mateix equip i va aconseguir dos segons llocs, tancant la temporada en quarta posició final.

El 2022 va guanyar el mundial de resistència amb l'equip F.C.C. Technical Sports Racing Honda France als comandaments d'una Honda CBR1000RR-R com a company de Joshua Hook, Gino Rea i Alan Techer.

Resultats al Mundial de motociclisme

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 125cc 28è 5 Honda 125cc 18è 41 125cc Honda 11è 104 125cc Honda 25è 8 125cc Honda 17è 42 125cc Derbi 1r 264 250cc 8è 107 Moto2 RSV 20è 34 Suter Moto2 Tech 3 23è 30 Moto2 Speed Up 22è 17 MZ-RE Honda Kalex Moto2 Motobi 20è 19 MotoGP Avintia 25è 9 MotoGP Ducati 24è 8 MotoE Energica 5è63 MotoE Energica 4t 75

Referències

Enllaços externs

Article biogràfic a Motociclismo.es

Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat de 125cc Categoria:Campions del món de resistència Categoria:Guanyadors francesos de Grans Premis de velocitat Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat francesos Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat occitans Categoria:Guanyadors del Bol d'Or Categoria:Pilots d'Aprilia Categoria:Pilots de Derbi Categoria:Pilots de Moto2 Categoria:Pilots de MotoE Categoria:Francesos d'ascendència italiana Categoria:Pilots del mundial de Supersport Categoria:Pilots de MotoGP Categoria:Pilots de 250cc Categoria:Esportistes tolosans Categoria:Nascuts el 1988