Elaine Stritch (Detroit, Michigan, 2 de febrer de 1925 - Birmingham, Michigan, 17 de juliol de 2014) va ser una actriu estatunidenca, coneguda pel seu treball a Broadway i més tard a la televisió. Va fer el seu debut professional a l'escenari el 1944 i va aparèixer en nombroses obres teatrals, musicals, llargmetratges i sèries de televisió. Stritch va ser inclosa al Saló de la Fama del Teatre Americà el 1995.
Stritch va debutar a Broadway a la comèdia Loco de 1946 i va rebre quatre nominacions als premis Tony: per l' obra de teatre de William Inge Bus Stop (1956); el musical de Noël Coward Sail Away (1962); el musical Stephen Sondheim Company (1970), que va incloure la seva interpretació de la cançó The Ladies Who Lunch; i per a la reestrena de l'obra d'Edward Albee A Delicate Balance (1996). El seu espectacle d'una dona Elaine Stritch at Liberty va guanyar el premi Tony 2002 al millor esdeveniment teatral especial.
Stritch es va traslladar a Londres en la dècada de 1970 i va protagonitzar diverses produccions del West End, com ara Small Craft Warnings (1973), de Tennessee Williams, i The Gingerbread Lady (1974), de Neil Simon. També va protagonitzar, amb Donald Sinden, la comèdia de la ITV Two's Company (1975–79), que li va valer una nominació al premi BAFTA TV de 1979. Va guanyar un premi Emmy el 1993 pel seu paper de convidada a Law & Order i un altre pel documental de televisió del 2004 del seu programa d'una dona Elaine Stritch at Liberty. Del 2007 al 2012, va tenir un paper recurrent com Colleen Donaghy a la comèdia de situació de la NBC 30 Rock, un paper pel qual va guanyar un tercer Emmy el 2007.
Biografia Nascuda el 2 de febrer de 1925 a Detroit (Michigan),Tallmer, Jerry. Interview The Villager, May 26 – June 1, 2004 Elaine Stritch era la filla petita de Mildred (nascuda Jobe), mestressa de casa, i de George Joseph Stritch, executiu de B.F. Goodrich. Tenia dues germanes grans, Georgene i Sally.1940 United States FederalCensus La seva família catòlica era benestant. El seu pare era d'ascendència irlandesa, mentre que la seva mare tenia ascendència gal·lesa. El cardenal Samuel Stritch, arquebisbe de Chicago de 1940 a 1958, era cosí seu. Es va formar al Dramatic Workshop de The New School for Social Research a la ciutat de Nova York amb Erwin Piscator,"Elaine Stritch Biography" tcm.com, accessed August 31, 2009 al costat de Marlon Brando, Bea Arthur i Harry Belafonte.Porter, Darwin. (2005). Brando unzipped, p. 5, 12, 18. Blood Moon Productions, Ltd.;
Carrera Stritch va debutar a l'escenari el 1944. El seu debut a Broadway va ser a Loco el 1946, dirigida per Jed Harris,"'Loco' Listing", IBDb.com; accessed May 22, 2012 seguit poc després de Made in Heaven (com a substituta)"'Made in Heaven' Listing", IBDb.com; accessed May 22, 2012. i després a Angel in the Wings (1947), una revista en la qual va interpretar esquetxos de comèdia i la cançó Civilization.Elaine Stritch profile , pbs.org, accessed May 22, 2012.
Stritch va fer de suplent d'Ethel Merman per Call Me Madam, i, al mateix temps, va aparèixer en el revival de 1952 de Pal Joey, cantant Zip. Va protagonitzar més tard la gira estatal de Call Me Madam, i va aparèixer en un paper secundari a la producció original de Broadway de l'obra de teatre Bus Stop, de William Inge. El 1958 va interpretar el paper principal de Maggie Harris al musical Goldilocks (Rínxols d'Or).
El 1961, a Brodway, va protagonitzar Sail Away, de Noël Coward. Stritch va començar a l'espectacle amb un «paper relativament menor i només va ser promocionat per sobre del títol i va rebre pràcticament totes les millors cançons quan es va calcular que la protagonista […] tot i que excel·lent, era massa operística per a una comèdia musical».Sheridan Morley "Chapter:Pomp and Circumstance", Noël Coward, Haus Publishing, 2005; , p. 126 Durant les proves fora de la ciutat, a Boston, Coward estava «insegur del talent dramàtic» d'un dels protagonistes, el cantant d'òpera Jean Fenn.Hoare, Philip. "Sail Away", Noel Coward: A Biography, University of Chicago Press, 1998, , p. 472
Joe Layton va suggerir: «Què passaria si... acabéssim d'eliminar el paper [de Fenn] i ho donéssim tot a Stritch? L'espectacle estava molt passat de moda, i el que funcionava era Elaine Stritch. Cada vegada que pujava a l'escenari [ella ] causava sensació». La renovada Sail Away es va estrenar a Broadway al Broadhurst Theatre el 3 d'octubre de 1961, amb Stritch donant el que Howard Taubman de The New York Times va dir que «ha de ser l'actuació de la seva carrera».Bruce Weber & Robert Berkvist. "'Elaine Stritch, Broadway’s Enduring Dame, Dies at 89" New York Times, July 17, 2014
El 1966, va interpretar a Ruth Sherwood al musical Wonderful Town al New York's City Center, i va aparèixer en una reposició de Private Lives a l'Off Broadway el 1968. miniatura|Stritch (esquerra) a l'escenari de Company Va ser l'intèrpret original en el paper de Joanne al musical de Stephen Sondheim Company (1970) a Broadway. Després de més d'una dècada d'èxits en espectacles a Nova York, Stritch es va traslladar el 1972 a Londres, on va protagonitzar la producció del West End de Company. De gira i en estoc, Stritch va aparèixer en musicals com as No, No, Nanette, The King and I, I Married an Angel, i a Mame com a Vera Charles (davant de Janet Blair) i Mame Dennis.
Televisió Les primeres aparicions televisives de Strich van ser a The Growing Paynes (1949) i Goodyear Television Playhouse (1953–55). També va aparèixer en episodis de The Ed Sullivan Show el 1954. Va ser la primera i original Trixie Norton en un esquetx de Honeymooners amb Jackie Gleason, Art Carney i Pert Kelton. El personatge era originalment una ballarina de burlesc, però el paper es va reescriure i reformular després d'un episodi amb Joyce Randolph interpretant el personatge com a mestressa de casa.
Els altres crèdits televisius de Stritch incloïen una sèrie de programes dramàtics en les dècades de 1950 i 1960, entre els quals Studio One. A la temporada de televisió de 1960, Stritch va aparèixer en el paper de l'escriptora Ruth Sherwood a la comèdia de situació de la CBS My Sister Eileen, al costat de Shirley Bonne com la seva germana petita, Eileen Sherwood, una aspirant a actriu. Les germanes, natives d' Ohio, viuen en un apartament de pedra marró a Greenwich Village. La sèrie, d'una temporada, es va emetre al costat de Hawaiian Eye a l'ABC i de Perry Como's Kraft Music Hall a la NBC.
El 1975, Stritch va protagonitzar la sèrie de comèdia britànica de la London Weekend Television (LWT) Two's Company al costat de Donald Sinden. Va interpretar a Dorothy McNab, una escriptora nord-americana que vivia a Londres i era coneguda per les seves novel·les de misteri sensacionalistes. Sinden interpretava a Robert, el seu majordom anglès, que desaprovava pràcticament tot el que feia Dorothy i la sèrie derivava la seva comèdia de l'inevitable xoc cultural entre l'actitud britànica de superioritat de Robert i la visió de la vida despreocupadad e Dorothy, pròpia de Nova York. Two's Company va ser excepcionalment ben rebuda a Gran Bretanya i va funcionar durant quatre temporades fins al 1979.Walker, Tim. "Donald Sinden's sadness at Elaine Stritch's death" The Telegraph, July 19, 2014, retrieved February 28, 2017 El 1979, Stritch i Sinden van ser nominats per a un Premi BAFTA de televisió per Two's Company, en la categoria «Millor actuació d'espectacle lleuger», que va ser concedit a Ronnie Barker.
El 1980, Stritch va protagonitzar una altra sèrie per a la LWT, Nobody's Perfect (la versió britànica de Maude, que no s'ha de confondre amb la sèrie americana del mateix nom de 1980, que es va emetre al Regne Unit com a Hart of the Yard) interpretant a Bill Hooper al costat de Richard Griffiths com el seu marit Sam. Insatisfeta amb els guions que considerava massa «anglesos», la mateixa Stritch va adaptar els guions americans originals per a tots els catorze episodis menys un, del qual es va ocupar Griffiths. miniatura|esquerra|Stritch el 1996 Strich va fer altres aparicions a la televisió britànica com ara a Tales of the Unexpected de Roald Dahl. Tot i que hi va aparèixer diverses vegades en diferents papers, potser la seva aparició més memorable sigui la de la història «William and Mary», en què interpretava a l'esposa d'un home que ha enganyat la mort conservant el seu cervell. Va aparèixer a la sèrie infantil de la BBC 1, , Jackanory, on va llegir, entre altres contes, Charlie i la fàbrica de xocolata de Roald Dahl.
Després de tornar als Estats Units, va aparèixer a The Edge of Night com a l'amargada mainadera, la senyora DeGroot, després va ser seleccionada com a habitual a l'efímera The Ellen Burstyn Show el 1986. Va aparèixer com la severa mestra d'escola Mrs McGee en tres episodis de The Cosby Show (1989–90). Va tenir un paper recurrent a Law & Order (1992, 1997) com a Lanie Stieglitz."Elaine Stritch Films" imdb.com, retrieved February 28, 2017 Altres papers són Judge Grace Lema a Oz (1998), i Martha Albright (mare del personatge de Jane Curtin) en dos episodis de 3rd Rock From the Sun (1997, 2001), al costat del seu company de Broadway George Grizzard, que va interpretar George Albright. El 26 d'abril de 2007 va començar a aparèixer com a convidada a la comèdia de situació 30 Rock de la NBC com Colleen, com a la temible mare del personatge principal d'Alec Baldwin, Jack Donaghy.
Es va dir que s'havia pensat en Stritch per al paper de Dorothy Zbornak a The Golden Girls, però, tal com va relatar al seu programa Elaine Stritch at Liberty, va «rebutjar la seva audició».Bloom, Ken; Vlastnik, Frank; Lithgow, John (2007). Sitcoms: The 101 Greatest TV Comedies of All Time. Black Dog Publishing; , p. 136–37 El paper va ser finalment interpretat per Beatrice Arthur. Va participar en One Life to Live (1993), substituint la llegenda de l'escenari Eileen Heckart com a Wilma Bern. El 1996, va aparèixer en un episodi de Late Show with David Letterman com una dona que creu que el seu hoste David Letterman és el seu assistent.Evans, Bradford. "Here’s Elaine Stritch Yelling at Her Pool Boy David Letterman in a Classic Clip" Vulture, July 17, 2014, retrieved February 19, 2022
Cinema Stritch va aparèixer en més pel·lícules en els seus darrers anys que en la primera part de la seva carrera. En una entrevista de 1988, es va assenyalar que «fer pel·lícules és un repte per a Stritch, ja que es considera una novella». Ella va dir: «Estic fascinada amb això. I vull fer-ne més.» Li van preguntar per què va esperar tant per fer pel·lícules, ja que sembla que li agrada molt. "Fes una pel·lícula durant, com ara, tres mesos i després estàs acabat. Fes un paper en una obra de teatre i és com entrar a una sala plena de públic durant un any.»Willistein, Paul."Stage Star Elaine Stritch Wrapped Up In A New Career" , mcall.com, December 3, 1988.